dimarts, 12 d’octubre de 2010

GR 11. Capítol 11: Pont d'Ixalenques - Estós - Biadós - Parzán

25a etapa Pont d'Ixalenques – entrada Vall d'Estós
26 km. Desnivells: 1.370 m de pujada, 1.456 de baixada

25 de setembre de 2010
Després de sopar i dormir a l'Hostal Fonda Mas de Vilaller, ens hem aixecat a les 5.20 amb la intenció de començar a caminar a les 6 des del pont d'Ixalenques. Com que l'etapa d'avui ja serà prou llarga, ens hem estalviat el bocí que va del refugi de Conangles fins a aquest punt.
A Vilaller el cel estava ras, però a l'alçada de Senet ha començat a ploure. Hem aparcat i, com que continuava plovent, ens hem tapat tan bé com hem pogut. Comencem a caminar a 2/4 de 7. Més de la meitat de la pujada fins a la cabana d'Angliós la fem a les fosques. Arribem a la cabana cap a les 9; des que hem començat a caminar que no ha parat de ploure i de fer vent, per això ens hi aturem per esmorzar i per veure si el temps canvia, si no haurem de recular (per cert, la cabana, de fusta, està força neta, però hi deu fer fresca de nit, perquè hi passa una mica d'aire). A 1/4 d'11 ens fa l'efecte que el cel no està tan ennuvolat i que la pluja gelada ha afluixat una mica, per això decidim continuar amb l'etapa. Encara fa fred, vent i el plugim es converteix en neu a mesura que pugem. Rebassem el primer coll, rodegem el llac de Cap de Llauset i ens enfilem fins al coll de Ballibierna on arribem a la 1 en punt. A partir d'aquí no hauríem de parar de veure cims de 3.000 m, però els nuvols ens ho impedeixen.
S'han acabat les pujades i comença la baixada, tot i que cal anar molt en compte entre els grans rocs i la mica de neu. A més a més a la zona dels Ibons de Ballibierna les marques del GR es perden fàcilment (el primer cal rodejar-lo per l'esquerra i el segon per la dreta). El temps continua igual fins que comencem a apropar-nos a la pleta de Llosás i al Puen de Coronas: el cel s'aclareix ràpidament i acaba completament blau, de manera que es fa difícil de creure que hagi fet tan mal temps fins llavors. Al refugi lliure de Corones hi ha força gent (és dissabte); després de fer-hi un descans i disfrutar de les vistes cap al Tempestades i el tuc de Culebras, comencem a baixar pista avall. Passem pel pla de Senarta, arribem a la carretera i ens dirigim cap a l'hostal on dormirem, situat a la mateixa entrada de la vall d'Estós, a només 300 m del GR. Hi hem arribat entre un quart i dos de 8 del vespre.

Dormir (sopar i esmorzar): - Hostal Parque Natural

26a etapa entrada Vall d'Estós - Refugi de Biadós
19 km. Desnivells: 1.240 m de pujada, 850 de baixada.

26 de setembre de 2010
Hem hagut de despertar la mestressa de l'hostal per poder pagar i marxar i per això hem començat a caminar a 1/4 de 10. El dia que fa és preciós. La pujada per la vall d'Estós fins al refugi del mateix nom és agradable, suau i entretinguda amb vistes cap al Perdiguero, el pas per les Gorgues Galantes i el bestiar de la pleta del Tormo. El recorregut des del refugi d'Estós fins al coll de Chistau també és molt maco (mirant enrere es veu tot el massís Aneto-Maladeta), però la vista enganya, ja que darrera el que sembla el coll definitiu s'hi amaga una altra pujada que porta, ara sí, fins al coll de Chistau-Estós. Per cert, en aquest últim bocí encara s'hi aguantava perfectament la neu que devia haver caigut ahir. Al coll, on hem arribat cap a 2/4 de 3, hem dinat.


A partir d'aquí tot és baixada (i quina baixada!), fins a Añes Cruces, amb una vista impressionant del Bachimala al davant. Després s'arriba a les bordes i el refugi de Biadós tot resseguint un llarg senderó que passa a mitja vessant, mentre a l'altra banda de riu es va desplegant la mola immensa i preciosa del massís del Posets-Llardana. Hem arribat al refugi cap a les 6 de la tarda.
De moment aquesta és, pel paisatge, una de les millors etapes del GR, especialment si has fet algun dels 3.000 que es veuen pel camí.

Dormir (sopar i esmorzar): - Refugi de Biadós

27a etapa Ref. de Biadós - Parzán
19 km. Desnivells: 755 m de pujada, 1.370 de baixada.

27 de setembre de 2010

Avui el dia que ha fet també ha estat molt maco, però l'etapa potser és de les més fluixes, paisatgísticament parlant. En canvi ha estat duríssima, especialment la baixada.
Hem marxat del refugi 10 minuts abans de tocar les 9 (per cert, també hem hagut de despertar la mestressa, avui). Hem baixat fins a la Virgen Blanca per agafar la pista, tallada de tant en tant per senders, que puja fins força amunt dels Montarruegos. Des d'aquí la vista també enganya, de manera que cap dels colls que es veuen és el de Chistau, sinó que aquest queda amagat darrera, cap a la banda de la punta Suelsa. Això sí, la vista d'aquesta muntanya és impressionant des del sender que porta fins al punt més alt d'aquesta etapa. Al coll de Chistau, on hem arribat cap a la 1 del migdia, hi ha un petit refugi lliure (no gaire polit, per cert).
Des d'aquí ja comença la baixada, primer per sender i pista, però a partir de la central d'Ordiceto, per una pista que es fa interminable i que arriba fins a la carretera. Des d'aquí, on hem arribat cap a 1/4 de 5, s'agafa un senderó que et porta en un quart d'hora a Parzán.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada