Aparcat
el cotxe al costat del balneari, ens dirigim cap a la carretera fins que veiem un edifici a mà dreta, situat
on abans hi havia l'ermita de Sant Elies.
Agafem aquest camí cap a la dreta, que comença sent ample però que a poc a poc es va emboscant. És el barranc de
Sant Roc.
El
camí s'acaba en una captació d'aigua envoltada d'una tanca
metàl·lica. La rodegem per la dreta i veurem que el sender comença
a enfilar-se. De fet, estem caminant per un antic camí margenat, que
més endavant s'eixampla i s'estreny segons l'espessetat de la
vegetació.
En un
moment determinat, veurem unes escales de pedra a mà dreta: pugen
cap a l'ermita de Sant Josep, en runes. Si hi passem, després podem
recuperar el mateix sender més endavant.
Cruïlla
amb el sender que hem deixat, cal seguir cap a la dreta, amunt.
Continuem
pel sender i arribem finalment a l'ermita de Sant Roc, de la qual
només en queden les quatre parets. Tot i això és fàcil fer-se una
idea de com devia ser d'agradable aquest lloc.
Continuem
enfilant-nos pel caminet. Estarem atents a la nostra esquerra, ja que
hem de veure una discreta piqueta instal·lada per la UEC, que ens
indicarà el trencall per anar a la Roca Foradada.
El recorregut fins a la Roca està molt tapat per les argilagues i demana
una miqueta de sacrifici, però el lloc val la pena. Després haurem
de tornar enrere pel mateix lloc fins a la cruïlla marcada amb la
piqueta.
Ara
seguirem cap a la Cassola del Diable. Passarem a la vora de grèvols
i entremig d'un bosc de pins, roures i alguna blada mentre anem
pujant a poc a poc.
Enmig
de la cassola, si ens hi fixem, veurem una altra piqueta. Ens indica
com anar a Xàquera, per una banda, i als Martells per l'altra.
Primer anirem cap als Martells (sender de la dreta), són a prop i el
camí és molt net. Quan tornem dels Martells a la Cassola, enfilarem
cap a Xàquera, que encara queda una miqueta lluny.
Pel
camí trobarem un parell de cruïlles més, totes ben indicades
gràcies a les piquetes de la UEC: el nostre objectiu és Xàquera,
també anomenada la Creu de Santos.
Arribem
a Xàquera. Des del cim (942 m) hi ha molt bona vista.
De
baixada, hem de seguir les indicacions cap al Balneari, passant pel
barranc de la Columna. Tot i això, a la cruïlla de la Cova dels
Porcs, en lloc de continuar pel barranc de la Columna, girarem cap a
l'esquerra, cap a la Font de l'Argilagar i l'ermita de Sant Onofre.
Anirem
baixant i arribarem a una cruïlla sense cap indicador però amb un
sender que es veu clarament que se'n va per la nostra dreta. Aquest
sender porta a l'ermita de Sant Onofre, un lloc des d'on es domina el
balneari. També haurem de recular per recuperar el sender principal.
Al cap
de no res d'haver deixat el trencall de Sant Onofre ens trobarem amb
l'agradable sorpresa que representa la Font de l'Argilagar.
Continuem
baixant i al cap de poc, desemboquem a una pista. De fet, és l'antic
camí que permetia arribar amb carro a Cardó des de Tivenys.
Seguim
el camí ample fins al balneari. Abans, però, en un tomb de 180º
cap a l'esquerra, girarem a mà dreta per anar fins a l'ermita de la
Columna. Tot i que sembla penjada, és fàcilment accessible.
Ara
sí, és l'ultim cop que reculem; recuperem el camí de Tivenys i
arribem on tenim el cotxe aparcat.
Malgrat
que passarem per diverses fonts, només la de sant Roc pot ser que
ragi.
