El Castellet de l'Esteve (o de l'Elvira)

Com s'arriba al punt de sortida: venint de l'Hospitalet de l'Infant, cal deixar l'A7 / N-340 per agafar l'antiga N-340 (actualment N-340a) que porta fins al Perelló i que coincideix amb l'antiga Via Augusta romana. Entre els 3 i 4 quilòmetres, poc després d'un tomb molt tancat, a mà esquerra hi ha la cruïlla amb el camí del Raqui/carretera de Punta de Calafat, aquí es pot aparcar el cotxe.

Un cop hàgim deixat el cotxe, tornarem enrere caminant i passarem pel davant del Mas de Pataca, fàcilment identificable perquè està escrit per tot arreu. Poc després a mà esquerra surt un camí; no hi ha cadena però no és transitable en cotxe (i quan hi hem passat nosaltres, ni amb 4x4).

L'itinerari comença aquí. Està tot marcat amb unes pintades de color blau que ens ajudaran a anar pel bon camí. Al començament es passa a la vora de trossos conreats amb oliveres.

En una primera bifurcació, anirem cap a la dreta, endinsant-nos pel barranc, cosa que ens obligarà a anar trampejant els rocs.

Trobem una segona bifurcació. En aquest cas abandonem el curs del barranc i, girant cap a l'esquerra, seguim una pista en mal estat que va pujant.

Arribem a un coll. Al nostre davant veiem el Castellet. Deixem la pista principal, que segueix cap a l'esquerra, i agafem el trencall de la dreta. Passem pel costat d'una torre elèctrica d'alta tensió. Aquí s'acaba la pista i comença el senderó que s'enfila decidit cap al Castellet.

Arribem al Castellet. El sender el voreja per la cara sud. És factible pujar-hi, ja que hi han instal·lat unes cadenes per a superar l'últim esglaó, però el caminet per arribar-hi no és gaire clar. Com a orientació, cal mirar per on és possible pujar al primer esglaó; des d'allí ja es veu quina pot ser la canal de pujada i, llavors, es veuen les cadenes.

Retornem al sender marcat amb pintura blava i algunes fites; acaba de vorejar el Castellet i es dirigeix cap a la Foradada de l'Esteve carenejant.

Foradada de l'Esteve.

Seguim el sender. A mà esquerra surt un caminet imprecís que, si es vol, permet pujar a la roca on hi ha la foradada.

Continuem pel sender, que acaba desembocant a la pista. Ara l'hem de seguir cap a l'esquerra, per tornar cap on tenim els cotxes. Passem pel coll i a partir d'aquí l'itinerari de tornada és el mateix que el d'anada.

El fet que algú hagi fet les pintades facilita molt aquest itinerari, una perfecta matinal. Atenció, perquè al mapa Muntanyes de Vandellòs de la Piolet, el Castellet de l'Esteve està ubicat a un altre lloc.

La Torre de Fontaubella – la Mola de Colldejou per la Canal del Mig – castell de la Mola - Portell de les Processons – Coll del Guix – Drecera d'en Ramon - la Miranda de Llaberia – la Foradada – el Portell – Camí dels Revolts – Vall de Massanes – Pla de la Femada – la Torre de Fontaubella

Aquesta excursió ens permetrà en menys d'un dia accedir als punts més alts de les dues muntanyes principals que conformen l'EIN de la Serra de Llaberia, situat entre les comarques del Priorat, el Baix Camp i la Ribera d'Ebre.

Sortim de la Torre de Fontaubella (368 m) pel camí dels Horts. En una primera bifurcació, senyalitzada amb un pal indicador, agafarem el camí cimentat de l'esquerra (el de la dreta fa cap al cementiri). En una segona bifurcació, també senyalitzada, agafarem el de la dreta (Canal del Mig), que fa pujada. Arribem a la carretera, la creuem. Es passa per un bocí de sender i es fa cap altra vegada a la carretera.

Un pal indicador ens assenyala el camí de la Mola de Colldejou; al llarg del recorregut fins al cim trobarem marques de color groc, que ens indicaran per on anar en cas de dubte. Aquest camí és molt dret i al final cal grimpar una mica (sense dificultat, però), per això val la pena anar-se aturant per admirar les vistes del poble al capdavall i del Montsant al fons; també podrem observar la diversitat d'arbres que hi ha durant el recorregut: pins, alzines, aurons, til·lers, algun grèvol i algun teix.

Just abans de la canal pròpiament dita ens encreuarem amb un sender que, resseguint el cingle, enllaça el GR 7-3 i la Canal del Corb. Nosaltres seguim recte amunt.

Un cop hàgim superat la canal i ja siguem dalt de la Mola (entre 1 h i 1 h 20') ens dirigirem cap a l'esquerra, per anar fins al Pouet i el Bassot de la Mola (898 m) i enllaçar amb el GR 7-3. Des del pla de la Mola, hi ha una bonica vista de la vessant nord de la serra de Llaberia i també ens podem fer una idea del lloc per on passa la drecera d'en Ramon.

Seguint les marques del GR cap a l'esquerra arribarem al punt més alt de la Mola (923 m), on hi ha una torre del temps dels carlins i també molt bona vista dels voltants amb el mar al fons.

Des de la torre, mirant cap a mar, tornarem a seguir les marques de GR, aquest cop cap a la dreta, per anar a buscar el Portell de les Processons i descendir fins al coll del Guix (uns 40').

Des del coll del Guix (626 m) tornarem a pujar, aquest cop cap a la Miranda de Llaberia. Ho fem seguint la drecera d'en Ramon, un sender molt dret, al llarg del qual trobarem algunes marques de pintura blava. Atenció, perquè, malgrat que al coll del Guix hi ha un pal indicador, la drecera no està indicada, però en canvi sí que es veu un sender evident que surt entre la pista a Colldejou per a BTT i la de la Font de l'Abellar.

Com ja s'ha dit, la drecera fa pujada i, en aquest cas, també val la pena aturar-se de tant en tant, primer per la vegetació (passem a la vora de grèvols preciosos i entremig d'aurons), més amunt per les vistes cap a la Mola de Colldejou.

Després d'una petita grimpada on no fan falta ni les mans, arribem a la Miranda de Llaberia (917 m), ben a prop del vèrtex geodèsic i el radar meteorològic (aprox. 1 hora). Les vistes són magnífiques cap a totes bandes: des del Montsià fins, en un dia clar, als Pirineus.

A partir d'aquí ens dirigim, resseguint la carena del cingle cap a la dreta, a la Foradada i el Portell de Llaberia. Passem a la vora de la roca Foradada, abocada al buit.

Seguim i arribem al Portell, comencem a baixar pels Revolts, un camí empedrat preciós, marcat a més a més com a GR.

Trobem una bifurcació amb un pal indicador. Abandonem el GR (que ens portaria altra vegada al coll del Guix) i seguim les marques del PR-C 53, que ens portaran fins a la bassa de Massanes (515 m) i el barranc del mateix nom. El sender s'acaba a la pista, que seguim cap a l'esquerra (1 h aprox.).

Al cap de no res, trobem un trencall a mà dreta, amb un pal indicador. Seguim aquest sender, l'anomenat Camí de Massanes, i arribarem, després de passar per un bosc molt agradable, fins a la font de Fontaubella (normalment raja). D'aquí, seguint la pista, arribarem fins al Pla de la Femada.

En aquest punt, un altre pal indicador ens assenyala la direcció per a tornar fins a la Torre de Fontaubella. Ho farem per un bonic camí empedrat que acaba desembocant a una pista. La seguirem cap a la dreta; sense pèrdua arribarem al poble, entrant a la vora dels rentadors (1 h 40') .

Distància: 12 km aprox.

Desnivells: pujada 555 m + 310 m; baixada 300 m + 550 m

Nivell dificultat: mitjana (3-3-3-3 segons barem CEC)

Accessos: A la Torre de Fontaubella s'hi pot arribar en cotxe per tres carreteres diferents (la TV-3001 que ve de Marçà, la TV-3223 que ve de Pradell i la T-322 que ve de Colldejou)  i, a més a més, té un baixador de tren (el de Pradell de la Teixeta) a només 20 minuts caminant. Si s'hi arriba en tren, només cal seguir la carretera cap a la dreta durant un quilòmetre i mig.

Cartografia: Serra de Llaberia. 1:20.0000. Editorial Piolet.

Per la vegetació val la pena anar-hi a la tardor i a la primavera; l'hivern també és bona època. En canvi, eviteu els dies d'estiu i els de vent fort.

Grau de la Covassa (Siuranella)

Deixem el cotxe al Coll d'Esplugues i ens enfilem pel PR-C 84 en direcció a Prades. Arribem a un trencall amb un pal indicador: cap a l'esquerra es va cap al grau Tallat, seguint les marques grogues i blanques del PR; cap a la dreta se'n va el Camí baix Gritella (marcat verd i blanc). Naltros hem de seguir cap a la dreta, és a dir, pel camí baix Gritella. El desnivell no varia gaire i només cal anar en compte a no desviar-se per algun dels senderons que obren els escaladors. El desviament cap al grau de la Covassa està indicat per un pal indicador, així, doncs, no cal patir.
Arribem al pal indicador i ens comencem a enfilar per un sender que, de tant en tant, passa per damunt la roca. Puja ràpid i s'acaba al cap damunt de Siuranella. Continuem seguint les fites, les quals ens portaran fins al mateix PR-C 84 que hem abandonat més avall.
Si volem fer una miniexcursió, només ens cal seguir les marques del PR cap a l'esquerra, passar pel grau Tallat i arribar fins a la carretera.
Si en canvi es vol fer una excursió una miqueta més llarga, cal seguir les marques del PR cap a la dreta fins al coll de la Vaca. Aquí abandonem el PR altra vegada per baixar per un sender que surt a mà dreta i que ens portarà pel barranc de les Fonts Caldes (hi ha alguna marca blanca de tant en tant). Passarem pel costat d'una toma d'aigua i pels sectors d'escalada coneguts com l'Olla i la Rambla. Arribem a la base d'una roca molt característica coneguda com a Pilar del Cargol. Aquí agafarem un sender que surt a mà dreta i travessa el barranc cap a l'altra banda, el sender s'enfila alhora que decanta cap a l'esquerra per anar fent el tomb a l'anomenat "lo Jueu". Cal dir que aquest tram de sender no és gaire clar i, més endavant, està pràcticament perdut, almenys fins al pal indicador que, a mà esquerra, indica el grau del Jueu i la Cova de Donya Blanca. Atenció, no hem de seguir aquesta indicació, sinó que hem d'anar recte, sense perdre alçada. A partir d'aquí el sender està molt bé i ens portarà fins al pal indicador del grau de la Covassa i, seguint recte, fins a la cruïlla amb el PR-C 84. Des d'aquí ja només cal anar cap a l'esquerra, fins a la carretera.

Vista des de Siurana del tram de camí més enredat. A la dreta hi ha el barranc de les Fonts Caldes. 

GR 11. Capítol 11: Pont d'Ixalenques - Estós - Biadós - Parzán

25a etapa Pont d'Ixalenques – entrada Vall d'Estós
26 km. Desnivells: 1.370 m de pujada, 1.456 de baixada

25 de setembre de 2010
Després de sopar i dormir a l'Hostal Fonda Mas de Vilaller, ens hem aixecat a les 5.20 amb la intenció de començar a caminar a les 6 des del pont d'Ixalenques. Com que l'etapa d'avui ja serà prou llarga, ens hem estalviat el bocí que va del refugi de Conangles fins a aquest punt.
A Vilaller el cel estava ras, però a l'alçada de Senet ha començat a ploure. Hem aparcat i, com que continuava plovent, ens hem tapat tan bé com hem pogut. Comencem a caminar a 2/4 de 7. Més de la meitat de la pujada fins a la cabana d'Angliós la fem a les fosques. Arribem a la cabana cap a les 9; des que hem començat a caminar que no ha parat de ploure i de fer vent, per això ens hi aturem per esmorzar i per veure si el temps canvia, si no haurem de recular (per cert, la cabana, de fusta, està força neta, però hi deu fer fresca de nit, perquè hi passa una mica d'aire). A 1/4 d'11 ens fa l'efecte que el cel no està tan ennuvolat i que la pluja gelada ha afluixat una mica, per això decidim continuar amb l'etapa. Encara fa fred, vent i el plugim es converteix en neu a mesura que pugem. Rebassem el primer coll, rodegem el llac de Cap de Llauset i ens enfilem fins al coll de Ballibierna on arribem a la 1 en punt. A partir d'aquí no hauríem de parar de veure cims de 3.000 m, però els nuvols ens ho impedeixen.
S'han acabat les pujades i comença la baixada, tot i que cal anar molt en compte entre els grans rocs i la mica de neu. A més a més a la zona dels Ibons de Ballibierna les marques del GR es perden fàcilment (el primer cal rodejar-lo per l'esquerra i el segon per la dreta). El temps continua igual fins que comencem a apropar-nos a la pleta de Llosás i al Puen de Coronas: el cel s'aclareix ràpidament i acaba completament blau, de manera que es fa difícil de creure que hagi fet tan mal temps fins llavors. Al refugi lliure de Corones hi ha força gent (és dissabte); després de fer-hi un descans i disfrutar de les vistes cap al Tempestades i el tuc de Culebras, comencem a baixar pista avall. Passem pel pla de Senarta, arribem a la carretera i ens dirigim cap a l'hostal on dormirem, situat a la mateixa entrada de la vall d'Estós, a només 300 m del GR. Hi hem arribat entre un quart i dos de 8 del vespre.

Dormir (sopar i esmorzar): - Hostal Parque Natural

26a etapa entrada Vall d'Estós - Refugi de Biadós
19 km. Desnivells: 1.240 m de pujada, 850 de baixada.

26 de setembre de 2010
Hem hagut de despertar la mestressa de l'hostal per poder pagar i marxar i per això hem començat a caminar a 1/4 de 10. El dia que fa és preciós. La pujada per la vall d'Estós fins al refugi del mateix nom és agradable, suau i entretinguda amb vistes cap al Perdiguero, el pas per les Gorgues Galantes i el bestiar de la pleta del Tormo. El recorregut des del refugi d'Estós fins al coll de Chistau també és molt maco (mirant enrere es veu tot el massís Aneto-Maladeta), però la vista enganya, ja que darrera el que sembla el coll definitiu s'hi amaga una altra pujada que porta, ara sí, fins al coll de Chistau-Estós. Per cert, en aquest últim bocí encara s'hi aguantava perfectament la neu que devia haver caigut ahir. Al coll, on hem arribat cap a 2/4 de 3, hem dinat.

A partir d'aquí tot és baixada (i quina baixada!), fins a Añes Cruces, amb una vista impressionant del Bachimala al davant. Després s'arriba a les bordes i el refugi de Biadós tot resseguint un llarg senderó que passa a mitja vessant, mentre a l'altra banda de riu es va desplegant la mola immensa i preciosa del massís del Posets-Llardana. Hem arribat al refugi cap a les 6 de la tarda.
De moment aquesta és, pel paisatge, una de les millors etapes del GR, especialment si has fet algun dels 3.000 que es veuen pel camí.

Dormir (sopar i esmorzar): - Refugi de Biadós

27a etapa Ref. de Biadós - Parzán
19 km. Desnivells: 755 m de pujada, 1.370 de baixada.

27 de setembre de 2010

Avui el dia que ha fet també ha estat molt maco, però l'etapa potser és de les més fluixes, paisatgísticament parlant. En canvi ha estat duríssima, especialment la baixada.
Hem marxat del refugi 10 minuts abans de tocar les 9 (per cert, també hem hagut de despertar la mestressa, avui). Hem baixat fins a la Virgen Blanca per agafar la pista, tallada de tant en tant per senders, que puja fins força amunt dels Montarruegos. Des d'aquí la vista també enganya, de manera que cap dels colls que es veuen és el de Chistau, sinó que aquest queda amagat darrera, cap a la banda de la punta Suelsa. Això sí, la vista d'aquesta muntanya és impressionant des del sender que porta fins al punt més alt d'aquesta etapa. Al coll de Chistau, on hem arribat cap a la 1 del migdia, hi ha un petit refugi lliure (no gaire polit, per cert).
Des d'aquí ja comença la baixada, primer per sender i pista, però a partir de la central d'Ordiceto, per una pista que es fa interminable i que arriba fins a la carretera. Des d'aquí, on hem arribat cap a 1/4 de 5, s'agafa un senderó que et porta en un quart d'hora a Parzán.

GR 11. Capítol 10: La Guingueta d'Àneu - Colomers - Restanca - Conangles

21a etapa La Guingueta d'Àneu – Ref. Ernest Mallafré
15,5 km. Desnivells: 1.005 m de pujada, 210 de baixada.

24 de setembre de 2009
Hem sortit de Reus a quarts de 8 i hem arribat a la Guingueta cap a les 12. Ens hem posat a caminar a les 12 i,la veritat, que feia calor. Hem pujat fins al poble de Jou i, després d'un tram de pista asfaltada i un altre tram de sender recuperat, hem fet cap a Estaís. I d'Estaís, per sender i pista, fins a Espot, on ens hem entaulat en un restaurant per dinar. Després de dinar, hem agafat la pista asfaltada que porta fins a l'aparcament d'entrada al Parc nacional d'Aigüestortes, però que hem abandonat al cap d'un quilòmetre (més o menys) de sortir del poble per anar seguint el sender que passa per l'altra riba del riu. Al començament es passa pel costat d'avellaners grandiosos i, més tard, ja dins al parc, hi ha una bona colla de pins negres també impressionants. Finalment hem arribat al refugi, a 10 minuts del GR. Avui, pim-pam, ja hem fet els primers mil metres de desnivell.

Dormir (sopar i esmorzar) al refugi guardat Ernest Mallafré.

22a etapa Ref. Ernest Mallafré – Ref. Colomérs
10,6 km. Desnivells: 585 m de pujada; 400 de baixada

25 de setembre de 2009
Cap a les 8 hem sortit del refugi, amb un temps magnífic que ha durat tot el dia. Hem anat a trobar l'estany de Sant Maurici, ens hem enfilat fins al de Ratera passant pel mig del bosc (marques dels Carros de Foc), i d'aquí cap al port de Ratera. Com que feia bon temps, hem pujat al Tuc de Ratera (2.860 m aprox.), afegint una horeta i mitja i 270 m de desnivell al recorregut. I ha valgut la pena, perquè hem vist l'Aneto – Maladetes, els Besiberris, el Montardo i el circ de Colomérs des de l'aire. El paisatge al llarg de l'etapa també és molt bonic, passant a la vora dels llacs Obago, Redon i Long.


Tot i allargar l'excursió amb aquesta ascensió hem arribat al refugi dels primers. Per cert, el refugi de Colómers és nou i les instal·lacions estan molt bé, però tothom hi hem trobat a faltar l'aigua calenta per a dutxar-se.


Dormir (sopar i esmorzar) al refugi Colomérs.

23a etapa Ref. Colomérs – Ref. Restanca
6,5 km. Desnivells: 450 + 150 m de pujada, 150 + 500 de baixada.

26 de setembre de 2009
Aquesta etapa segueix la variant GR 11.18, més curta i probablement més bonica que la variant principal que baixa a la vall.
El fet que sigui més curta, et permet complementar-la amb l'ascensió al Montardo (2.833 m) un clàssic de la Vall d'Aran, tal com hem pogut comprovar. Al començament no teníem clar si el faríem, perquè a mesura que arribàvem al port de Caldes el paisatge s'anava emboirant, però tot ha sigut passar-lo, que el temps s'ha anat aclarint. Així, doncs, ens hem enfilat al Montardo (des del collet d'Oelhacrestada), afegint unes 2 hores i mitja i 430 m de desnivell a l'excursió d'avui. Després bonic descens cap al llac del Cap deth Pòrt (on hem reposat a la riba) i al de la Restanca, on hi ha el refugi. Avui, també hem sigut dels primers a arribar al refugi, que, per cert, disposa d'una bona col·lecció d'Asterix i Obèlix per passar l'estona.

Dormir (sopar i esmorzar) al refugi dera Restanca


24 etapa Ref. Restanca – Ref. Conangles
10,7 km. Desnivells: 100 + 100 + 500 m de pujada, 100 + 100 + 1.150 de baixada.

27 de setembre de 2009
Avui el dia estava una miqueta núvol, però la veritat és que ens ha anat la mar de bé perquè no ens ha tocat el sol directament, i, en canvi, no ens ha tapat cap vista.
Hem sigut pràcticament els únics que transitàvem per la vall de Rius, a diferència dels dies anteriors, en què ens hem trobat molta gent fent itineraris diversos (però ningú més el GR 11). El camí té alguns bocins empedrats i es passa pel costat d'una construcció de la xarxa hidrogràfica del 1946. Així com la pujada és molt gradual, la baixada és bastant forta però ben feta. Al capdavall ja hem vist els primers fajos canviant de color.
En arribar al trencall que va cap a l'Ospitau de Vielha, hem decidit anar fins al refugi de Conangles, ja que al davant hi ha un aparcament i hem pensat que aniria millor al taxista per recollir-nos.

GR 11. Capítol 9: Tavascan - Estaon - lo Caubo

19a etapa Tavascan - Estaon
11 km. Desnivells: 710 m de pujada, 590 m de baixada.

2 de maig de 2009
Ens hem aixecat a les 8 i hem esmorzat tranquil·lament, ja que les previsions del temps són molt bones i el dia és llarg. A 2/4 de 10 ens hem posat a caminar passant per damunt del pont de Tavascan. El camí fins a Aineto, un camí ral amb trams empedrats, puja suaument. Es passa pel mig del poblet, a tocar de l'església romànica de Sant Romà, i de seguida s'agafa un sender que puja molt dret fins a trobar un altre caminet empedrat i amb voladissos, que va resseguint la muntanya fins a Lleret. Aquest camí penjat, està en més bon estat que el que va de Boldís Sobirà a Tavascan i és una mica més ample, de manera que la sensació de vertigen no és la mateixa que provoca l'altre.
Passat Lleret, ens hem anat enfilant per una pista i, finalment per una forta pujada fins al coll de Lleret (1.830 m). Des d'aquí hem pogut veure que, a l'etapa de demà, hi ha força neu...
La baixada fins a Estaon primer és ràpida, muntanya avall fins a les bordes de Nibrós, i després va resseguint el riu per un camí molt bonic, també amb trams empedrats, que acaba desembocant a una pista (marques antigues de GR indiquen que abans no s'anava per la pista, sinó que el camí continuava paral·lel al riu, però per l'altre costat). Poc abans que la pista arribi a la carretera que enllaça Estaon amb Ribera de Cardós, a la dreta surt un sender que s'enfila ràpidament fins al poble, on hem arribat cap a les 4. Per cert, a diferència de la tardor de l'any passat, ara el refugi d'Estaon sí que està obert.


Dormir a l'apartament La Foradada de Casa Motxo (a més a més la Mariana ens ha fet un sopar boníssim, ens ha deixat coses per esmorzar i ens ha fet uns entrepans per dinar.)

20a etapa Tavascan – la Guingueta
9,5 km. Desnivells: 970 m de pujada, 1260 m de baixada.

3 de maig de 2009
Ens hem aixecat a les 7 per començar a caminar a les 8 (tot i que se'ns ha acabat fent més tard). La intenció és arribar a la Guingueta cap al migdia, trucar al taxi, anar a buscar el cotxe a Tavascan i baixar cap a casa. Com que vam veure (i de fet ja ens ho havien dit) que hi ha neu uns 300 metres ben bons, ja hem previst que tardarem més a fer l'etapa i per això vam demanar a la Mariana que ens fes uns entrepans per dinar.
Hem sortit d'Estaon a quarts de nou amb un dia preciós. El camí, empedrat com tants en aquesta zona, és molt agradable i puja bastant suau. De moment no hi ha dubtes pel que fa al camí a seguir, però a l'alçada de la borda d'en Galan perdem marques i no estem segurs de quin sender hem de seguir. Finalment retrobem les marques que ens fan anar pujant. Arribem a les primeres clapes de neu i davant nostre veiem que el lloc per on se suposa que passa el GR està ben cobert de neu (com a mínim hi ha un tou de més d'1 m). Tot i això, com que des d'aquí es veu clarament on és el coll de Montcaubo, decidim anar pujant pel mig del bosc mirant d'esquivar la neu, però a mesura que anem pujant cada vegada és més difícil evitar-la i finalment arribem al capdamunt del Montcaubo (2.290 m) amb els peus i els camalls ben xops. Això, sí, molt bona vista cap a tots dos costats (d'on venim i on anem).


És la 1 del migdia i encara ens queda tot el camí de baixada, sense saber ni poder veure on són les marques del GR. Preveiem que l'estat de la muntanya serà com el de pujada o pitjor. Decidim que és millor retornar per on hem vingut (ja que al cap i a la fi sabem per on anar), que arriscar-nos a baixar per l'altra vessant.
Així, doncs, abandonem l'etapa i tornem enrere fins a Estaon. Baixar per on hem pujat es fa fatigós, però ho enllestim més ràpidament del que ens pensem. Dinem allí on s'acaba la neu; a partir d'aquí la baixada fins al poble és ràpida, on arribem a quarts de 5.
Truquem al taxi i cap a Tavascan. Aquesta etapa, encara que inacabada, la donem per feta i, per tant, la següent la començarem a la Guingueta.

GR 11 Revival. Capítol 8: Encamp - Arinsal - Àreu - Tavascan

16a etapa Encamp - Arinsal
17 km. Desnivells aproximats: 700 + 400 + 600 m de pujada; 700 + 400 + 600 m de baixada.

9 d'octubre de 2008
Ahir vam arribar a Encamp després d’haver deixat el cotxe a la Guingueta d’Àneu, baixar amb l’autobús a Sort, agafar un taxi (fregoneta de transport escolar) fins a la Seu d’Urgell i agafar un altre autobús fins a Andorra i d’allí encara un altre fins a Encamp.
Avui ens hem aixecat, hem esmorzat i ens hem posat a caminar cap a 3/4 de 9. La pujada ha començat d’entrada. Hem passat per les Bons (un grupet de cases aferrades a la roca i l’ermita romànica de Sant Romà, tot a tocar d’Encamp) i ens hem enfilat bosc amunt cap al coll d’Ordino, el punt més alt d’avui. El dia s’ha aixecat amb el cel tapat lleugerament, però s’ha anat aclarint durant el dia. Hem baixat per un altre sender fins al trencall que se’n va cap al poble d’Ordino i hem començat la segona pujada del dia, primer per pista i després per sender. Alguns trams d’aquest bosc són realment bonics, ja que entre els pins hi ha til·lers i bedolls, que comencen a canviar el color de les fulles. Hem dinat just abans d’agafar la baixada cap a la Cortinada. 
La Cortinada abans devien ser un parell de cases i l’ermita, però ara té un camp de golf i tot! De la Cortinada a Arans només hi ha un quart d’hora pel costat del riu Valira (per cert, tant a la Cortinada com a Arans hi ha fonts per a aprovisionar-se d’aigua). I des d’Arans hem començat l’última pujada, que no ha estat la més pesada per ser l’última, sinó perquè són 600 metres drets sense parar. Hem arribat al coll de les Cases esgotats; per sort la baixada per l’altra vessant ha estat tota una altra cosa, ja que el sender va fent llaçades per baixar més suaument. Hem arribat al centre d’Arinsal cap a les 6 de la tarda.
Per cert, aquesta etapa i les dues següents estan molt ben marcades, especialment la part andorrana.

Dormir a l'Hotel Coray*** d'Encamp i l'Hotel Aymà** d'Arinsal (un dels pocs oberts en aquesta època).


17a etapa Arinsal - Àreu
25 km. Desnivells: 1.400 m de pujada i 1.400 de baixada.

10 d'octubre de 2008
Després de sopar, dormir i esmorzar en un hotel autènticament familiar (érem naltros sols), hem començat a caminar que passaven 10 minuts de les 8. La d’avui és segurament l’etapa més dura, potser no tant pel desnivell (si sumem, ahir en vam fer més), sinó per la llargada, especialment de la baixada (15 km). Tot i això, és una etapa plenament pirinenca (la Portella de Baiau, frontera catalano-andorrana, és a 2.760 m), que compta amb l’alicient del paisatge ferruginós de les muntanyes i acolorit dels arbres a la tardor. La pujada és constant, només amb un breu repòs planer al pla de Comapedrosa, resseguint sempre el curs dels rius d’Arinsal i de Comapedrosa. Des de l’estany Negre ja es veu la portella. 
Al punt més alt de l’etapa (i també del sector català del GR 11) ens fem la foto de rigor recolzant la càmera a la gran fita que hi ha. Cap a l’altra banda de la portella s’estén un mar de muntanyes gegantines, els dos estanys de Baiau... i també una tartera dreta com ella sola que així de cop fa impressió. El cim del Comapedrosa és molt a prop, però no suficientment a prop per gastar energies pujant-lo (i baixant-lo). 
Baixem per la tartera, passem pel costat de l’estany gran i arribem al refugi de Baiau (no guardat, però en molt bones condicions: enfustat de dins, amb lliteres, matalassos i coixins, taula i banquetes). El sender baixa bé, però al pla de Boet ja comença a sortir el cansament i encara ens falten 10 km. El camí (no la pista) que passa pel bosc de Font Tallada fins al pla de la Selva és planer, molt agradable i amb trams empedrats molt bonics. Al pla de la Selva recuperem la pista que havíem abandonat al pla de Boet, però al cap de poca estona la tornem a deixar per continuar per sender. Aquest tram que comença al pla de Boet forma part d’una ruta senyalitzada pel Parc Natural de l’Alt Pirineu. Al final, però, sí que es fa cap a la pista que porta a Àreu: el tram més dur, segurament pel cansament acumulat. Arribem a Àreu a les 8 del vespre, negre nit.
Ens ensenyen l’apartament i comprem el que necessitem per sopar, esmorzar i dinar l’endemà a l’única botiga de queviures, que atén una senyora gran del poble, sense cap mena de pressa per tancar.

Dormir a Apartaments Hotel Vallferrera (també hi ha hotel-restaurant, però l'hem enganxat tancat aquest cap de setmana).


18a etapa Àreu - Tavascan
16,5 km. Desnivells: 1.100 + 100 m pujada; 1.200 baixada

11 d'octubre de 2008
Ens hem aixecat quan ens ha semblat i hem esmorzat tranquil·lament. A 2/4 de 10 ens hem posat a caminar per anar a recuperar el GR 11, que comença passada la Força d’Àreu. Primer la pujada és molt suau, ja que fa llaçades per una pista, però a partir de les bordes de Costuix, el camí es converteix en un sender que puja d’una manera més dreta, però força bé, entre el bosc (no com la burrada d’Arans). 
Quan s’arriba al coll de Tudela la vista és magnífica, encarats cap a les muntanyes d’Aigüestortes que sobresurten. Llavors et gires per veure les muntanyes de la vall que deixes enrere, amb la Pica d’Estats presidint-les i la vista d’un imponent Monteixo cara a cara. El paisatge d’avui és tan diferent del d’ahir! És més suau a la vista, però els desnivells es mantenen, al cap i a la fi hem fet 1.000 m de pujada i en farem 1.200 de baixada. 
La baixada es fa per un sender, el qual desemboca en una pista que no abandonarem fins arribar a Boldís Sobirà (hi ha font). La veritat és que els poblets d’aquestes valls (Ferrera, de Cardós, d’Àneu) són ben bonics. Abandonem Boldís Sobirà per un camí estret i penjat a més de 500 m sobre la vall, amb força trams empedrats i voladissos, que s’allarga fins a prop de Tavascan tot resseguint les corbes naturals de la muntanya. El caminet que ha anat de pla gairebé tota l’estona baixa de cop entre un bosc d’avellaners. Les 5 h 45’ que indicaven el llibre i els diferents cartells s’han vist sobrepassades, ja que hem arribat a Tavascan a les 6 de la tarda.

Dormir a l'Hotel Llacs de Cardós*