dimecres, 3 de febrer de 2016

Montalt per la Canal del Mano

La Serra del Montalt, situada entre els termes de Capçanes i Tivissa, és una muntanya gairebé oblidada per bona part dels excursionistes. És ben petita, però s'hi pot accedir per fins a cinc senders diferents, tres d'ells canals. En aquesta proposta pujarem per una de les canals i baixarem pel camí més senzill, el dels Avencs.

Aparquem el cotxe a l'aparcament de l'abandonat Hotel Mas Collet. Comencem a caminar reculant per la pista per on hem vingut fins a trobar el pal indicador del GR 7.
Comencem a pujar pel sender en direcció a Tivissa. Després d'un revolt pronunciat cap a la dreta i abans d'arribar a la Portella de Montalt, just després d'un teix que destaca per la seva mida, ens desviarem per un sender a mà dreta per anar a la Cova Dues Boques.
Des de la cova continuarem pujant i seguirem el sender que se'n va cap a l'esquerra, en direcció a la Punta de la Portella (a la Punta s'hi pot pujar, però no hi ha un sender clar). Des d'aquí, baixarem cap a l'esquerra pel que sembla un antic camí per recuperar el GR 7, amb el qual enllaçarem poc després de la Portella.

Ja al GR, continuem baixant fins a trobar el trencall de la Canal del Mano (hi ha un pal indicador), per on ens enfilarem sense treva i amb senzilles grimpadetes cap al Montalt. Unes pintades de color verd ens assenyalaran el millor lloc per anar pujant.
Un cop dalt, ens desviarem cap a l'esquerra per anar fins a la Punta Nord del Montalt (762 m). Si fa bon dia, tindrem vistes cap a bona part de les comarques del Priorat i de la Ribera d'Ebre i cap a tot el muntanyam que s'estén fins al Port.

Continuarem l'excursió reculant fins al lloc on ens hem desviat i, tot seguit, dirigir-nos cap a la Punta Sud (749 m), on hi ha un petit alzinar i el vèrtex geodèsic.


La baixada la farem pel sender anomenat dels Avencs o de les Solsides: tot i ser un camí fàcil, cal anar en compte on es posen els peus, precisament per les obertures provocades pels avencs.

Arribarem al collet de Montalt, presidit per dos solitaris molins de vent. Un pal indicador ens ajudarà a orientar-nos: seguirem cap a Tivissa. A l'era de la Mafla, un altre pal indicador ens assenyalarà la baixada cap al Racó de la Viscaina, a on arribarem per un agradable sender entre alzines.

Ja a l'alçada del llit del barranc, en una cruïlla senyalitzada amb un pal indicador, abandonarem el camí cap a la Serra d'Almos i agafarem el sender de la dreta (el GR 7), cap al Mas de Castellnou. El caminet puja de forma plàcida, passant a la vora del Mas de Castellnou i també a prop de la seva font (que queda més amunt a mà dreta i no raja).
Poc després de passar pel costat del pal indicador de la Canal del Mano, arribarem a la Portella del Montalt, ocupada per les restes molt desdibuixades d'una antiga  carbonera. Ara ja és tot baixada.

Just abans del revolt tancat (ara cap a l'esquerra), veurem a mà dreta un ample sender. Si el seguim farem cap a la Font del Teixar. Tot i que normalment no raja, arribar-hi ens permetrà gaudir d'un bonic bosc d'alzines, blades i teixos, farcit de restes d'antigues carboneres. Les tasques que s'estan fent de neteja, precisament van encaminades a la protecció dels teixos que hi ha en aquesta obaga del Montalt.

Passada la Font del Teixar, el sender continua baixant i desemboca en una pista, que seguirem cap a l'esquerra. Aquesta pista s'acaba en una altra pista de desembosc que seguirem cap a la dreta, i aquesta enllaça amb una altra pista, que només podem seguir cap a l'esquerra. Finalment, després de continuar baixant acompanyats de les vinyes de Vinyes Domènech, la pista arriba a la pista cimentada per on hem arribat amb cotxe a l'inici. La seguim cap a la dreta i, després del primer revolt, ja veurem els nostres cotxes.