Sortim de Tivissa (315 m) seguint les marques blanques i
vermelles del GR 7 en direcció a l'ermita de Sant Blai. Tot i que comença amb
una petita pujada, després el camí, amb bocins empedrats, planeja.
Abandonem el GR (uns 100 m abans d'arribar a la pista)
per enfilar-nos per un sender que surt a mà esquerra: és lo Grau, l'antic camí
per anar a l'ermita de Sant Blai, que també conserva trams empedrats. Després
de la pujada inicial, el sender va de pla i ofereix una bona vista de l'ermita
de Sant Blai. Es passa per un bancal abandonat i un petit alzinar.
Per la nostra dreta arriba el sender que puja des de la
font de Sant Blai. Nosaltres seguim recte.
Creuem un parell de pistes forestals.
Pal indicador: seguim la direcció “Monegret - Coll de la
Conca - Frides”.
Creuem una altra pista, continuem recte, en direcció sud.
El camí s'eixampla.
Coll de Monegret (480 m). Seguim les indicacions “Coll de
la Llena - Coll de Monetze”. La pista que abans era de terra, ara esta cimentada.
Al cap de molt poc la deixem per agafar un sender que
surt a mà dreta, per sota de la Tossa. Hi ha un pal de fusta sense indicacions
però amb una pintada que diu "La Tossa". Passem a la vora de les
ruïnes del mas de Sant Blai de Monegret, amb el forn que es
conserva bé.
El sender va pujant entre un bonic alzinar fins a sortir
al sender carener de les Cabreres. Com que la Tossa (718 m) queda molt a prop,
el seguirem cap a l'esquerra per arribar-hi.
Per baixar de la Tossa, punt més alt de les Muntanyes de
Tivissa, tornem pel mateix sender per on hem vingut. El seguirem tot sencer per
resseguir tota la carena de les Cabreres, està marcat amb franges grogues i
alguna fita. Després de passar vora tres roques molt característiques (una d'elles foradada), el mateix sender ens porta
cap a l'altre vessant de les Cabreres i acaba baixant fins al Coll del Totxo.
En aquest tram hi ha alguna petita grimpada i desgrimpada, molt fàcils, però
que demanen agilitat.
Des del Coll del Totxo anem cap a l'esquerra, seguint un
sender que, força dret, ens portarà cap baix a la pista del Barranc de les
Covetes (390 m).
Seguim la pista cap a l'esquerra, en direcció a
Missamaroi.
Arribem a la cruïlla amb el Barranc de la Fena.
Actualment aquí hi han obert una pista que porta barranc de la Fena amunt cap
al mas de Virginio.
Nosaltres ara deixarem la pista i, girant a la dreta, ens
endinsarem pel Barranc de Missamaroi. Cal fixar-s'hi, perquè en obrir la pista
del mas de Virginio, l'entrada ha quedat desdibuixada pels pedrots. Tot i això,
hi ha traces de sender, segurament fet pels senglars i altres bèsties. En tot
cas, les cabres, que són les que hi haurien de passar, ja no ho fan.
El sender va resseguint el Barranc de Missamaroi. Hi ha
trams més nets que d'altres, dependrà de com hagi crescut la vegetació. Al
llarg del barranc podrem observar diverses formes rocoses. Tot i això cal no
perdre de vista les poques fites que hi ha.
Cap al final, creuarem el barranc cap a la seva riba
esquerra i ens enfilarem per un pas poc clar. Passarem per entre un bosc de
pins i arribarem sota una balma. A partir d'aquí està més net de vagetació.
Ara el nostre objectiu és una zona que es veu més
aclarida: és on hi ha la Font de Missamaroi, tot i que reconeixerem el lloc per
una noguera solitària que hi ha entre els antics bancals abandonats.
Des de la noguera (580 m), intuirem dos senders: un puja,
en direcció sud, cap a la carena de la Serra de la Creu i cap a la Foradada de
Missamaroi, l'altre planeja en direcció nord, i és el que agafarem.
Aquest sender arriba fins a la font Nebot, l'existència
de la qual intuirem per la gran quantitat de fenàs i joncs.
Després el sender es confon amb els camins de cabres. La
nostra intenció és anar pujant pel Barranc de Missamaroi, per on també passa la
carrerada anomenada de la Llena a Missamaroi. De vegades anirem pel llit del
barranc, d'altres ens enfilarem una mica pel seu vessant dret (a la nostra
esquerra). Caldrà que anem seguint el caminet de cabres que ens sembli més
còmode. Veurem un bon grapat de fòssils (amonites).
Al final anirem pujant suaument cap al Coll de la Punta
de l'Àliga (690 m), que ens queda a la dreta, on ens ajuntarem amb el sender
que ve de la Punta Melica. El seguirem cap a l'esquerra, en direcció al Corral
de Benito. Tot i no ser evident, encara estem caminant per la carrerada.
Arribem a una cruïlla de senders: si pugéssim recte amunt
faríem cap a la Tossa altra vegada, agafem, doncs, el de la dreta. Aquest
sender ens portarà fins a la Drecera de Benet. Hi ha algunes fites, una d'elles
marca el punt on comença el descens per salvar fàcilment el cingle.
Si seguim
les fites correctament acabarem fent cap al Collet de la Llena, on hi ha un pal
indicador. Anem cap a l'esquerra, en direcció al Camí de la Llena, per on
baixarem fins a Tivissa.
