dissabte, 1 d’agost de 2009

GR 11. Capítol 9: Tavascan - Estaon - lo Caubo

19a etapa Tavascan - Estaon
11 km. Desnivells: 710 m de pujada, 590 m de baixada.

2 de maig de 2009
Ens hem aixecat a les 8 i hem esmorzat tranquil·lament, ja que les previsions del temps són molt bones i el dia és llarg. A 2/4 de 10 ens hem posat a caminar passant per damunt del pont de Tavascan. El camí fins a Aineto, un camí ral amb trams empedrats, puja suaument. Es passa pel mig del poblet, a tocar de l'església romànica de Sant Romà, i de seguida s'agafa un sender que puja molt dret fins a trobar un altre caminet empedrat i amb voladissos, que va resseguint la muntanya fins a Lleret. Aquest camí penjat, està en més bon estat que el que va de Boldís Sobirà a Tavascan i és una mica més ample, de manera que la sensació de vertigen no és la mateixa que provoca l'altre.
Passat Lleret, ens hem anat enfilant per una pista i, finalment per una forta pujada fins al coll de Lleret (1.830 m). Des d'aquí hem pogut veure que, a l'etapa de demà, hi ha força neu...
La baixada fins a Estaon primer és ràpida, muntanya avall fins a les bordes de Nibrós, i després va resseguint el riu per un camí molt bonic, també amb trams empedrats, que acaba desembocant a una pista (marques antigues de GR indiquen que abans no s'anava per la pista, sinó que el camí continuava paral·lel al riu, però per l'altre costat). Poc abans que la pista arribi a la carretera que enllaça Estaon amb Ribera de Cardós, a la dreta surt un sender que s'enfila ràpidament fins al poble, on hem arribat cap a les 4. Per cert, a diferència de la tardor de l'any passat, ara el refugi d'Estaon sí que està obert.


Dormir a l'apartament La Foradada de Casa Motxo (a més a més la Mariana ens ha fet un sopar boníssim, ens ha deixat coses per esmorzar i ens ha fet uns entrepans per dinar.)

20a etapa Tavascan – la Guingueta
9,5 km. Desnivells: 970 m de pujada, 1260 m de baixada.

3 de maig de 2009
Ens hem aixecat a les 7 per començar a caminar a les 8 (tot i que se'ns ha acabat fent més tard). La intenció és arribar a la Guingueta cap al migdia, trucar al taxi, anar a buscar el cotxe a Tavascan i baixar cap a casa. Com que vam veure (i de fet ja ens ho havien dit) que hi ha neu uns 300 metres ben bons, ja hem previst que tardarem més a fer l'etapa i per això vam demanar a la Mariana que ens fes uns entrepans per dinar.
Hem sortit d'Estaon a quarts de nou amb un dia preciós. El camí, empedrat com tants en aquesta zona, és molt agradable i puja bastant suau. De moment no hi ha dubtes pel que fa al camí a seguir, però a l'alçada de la borda d'en Galan perdem marques i no estem segurs de quin sender hem de seguir. Finalment retrobem les marques que ens fan anar pujant. Arribem a les primeres clapes de neu i davant nostre veiem que el lloc per on se suposa que passa el GR està ben cobert de neu (com a mínim hi ha un tou de més d'1 m). Tot i això, com que des d'aquí es veu clarament on és el coll de Montcaubo, decidim anar pujant pel mig del bosc mirant d'esquivar la neu, però a mesura que anem pujant cada vegada és més difícil evitar-la i finalment arribem al capdamunt del Montcaubo (2.290 m) amb els peus i els camalls ben xops. Això, sí, molt bona vista cap a tots dos costats (d'on venim i on anem).


És la 1 del migdia i encara ens queda tot el camí de baixada, sense saber ni poder veure on són les marques del GR. Preveiem que l'estat de la muntanya serà com el de pujada o pitjor. Decidim que és millor retornar per on hem vingut (ja que al cap i a la fi sabem per on anar), que arriscar-nos a baixar per l'altra vessant.
Així, doncs, abandonem l'etapa i tornem enrere fins a Estaon. Baixar per on hem pujat es fa fatigós, però ho enllestim més ràpidament del que ens pensem. Dinem allí on s'acaba la neu; a partir d'aquí la baixada fins al poble és ràpida, on arribem a quarts de 5.
Truquem al taxi i cap a Tavascan. Aquesta etapa, encara que inacabada, la donem per feta i, per tant, la següent la començarem a la Guingueta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada