Vandellòs - Mola de Remullà - Barranc d'Atzaet - Mola de Genessies (Vandekames 2015: circuit vermell)

Hem decidit aprofitar que els senders estan nets, i amb les petjades fresques dels corredors, per anar a fer (caminant) el circuit vermell de la Vandekames d'enguany.

Sortim de Vandellòs seguint el GR 192-1 en direcció al Coll de la Murta i el Coll de Santa Marina, una primera pujada que, amb la fresca i l'ombra del matí, es fa en un no res.

Just al Coll de Santa Marina, abandonem les marques del GR i girem cap a l'esquerra, seguint el sender ben trepitjat. Tot i això, cal no despistar-nos entre algun dels senderons que han obert, suposo, els senglars i les cabres.

Seguint la traça de la Vandekames, resseguirem tota la Mola de Remullà (el punt més alt és a 593 m), des d'on hi ha molt bones vistes del nostre entorn més immediat. Descendirem ràpidament per la Canal del Macari, un grauet que s'obre entre un conjunt de roques molt característic i bonic.

Passem entremig d'uns camps d'avellaners i fem cap a una pista que seguirem primer cap a l'esquerra i, tot seguit, cap a la dreta.

Passem pel costat d'un maset abandonat i continuem per un camí a l'esquerra, resseguint el barranc en direcció oest. El camí es transforma en sender, entaforant-se entre les parets del barranc, fins que enllacem amb un PR (que reconeixem per les marques grogues i blanques). És el PR-C 91, el camí que uneix Vandellòs i Capçanes.

Seguim el PR cap a l'esquerra, caminant sobre el llit del Barranc de Remullà, fins que arribem a un camí. Hi ha un pal indicador. Naltros anem cap a la dreta, en direcció als Castellassos (tot i que avui no hi passarem).

Ens tornem a endinsar en l'ombra d'un barranc, primer més o menys planejant, després agafant alçada. Passem el collet d'en Borràs; a la nostra esquerra ens queda la Tossa del Mas de l'Alzina. Com que veiem que no hi ha pas entre l'abundosa vegetació, decidim no pujar-hi.

Comencem a baixar per un sender entre marges i fem cap a l'abandonat Mas de la Prunera. Seguim baixant, el sender es transforma en camí i acabem passant a la vora del pitch & putt de La Figuerola. De fet, per arribar a la carretera, anem pel camí d'entrada d'aquest resort.

Arribem, doncs, a la carretera C-44. La creuem. A l'altra banda (ple de brutícia) veiem dos possibles camins. No agafem el més evident de l'esquerra, sinó que ens endinsem per un de netejat fa poc, que puja resseguint el Barranc d'Atzaet.

Arribem sota la línia d'alta tensió. Si ens hi fixem, a mà dreta veurem les restes d'un mas, és el Mas d'Atzaet. Ens hi dirigim, així fem marrada i ens estalviem anar a fer el tomb per la pista.

Fem cap a la pista, en un replà. Continuem recte, en direcció oest, per un sender que s'endinsa al bosc. Pugem una mica i acabem fent cap al camí asfaltat que ve del coll de Fatxes i se'n va cap a Gavadà (i acaba a la N-340, a prop de l'Ametlla).

El creuem i, davant mateix, continua un altre sender. Potser no és tan evident com fins ara, però si s'hi para atenció es va veient. Aquí, per a la Vandekames, han obert un sender que puja sense treva cap a les Caives i, més concretament, fins al Coll de les Solsides.

Quan arribem al coll, decidim desviar-nos una mica cap a l'esquerra, crestejant fins a la Punta de les Solsides (666 m), des d'on hi ha bones vistes i una perspectiva propera i molt bonica de la Mola de Genessies, el nostre proper objectiu.

Tornem al coll i baixem per l'altra vessant, seguint el sender que també ha estat obert expressament. Finalment entronquem amb el Barranc Fondo i el sender que hi passa (que va des del Mas de Sanxo i la Portella de Gardell fins al Mas de Genessies).

Seguim aquest sender cap a la dreta, però de seguida l'abandonem. Si ens hi fixem, veurem una fita que ens indica el pujador cap a la Mola de Genessies. Aquesta variant, al començament cresteja i després es va obrint camí entre la vegetació. Hi ha fites que indiquen per on cal passar.

Enllacem amb el sender que ve, per la dreta, de la Portella d'en Gardell (que és el que van utilitzar els corredors) i, després d'enfilar-nos per un ressalt de roca, arribem definitivament al planell que forma la Mola: cap a l'esquerra hi ha el vèrtex geodèsic i el punt més alt (711 m), cap a la dreta, les restes del poblat iber.

Després de passejar-nos-hi per banda i banda, baixem pel vessant oposat, en direcció al Coll del Rourar. Des del Coll del Rourar, seguim les marques del PR-C 92 cap a l'esquerra, en direcció al Mas de Genessies.

Si al Mas de Genessies no hi tenim cap cotxe, podem continuar pel mateix PR, que ens portarà fins a Vandellòs passant pel coll de Lleixares i Masvalentí. En total hauran estat 19,5 km i 1.000 m de desnivell acumulat. 

Montalt per la Canal Roig

Excursió matinal (ja comença a fer calor). Aparquem davant de l'hotel Mas Collet (tancat de ja fa temps).

Seguim la pista encimentada per on hem vingut amb el cotxe des de Capçanes, fins a trobar una pista de terra a mà esquerra. La seguim.

La pista va pujant i de cop es comença a desdibuixar, tot i això continuem, cada cop més dret.

A mà esquerra veurem l'entrada d'un sender que ha estat netejat de fa poc. D'una manera una mica salvatge, al tronc d'un pi hi han “esculpit” la paraula “font”. Es refereix a la Font del Teixar.

Agafem aquest sender, que ens portarà fins al pouet i la font del Teixar. Des d'aquí surt el senderonet que puja al Montalt per la Canal Roig.

De fet, no és exactament un sender, però s'intueix el pas (fins que el tapin els marfulls) i hi ha alguna fita. Comença ben bé de damunt el pouet.

Comencem a enfilar-nos; hi ha alguna grimpadeta, però sobretot el que dificulta la pujada són les pedres soltes i la terreta que fa patinar.

Un cop superada la canal, arribem a l'alçada de l'Escambellet, que ens queda, aïllat, a mà esquerra. Si es vol s'hi pot anar i tornar, esgarrinxant-se una mica.

Pugem dret cap a la Punta Nord del Montalt, que tenim al davant d'un to rosat. Després, baixant i planejant, ens dirigim cap a la Punta Sud, que és on hi ha el vèrtex geodèsic.

De baixada hem optat pel sender indicat com a Capçanes, però crec que és més bonic el que està indicat com a Motarro, ja que passa a la vora dels avencs. Tots dos acaben desembocant a la pista que ressegueix el barranc de Portadeix.

Arribem a la pista i la seguim cap a l'esquerra per retornar cap a Mas Collet. Més endavant trobarem un pal indicador, nosaltres hem seguit cap al Coll de la Mina, però també es pot anar a fer el tomb per la Font d'en Sanxo (escrit Xanxo).

Al Coll de la Mina també hi trobarem un pal indicador, tot i això nosaltres no seguirem cap de les seves indicacions, sinó que agafarem un sender que surt per darrere (direcció N): és el Camí de Portadeix. Després de passar pel Portell de Portadeix i baixar fins al barranc, ens portarà directament fins a la pista per on passa el GR 7 (de Capçanes a Llaberia).

Arribem a la pista i la seguim cap a l'esquerra. En 10 minuts serem al cotxe.

Mola de Sant Honorat

Tot i que es poden trobar ressenyes en llibres, per internet i que tot el sector està força ben indicat, no em puc estar de penjar aquest fantàstic recorregut al bloc.

Sortim de Peramola, passant per davant la capella del Roser, i girem a mà esquerra. Allí hi ha un pal indicador que ens dóna una certa orientació sobre temps i quilòmetres per arribar a cada un dels llocs emblemàtics d'aquesta zona.

El camí és fàcil de seguir en tot moment gràcies a aquests pals indicadors. Com que el primer que volem visitar és Sant Salvador del Corb, de moment seguirem les indicacions de la “Ruta del Corb”.

El sender va pujant fins arribar a una cruïlla de pistes on el pal indicador està serrat. Nosaltres hem agafat la que ens queda més a la dreta, que és la que porta directament al sender que puja cap a l'Agulla del Corb i les restes de la petita ermita de Sant Salvador. Abans es passa pel costat del Forat del Corb, l'entrada a un avenc.

El sender que s'enfila cap a l'Agulla també està indicat. Hi pugem. Des d'aquí tenim molt bona perspectiva de la Roca del Corb, i del lloc per on cal grimpar si s'hi vol pujar: és la roca de conglomerat que hi ha just al davant; si teniu bona vista, potser hi veureu els dos trams de cadena que us han de servir d'ajuda per arribar dalt.

Baixem de l'Agulla del Corb i continuem fins al coll de Mur (o de Mu). Abans haurem passat per davant del trencall per pujar a la Roca del Corb, que queda a mà esquerra. Com que no està senyalitzat s'ha d'intuir.

Nosaltres arribem al coll de Mur. Aquí abandonem la “Ruta del Corb” i anem cap a “Sant Honorat”. Aquest bocí és el més interessant, però demana que el terra no estigui ni mullat ni gelat, ja que és completament exposat. Es va passant per damunt de la roca, resseguint el perfil de la Mola de Sant Honorat: el paisatge és preciós i val la pena anar-se aturant en els llocs més segurs.

Continuem rodejant la mola i acabem arribant a un altre pal indicador: cap amunt, es va cap a Sant Honorat i el Roc de Rombau; cap avall es pot tornar directament a Peramola. Naturalment, sense cap mena de dubte, ens enfilem cap a Sant Honorat.

Un cop dalt, anem a guaitar cap a totes bandes, des d'on hi ha bones vistes, però potser la més espectacular és cap a la Roca del Corb i el vessant per on hem enllaçat les dues muntanyes.

Quan baixem, nosaltres decidim anar directament cap a Peramola passant pel torrent de la Font Viva i l'Hotel Can Boix. Tot i això, l'excursió es pot allargar dues hores i mitja més si es va cap al Roc de Rombau i l'ermita de Castell-llebre, i des d'allà, es torna a Peramola.

Puig de Bassegoda

Per arribar al Puig de Bassegoda (1.340 m) hi ha una ruta curta i una de llarga. Aquesta és la llarga.

Deixarem el cotxe aparcat a Sadernes (320 m); depenent de la data el podrem deixar en un aparcament més amunt o més avall de la riera de Sant Aniol.

Seguirem les indicacions cap a Sant Aniol d'Aguja fins arribar gairebé a l'alçada del Pont d'en Valentí, on la pista per on hem vingut caminant es bifurca. Agafem el ramal de la dreta, que puja. Tot i això, de seguida l'abandonarem per enfilar-nos per un sender, també a mà dreta, on actualment hi ha un pal indicador on hi diu “Puig de Bassegoda 3h 40”.

El sender va pujant entremig del bosc. Durant tot el recorregut trobarem franges de color groc dels senders marcats per Itinerania.

Arribem a l'ermita romànica de Sant Feliu del Riu. Un bon lloc per esmorzar. Aquí també hi arriba la pista que hem deixat abans per agafar el sender.

De fet, ara continuarem per la pista, gens desagradable i amb poc desnivell, tot resseguint la Vall de Riu, que ens queda a l'esquerra. Arribem a la Plana on hi ha un parell de masets i una bonica vista del Bassegoda. Passem per entre un petit bosc de castanyers. Sempre anem seguint les franges de color groc.

En un moment determinat, les franges ens indiquen que hem d'abandonar la pista i agafar un sender que surt a mà esquerra. Travessem el barranc i comencem a enfilar-nos fortament. Al cap d'una bona estona de pujar arribem a l'ermita romànica de la Mare de Déu de les Agulles.

Continuem pujant fins que enllacem altre cop amb una pista. La seguim cap a la dreta. Arribem a un collet (coll de Riu) amb indicacions cap a Sadernes, Albanyà i altres pobles, però no cap al Puig de Bassegoda.

En aquest coll deixem de seguir les marques grogues i agafem un sender una mica difús que surt a mà esquerra. Hi trobarem alguna fita. Haurem de fer alguna grimpadeta i superar algun bocí de tartera. La pujada es força dreta.

Finalment davant nostre ja només hi tenim l'últim cingle que ens separa del cim. Anem a buscar el pujador portant sempre a la nostra esquerra la paret del cim.

El pujador està marcat amb unes pintades de color verd amb aspecte de tenir uns quants anys. Trobem la primera secció d'esglaons de ferro i la primera cadena. Uns últims esglaons i cadenes són els que ens permetran accedir al cim definitivament.

En dies clars les vistes són magnífiques, el Cap de Creus i la Costa Brava a una banda, i el Canigó, el sector d'Ulldeter i l'Alta Garrotxa per l'altra; també es veuen el Montseny, Cabrera i el Puigsacalm entre altres coses.

Baixem pels esglaons i les cadenes per anar a recuperar el sender. La baixada la farem pel camí per on puja la majoria de gent, és a dir, la que ve d'Albanyà.

Anem baixant fins arribar al coll de Bassegoda. Des d'quí, en lloc d'anar cap a Albanyà, anirem cap a Sadernes i Sant Aniol d'Aguja, així, doncs, seguirem la pista cap a la nostra esquerra. Aquí recuperem les marques grogues d'Itineraria i també enllacem amb el recorregut del GR 11 (marcat amb franges vermelles i blanques). De fet, seguint el GR 11 farem cap fins Sant Aniol.

Comencem baixant per pista, però al cap de poc la deixem per continuar per sender. La baixada ja no té aturador fins a Sant Aniol. Passarem entre alzines, faigs, a la vora de les restes del mas de Principi, creuarem un parell o tres de barrancs i una tartera.

Arribem a la cruïlla on ens indiquen que a 15' hi ha Sant Aniol. Hi anem, tenint en compte que després hem de tornar a aquest mateix punt. Si anem bé de temps, des de Sant Aniol, a on s'arriba després de travessar un pont penjant, podem anar al Gorg Blau i al Salt del Brull i tornar.

Tornem cap a la cruïlla. Ara, acabarem de baixar fins a Sadernes per un camí molt freqüentat però no per això menys bonic, que va resseguint la riera de Sant Aniol. Després de creuar-la i tornar-la a creuar, acabarem arribant on tenim aparcat el cotxe.

Per a fer aquest tomb per pujar i baixar del Bassegoda cal superar 1.000 metres de desnivell i caminar uns 22 km aproximadament.

Punta de l'Aguilar

Com s'arriba a Santa Paulina (Ascó) amb cotxe

Des d'Ascó marxem per la carretera de Gandesa. Al cap de poc hi ha una sortida a mà esquerra. Es passa per davant de la deixalleria (ara en diuen estació de transferència) i seguim la pista asfaltada que va en paral·lel al riu. Passem de llarg el trencall a mà dreta que va al camp de tir. A la següent cruïlla, girem a la dreta en direcció a "Mas de Prades". Continuem sempre per la pista principal, que està enquitranada, fins arribar a l'àrea recreativa i ermita de Santa Paulina (s. XXI: sí, és del 2003). Devem ser a uns 4 o 5 km d'Ascó.

Comencem a caminar

Sortim de davant de l'ermita en sentit sud. Veurem un pal indicador cap a les trinxeres i la Punta de l'Aguilar (tot i que hi diu "Punta de l'Àliga"...). Pugem bastant ràpidament i després planegem per enllaçar amb la carena de Barbers (on hi ha la Punta de l'Aguilar). 

Tornem a pujar fort fins arribar a un collet. Hi ha un pal indicador que pel que sembla no ha aguantat les ventades i ha fet cap per terra. Anem cap a la dreta per pujar, en un moment, a la Punta de l'Aguilar (494 m). Bones vistes.
Reculem cap al collet i seguim en direcció al Pas de l'Ase i el GR 99. Tant cap a una banda com a l'altra del coll hi ha franges grogues, i a partir d'ara en les trobarem fins al final de l'excursió.
Resseguim la carena en tot moment, primer pujant i baixant una mica, després baixant més o menys decididament. En algun tram hi han posat cadenes, que poden anar bé en cas que estigui mullat, si no, ni es fan servir. 
Finalment, i sense deixar de gaudir de precioses vistes cap al riu Ebre, fem cap al GR 99, just en el lloc on hi ha l'anomenat Pas de l'Ase.
Seguim cap a l'esquerra, resseguint el riu. Arribem a un altre pal indicador, seguim el GR 99 cap a Ascó. Tot i això, al cap de no res, l'abandonem per seguir les franges grogues i endinsar-nos cap al barranc de Barbers.
Sense perdre de vista les franges grogues, anirem enfilant-nos tranquil·lament pel barranc (per cert, sorprenent) fins arribar altra vegada a Santa Paulina i pujar per les luxoses escales que hi porten.
Un bonic recorregut que es pot fer en migdia.