dilluns, 1 de juny de 2009

GR 11 Revival. Capítol 8: Encamp - Arinsal - Àreu - Tavascan

16a etapa Encamp - Arinsal
17 km. Desnivells aproximats: 700 + 400 + 600 m de pujada; 700 + 400 + 600 m de baixada.

9 d'octubre de 2008
Ahir vam arribar a Encamp després d’haver deixat el cotxe a la Guingueta d’Àneu, baixar amb l’autobús a Sort, agafar un taxi (fregoneta de transport escolar) fins a la Seu d’Urgell i agafar un altre autobús fins a Andorra i d’allí encara un altre fins a Encamp.
Avui ens hem aixecat, hem esmorzat i ens hem posat a caminar cap a 3/4 de 9. La pujada ha començat d’entrada. Hem passat per les Bons (un grupet de cases aferrades a la roca i l’ermita romànica de Sant Romà, tot a tocar d’Encamp) i ens hem enfilat bosc amunt cap al coll d’Ordino, el punt més alt d’avui. El dia s’ha aixecat amb el cel tapat lleugerament, però s’ha anat aclarint durant el dia. Hem baixat per un altre sender fins al trencall que se’n va cap al poble d’Ordino i hem començat la segona pujada del dia, primer per pista i després per sender. Alguns trams d’aquest bosc són realment bonics, ja que entre els pins hi ha til·lers i bedolls, que comencen a canviar el color de les fulles. Hem dinat just abans d’agafar la baixada cap a la Cortinada. 
La Cortinada abans devien ser un parell de cases i l’ermita, però ara té un camp de golf i tot! De la Cortinada a Arans només hi ha un quart d’hora pel costat del riu Valira (per cert, tant a la Cortinada com a Arans hi ha fonts per a aprovisionar-se d’aigua). I des d’Arans hem començat l’última pujada, que no ha estat la més pesada per ser l’última, sinó perquè són 600 metres drets sense parar. Hem arribat al coll de les Cases esgotats; per sort la baixada per l’altra vessant ha estat tota una altra cosa, ja que el sender va fent llaçades per baixar més suaument. Hem arribat al centre d’Arinsal cap a les 6 de la tarda.
Per cert, aquesta etapa i les dues següents estan molt ben marcades, especialment la part andorrana.

Dormir a l'Hotel Coray*** d'Encamp i l'Hotel Aymà** d'Arinsal (un dels pocs oberts en aquesta època).


17a etapa Arinsal - Àreu
25 km. Desnivells: 1.400 m de pujada i 1.400 de baixada.

10 d'octubre de 2008
Després de sopar, dormir i esmorzar en un hotel autènticament familiar (érem naltros sols), hem començat a caminar que passaven 10 minuts de les 8. La d’avui és segurament l’etapa més dura, potser no tant pel desnivell (si sumem, ahir en vam fer més), sinó per la llargada, especialment de la baixada (15 km). Tot i això, és una etapa plenament pirinenca (la Portella de Baiau, frontera catalano-andorrana, és a 2.760 m), que compta amb l’alicient del paisatge ferruginós de les muntanyes i acolorit dels arbres a la tardor. La pujada és constant, només amb un breu repòs planer al pla de Comapedrosa, resseguint sempre el curs dels rius d’Arinsal i de Comapedrosa. Des de l’estany Negre ja es veu la portella. 
Al punt més alt de l’etapa (i també del sector català del GR 11) ens fem la foto de rigor recolzant la càmera a la gran fita que hi ha. Cap a l’altra banda de la portella s’estén un mar de muntanyes gegantines, els dos estanys de Baiau... i també una tartera dreta com ella sola que així de cop fa impressió. El cim del Comapedrosa és molt a prop, però no suficientment a prop per gastar energies pujant-lo (i baixant-lo). 
Baixem per la tartera, passem pel costat de l’estany gran i arribem al refugi de Baiau (no guardat, però en molt bones condicions: enfustat de dins, amb lliteres, matalassos i coixins, taula i banquetes). El sender baixa bé, però al pla de Boet ja comença a sortir el cansament i encara ens falten 10 km. El camí (no la pista) que passa pel bosc de Font Tallada fins al pla de la Selva és planer, molt agradable i amb trams empedrats molt bonics. Al pla de la Selva recuperem la pista que havíem abandonat al pla de Boet, però al cap de poca estona la tornem a deixar per continuar per sender. Aquest tram que comença al pla de Boet forma part d’una ruta senyalitzada pel Parc Natural de l’Alt Pirineu. Al final, però, sí que es fa cap a la pista que porta a Àreu: el tram més dur, segurament pel cansament acumulat. Arribem a Àreu a les 8 del vespre, negre nit.
Ens ensenyen l’apartament i comprem el que necessitem per sopar, esmorzar i dinar l’endemà a l’única botiga de queviures, que atén una senyora gran del poble, sense cap mena de pressa per tancar.

Dormir a Apartaments Hotel Vallferrera (també hi ha hotel-restaurant, però l'hem enganxat tancat aquest cap de setmana).


18a etapa Àreu - Tavascan
16,5 km. Desnivells: 1.100 + 100 m pujada; 1.200 baixada

11 d'octubre de 2008
Ens hem aixecat quan ens ha semblat i hem esmorzat tranquil·lament. A 2/4 de 10 ens hem posat a caminar per anar a recuperar el GR 11, que comença passada la Força d’Àreu. Primer la pujada és molt suau, ja que fa llaçades per una pista, però a partir de les bordes de Costuix, el camí es converteix en un sender que puja d’una manera més dreta, però força bé, entre el bosc (no com la burrada d’Arans). 
Quan s’arriba al coll de Tudela la vista és magnífica, encarats cap a les muntanyes d’Aigüestortes que sobresurten. Llavors et gires per veure les muntanyes de la vall que deixes enrere, amb la Pica d’Estats presidint-les i la vista d’un imponent Monteixo cara a cara. El paisatge d’avui és tan diferent del d’ahir! És més suau a la vista, però els desnivells es mantenen, al cap i a la fi hem fet 1.000 m de pujada i en farem 1.200 de baixada. 
La baixada es fa per un sender, el qual desemboca en una pista que no abandonarem fins arribar a Boldís Sobirà (hi ha font). La veritat és que els poblets d’aquestes valls (Ferrera, de Cardós, d’Àneu) són ben bonics. Abandonem Boldís Sobirà per un camí estret i penjat a més de 500 m sobre la vall, amb força trams empedrats i voladissos, que s’allarga fins a prop de Tavascan tot resseguint les corbes naturals de la muntanya. El caminet que ha anat de pla gairebé tota l’estona baixa de cop entre un bosc d’avellaners. Les 5 h 45’ que indicaven el llibre i els diferents cartells s’han vist sobrepassades, ja que hem arribat a Tavascan a les 6 de la tarda.

Dormir a l'Hotel Llacs de Cardós*

Colldejou – la Miranda de Llaberia – Colldejou


Sortim a peu de carretera. A mà esquerra, abans d’arribar a Colldejou (a mà dreta si se’n ve), hi ha un pal indicador del PR-C 96 “Camí de Colldejou a Pratdip – Barranc del Salt de les Soques – Font del Bullidor - Pratdip”. El sender passa pel que era l’antic camí entre Colldejou i Pratdip, entre camps d’avellaners.
Travessem el barranc de les Estellades o Serralls i comencem a pujar. El sender s’acaba en una pista, que seguim cap a la dreta. Hi ha un pal indicador “Font del Bullidor (pel PR-C 96) – Coll del Guix – Pla dels Aladerns – Pratdip”. Estem seguint encara les marques grogues i blanques del PR.
Una mica més endavant, tornem a abandonar la pista per agafar un sender a mà esquerra (marcat pel PR) que s’endinsa pel que sembla un barranc; d’aquesta manera ens estalviem un bon bocí de pista.
El sender s’acaba altre cop a la pista. Ara la seguim cap a l’esquerra.
Tot i això, al cap de no res la tornem a deixar per tornar a caminar pel sender, que no para d’enfilar-se. Es passa pel costat d’un maset en runes.
Arribem a la font del Bullidor, en realitat una bassa que deixa anar aigua per un broc. Des d’aquí hi ha vistes cap al poble de Colldejou i la Mola.
Passem pel costat o per damunt de la bassa i recuperem la pista; la seguim cap a l’esquerra.
Pal indicador: venim de “Font del Bullidor – Barranc de les Soques – Colldejou”, el PR-C 96 segueix cap “Pla dels Aladerns – Cavall Bernat – Mont-redon – Pratdip”. Nosaltres seguim en direcció a “Coll del Guix – Mola de Colldejou – Vall de Massanes”. Per tant, abandonem el PR.
Arribem al Coll del Guix. Tot i que hi ha un pal indicador, nosaltres no seguirem cap de les indicacions.
Agafem un sender que ens surt a mà esquerra, amb un petit cartellet que diu “Miranda”: és la Drecera del Ramon (del Ramon Quadrada concretament). El sender, que puja molt dret, està força net. De tant en tant veurem alguna resta de marca blava, especialment en els llocs dubtosos.
Aquesta excursió pot ser especialment interessant a la tardor pel tipus de vegetació (aurons), on destaquen alguns grèvols la mar de macos i teixos de diverses mides.
La pujada s’acaba en un collet. Davant mateix, damunt la cinglera, veiem el radar meteorològic de Llaberia. Seguim les marques blaves en direcció al radar.
Grimpem per la curta cinglera i arribem a la Miranda. Des d’aquí la vista és magnífica: es pot veure el mar, part del Delta per darrere de les muntanyes de Vandellòs, el Port, els Pirineus més enllà de la Mola i el Montsant, i fins i tot les puntes de Montserrat per damunt de la zona del Montmell.
Ens dirigim cap al radar. El passem de llarg i, seguint en la mateixa direcció, anem cap a la Creu o Punta dels Frares. Les marques blaves es bifurquen. Nosaltres seguim les que van per dalt.
Trobem una rajoleta que indica “Creu” i “Mont-redon”. Ens desviem per anar cap a la creu. De tornada continuem seguint les marques blaves.
Trobem una altra rajoleta. Agafem el sender de l’esquerra “Camí del Recingle”, que baixa per anar a passar per sota el cingle, cap a la dreta.
Arribem a una cruïlla marcada amb una petita fita. Les marques blaves (i d’altres grogues i negres) segueixen recte cap al Cavall Bernat. Nosaltres girarem cap a l’esquerra, abandonant-les, per baixar decididament per la canal del Roc.
Es passa per un parell d’alzinars i una tartera, la zona és molt bonica. Tot i que no hi ha marques, el camí s’intueix i hi ha alguna fita de tant en tant.
Finalment, s’arriba al PR-C 96, l’antic camí que enllaçava Colldejou i Pratdip. El seguim cap a l’esquerra, per tornar a Colldejou.
Arribem al pal indicador on al matí hem abandonat el PR. Des d’aquí, repetim el camí per on hem vingut fins a Colldejou, seguint les marques del PR-C 96.