dimecres, 31 de desembre del 2014

Graus de la Gritella (Siurana)


Podem aparcar el cotxe al corral de l'Isidret (carretera Cornudella - Siurana, a 1 km de Siurana).
Agafem la pista cap a Prades, però de seguida la deixem per agafar una pista secundària a mà esquerra tancada amb una cadena.
Passem pel costat del Cantacorbs i entremig del Tossal Pelat i de la Marmolina. Trobem una altra tanca i seguim cap a la dreta (cap a l'esquerra trobaríem el pla dels Bassots).
Comencem a baixar i, en un tomb tancat cap a la dreta que fa la pista, a mà esquerra veurem un sender i un pal indicador (en aquest moment, però, no indica res). Aquest sender és el que passa pels Puntalots, una sèrie de roques que sobresurten entre el bosc. També es passa molt a prop de la Cova de l'Església, de fet, una fita marca un sender que es desvia cap a l'esquerra i que hi permet accedir.

Seguirem el sender per on veníem i arribarem a la pista que ve del coll de l'Andreu i va cap als cingles de la Gritella. La seguirem cap a l'esquerra per anar cap als graus del Llop i del Saura. Tots dos graus tenen un pal indicador a l'inici: al del Llop és de fusta i no és tan visible com el del Saura, que és metàl·lic (del Reus Deportiu) i es troba ben bé a peu de pista.

Tot i això, abans de baixar per qualsevol dels dos graus, val la pena anar a guaitar per damunt del cingle. Les vistes són molt interessants: en un dia clar veureu perfectament els Pirineus.


- Si baixem pel grau del Llop, al començament és roca i després passa entremig de grèvols i finalment alzinar. Arribarem a una pista que seguirem cap a l'esquerra i s'acaba en el punt on hi ha una bassa contraincendis, sota mateix de la Roca Foradada, anomenada també lo Puntal o lo Frare. A mà esquerra veurem el sender del grau del Saura.

- Si baixem pel grau del Saura, també passarem entremig de grèvols, aurons i alzines, i farem cap directament a la bassa contraincendis i la Roca Foradada.

Des de la Roca Foradada seguirem el sender anomenat Camí Baix Gritella, que actualment està marcat amb franges verdes i blanques fins al grau de l'Esteve.

La pujada la podem fer per quatre graus diferents:

- el del Julivert: marcat amb un indicador de fusta (al mapa Muntanyes de Prades del 2007 no té nom i només fa referència a les Solanetes) i després amb fites. Aquest grau s'enfila molt i molt dret, fins que es fa cap davant mateix de les parets del cingle de la Gritella; llavors el sender se'n va cap a la dreta a buscar un pujador entre la roca, per on cal grimpar.
Un cop arribem al capdamunt del grau del Julivert, continuem seguint les fites, les quals ens portaran fins al collet del Carabassa. Des d'aquí baixarem per la pista, seguint-la cap a la dreta i, al cap de mitja hora aproximadament arribarem on tenim aparcat el cotxe.

- el grau de l'Esteve (o de l'Aleu): també marcat amb un indicador de fusta i fites. Es tracta d'un grau empedrat molt bonic. També acaba en una pista per on cal continuar fins arribar al pla dels Bassots. Des d'aquí es pot tornar fàcilment fins al cotxe seguint la pista que ens queda a mà dreta.

- el grau Tallat: un grau molt maco que les motos insisteixen a fer malbé. Està marcat amb les franges grogues i blanques de PR, per tant, quan en les trobem, les hem de seguir, pujant cap a l'esquerra. Tot i això, aquest grau l'aconsello fer de baixada, per les vistes que es tenen del Montsant.

- el grau de la Covassa: després d'enganxar amb les marques del PR, cal seguir-les cap a la dreta, baixant una estona. Trobarem un sender a mà esquerra marcat amb un pal indicador on hi diu Camí Baix Gritella: l'agafem (i, per tant, abandonem el PR, que ens portaria fins a la carretera). Cal seguir el sender fins que trobem el pal indicador del grau de la Covassa. Hi ha alguna grimpadeta. Des del grau de la Covassa es fa cap al coll de la Vaca i d'aquí es segueix el PR cap a la dreta, fins a la font de l'Aubergada i el corral de l'Isidret.


dilluns, 15 de desembre del 2014

L'itinerari del 50è Dia del Camí de Muntanya a Cardó


L'Agrupació excursionista La Picossa ha fet una molt bona feina a Cardó, netejant i senyalitzant l'itinerari que us descric a continuació.

Aparquem davant de la planta embotelladora i sortim caminant cap a la carretera per on hem arribat fins a l'antic balneari de Cardó.
A l'alçada de lo Paller agafem el sender que surt a mà dreta per pujar cap a les ermites de la Santíssima Trinitat i de Sant Àngel. Aquest sender ressegueix el Camí dels Frares, marcat com a PR.
A la Santíssima Trinitat hi descobrirem un parell de comunes i uns estables “nominals”. Per la de Sant Àngel, adossada a l'antiga muralla de Cardó, s'hi passa pel mig.
Seguim pel Camí dels Frares fins arribar al Portell de Cosp. Aquí hi trobarem el primer dels pals indicadors nous. Seguirem la direcció de la Cova Lluminosa.


El sender que porta a aquesta cova és un dels que s'ha netejat per a celebrar aquest 50è Dia del Camí de Muntanya, i és preciós.
Cova Lluminosa. Sorprenent. No en dic res perquè s'ha de veure.
Seguim, després de travessar la cova, cap a la Roca Foradada, per un altre sender netejat de nou. El sender en realitat porta cap a l'ermita de Sant Roc, i per anar a veure la Foradada, caldrà que ens desviem una mica, resseguint un altre senderó que ens trobarem a mà esquerra (compte a no saltar-se'l) i que també han deixat ben net d'argelagues.
Després de visitar la Roca Foradada, recuperem el sender per on veníem des de la Cova Lluminosa i seguim cap a Sant Roc, que intuïm gràcies als xiprers.
Cruïlla. Està indicada amb una piqueta de la UEC. Des d'aquí es pot anar a la Cassola del Diable (i, per tant, als Martells i la Creu de Santos). Nosaltres seguim en direcció al Balneari.
Arribem a l'ermita de Sant Roc, on a la font que hi ha, fins ara, sempre hi hem vist baixar aigua (encara que sigui poca). S'hi està fresc i a l'hivern i fa fred.
Seguim cap al Balneari, passem per davant de la Font del Prior (que avui també goteja) i arribem a una cruïlla: continuem recte, no baixem a mà dreta.
A l'alçada de l'ermita de Sant Josep se'ns bifurca el camí. Agafem el trencall de l'esquerra. Rodegem l'edifici de l'ermita (el que en queda) i trobem unes magnífiques escales de pedra tosca que ens permetran baixar fins a la font: preciós.
Seguim baixant i arribem a la Font de l'Avellaner, on trobem una altra cruïlla amb un nou pal indicador. Seguim la direcció “Barranc de la Columna”, per un altre camí recuperat.
Passem per sota mateix de l'ermita de la Columna i acabem davant mateix de la cadena que barra el pas als vehicles que puguin venir des del Balneari.
Seguim cap a mà esquerra i trobem un nou pal indicador. Si no s'hi ha estat mai (o es vol repetir la visita) val la pena pujar cap a l'ermita de la Columna. Després cal recular fins a aquest punt.
Seguim la indicació "Ermita de Sant Onofre". Un altre caminet recuperat, dels d'abans, d'aquells que van fent revolts, ens farà pujar cap a Sant Onofre, des d'on hi ha una bona vista aèria cap a on hi havia l'antic convent i ara el que queda del balneari.
Des de Sant Onofre seguim per l'altre sender que hem vist a mà esquerra mentre acabàvem de pujar. Pràcticament planejant ens portarà fins a una cruïlla, on nosaltres hem d'optar per baixar recte (el sender de l'esquerra ens tornaria al barranc de la Columna a l'alçada de la Cova dels Porcs).
Font de l'Argilagar. Una altra meravella de l'arquitectura rural.
Continuem pel sender i fem cap a la pista o antic camí de Tivenys.
Si ja us heu cansat o teniu pressa, anant cap a la dreta feu cap al Balneari en un no res.
Nosaltres seguim l'itinerari i girem per la pista cap a l'esquerra. Fa una mica de pujada, però poc després de passar per damunt del barranc de l'Oliver, a mà dreta veurem una fita i un sender que baixa dret cap al llit del barranc de la Font del Pastor.
Un cop al barranc, el sender continua cap a l'esquerra i puja, més a poc a poc, fins al Coll de Murtero. Pel camí veurem les restes de l'ermita de Sant Bernat i el pouet de pedra seca del mateix nom.
Al coll de Murtero hi ha un altre pal indicador nou. Seguim en direcció a l'ermita de Santa Anna per un altre sender recuperat per a l'ocasió. Baixem més o menys pel que devia ser l'antic Camí de Calses.
Ens desviem lleugerament per anar a veure l'ermita de Sant Anna, que encara conserva parets i sostre, però no té res de més a més. Recuperem el sender per on baixàvem, que de seguida es converteix en un camí ample, que passa a la vora d'un pany de muralla molt ben conservat.
Anem a parar al llit del barranc i el creuem. A l'altra banda, un camí igualment ample (possiblement el mateix) ens porta fins a la pista - antic camí de Tivenys. I d'aquí, girant a l'esquerra, arribem al cotxe.