dijous, 30 d’abril de 2009

GR 11 Revival. Capítol 6: Núria - Planoles - Puigcerdà


11a etapa Núria - Planoles
17.7 km. Desnivells: 690 m de pujada, 747 + 770 de baixada. Cota màxima: 1.910 m.

28 d'abril de 2007
Hem agafat el cremallera que sortia de Ribes a les 7.30 per ser a les 8 a dalt a Núria. De seguida hem començat a baixar pel camí fins a Queralbs. A l’alçada d’unes obres que estan fent de millora del cremallera, ens hem trobat amb unes escales de pedra que ens han fet pujar un desnivell amb el qual no comptàvem i que desvien el camí de l’itinerari de sempre cap a un altre sender que al final fa cap, altra vegada, al camí original. Hem arribat a Queralbs a les 10.50, hem passat per l’església romànica de Sant Jaume i hem continuat, seguint el GR. Cal dir que, tant aquesta etapa com la següent, estan molt ben senyalitzades i, de fet, sort d’això, perquè, baixant, ens hem adonat que ens havíem deixat el mapa al cotxe.
El GR va tota l’estona vorejant el riu de Tosa fins arribar al capdamunt de la vall, on hem vist marques de pintura que indicaven un altre camí per arribar fins a Núria. Hem travessat un senzill pont i, a partir d’aquí, les marques del GR es barregen amb les d’un PR, per això, si no se’n veuen d’un tipus es poden seguir les de l’altre, almenys fins al collet de les Barraques, moment en què entrem al terme de Planoles.
Precisament aquí al coll, ens ha semblat que el GR volia seguir la pista asfaltada i, per això, hem decidit tirar pel dret, pel mig del bosc, seguint les marques del PR. Per aquest motiu no hem vist el refugi del Corral Blanc. Tot i això, més avall hem tornat a trobar el GR i, ara sí, no l’hem deixat per a res.
Poc abans d’entrar a Planoles, a l’alçada d’uns dipòsits d’aigua, hem vist un estrany senyal de GR que indicava tres direccions: d’on veníem, cap a la dreta i cap a l’esquerra. Després de sospesar-ho una mica, hem anat cap a l’esquerra... i hem fet bé. Les marques del GR ens han portat, literalment, fins a la porta de l’hostal on hem dormit.

Dormir a la Fonda Cal Daldó** de Planoles.


12a etapa Planoles - Puigcerdà
24.4 km. Desnivells: 870 m de pujada, 800 de baixada.

29 d'abril de 2007
Mentalitzats que avui ens esperava una etapa dura, hem començat a caminar a les 8.10. El GR se’n va cap a Planés i, ja als afores, ens hem trobat una altra marca “tripartita” que ens ha confirmat allò que ja sospitàvem, és a dir, que si vols anar directament cap a Dòrria, et pots estalviar fer el sifó que representa baixar a Planoles.
Durant la pujada cap a Dòrria, hem passat per cinc torrents, un dels quals (probablement el torrent Gros) hem hagut de travessar a gual. A Dòrria hem pujat al campanar i hem esmorzat. Hi ha font però no hi ha cap bar.
A partir d’aquí, tot ha sigut pujada fins al coll de la Creu de Meians, alternant pista de terra i sender; de fet, l’únic moment en què hem perdut les marques ha estat precisament mentre pujàvem pel bosc cap al coll, però un cop dalt, la tendència ha de ser anar a buscar una tanca de filferro i veure la creu que li dóna nom. El sender puja una miqueta més fins al coll Marcer i, a partir d’aquí, ja és tot baixada, també alternant pistes de terra i un sender que passa per una zona molt agradable i verdosa, ja que va resseguint un torrent. En canvi, els últims quilòmetres són pesats: primer perquè es baixa bastant fort per pista de terra i, després, perquè de Vilallobent fins a Puigcerdà són 4 km d’asfalt. Hem arribat a l’hotel cap a 2/4 de 6.

Dormir a l'Hotel Tèrminus** de Puigcerdà.

dissabte, 18 d’abril de 2009

GR 11 Revival. Capítol 5: Molló - Ulldeter - Núria

9a etapa Molló – Refugi d’Ulldeter
17.3 km. Desnivells: 620 + 810 de pujada; uns 600 de baixada. Cota màxima: 2.200 m

29 d'abril de 2006
Hem sortit caminant de Molló a les 8 del matí i xino-xano hem anat fins a Setcases, passant pel puig Moscós, acompanyats del paisatge suau dels prats ondulats de la vall de Camprodon per una banda i, per l’altra, del Costabona i el Canigó, fins arribar al coll de Liens. A partir d’aquí, el paisatge ha estat dominat pel circ d’Ulldeter, al cap i a la fi, el que serà el nostre final d’etapa d’avui. A 2/4 d’1 hem arribat a Setcases, on ens hem permès el luxe de beure’ns un xampú.
Al contrari del matí, el recorregut de la tarda se’ns ha fet pesat, primer perquè cal fer 4 km de carretera (a més a més, hem començat a caminar a 2/4 de 2 i, per tant, els hem fet amb la calor del migdia) i després, perquè el camí des d’on deixes la carretera (punt on hem dinat) fins a les pistes d’esquí és monòton: pujada constant i paisatge sempre igual. L’últim tram per arribar fins al refugi d’Ulldeter també se’ns ha fet pesat a causa de la pujada, però almenys ha estat entretingut, ja que hem trepitjat neu. Hem arribat al refugi a 1/4 de 6.
Durant el sopar hem discutit la viabilitat de fer l’etapa següent, ja que fins al coll de la Marrana està completament nevat: hem decidit deixar-ho córrer.

Dormir al refugi Ulldeter.

10a etapa Refugi d’Ulldeter – Núria (pel Camí dels Enginyers)
16.5 km. Desnivells: uns 300 m de pujada; ? de baixada. Cota màxima: 2.515 m

30 d'abril de 2006
Ens hem aixecat tranquil·lament i hem esmorzat. La nostra intenció era tornar avall cap a Setcases, sense saber exactament què faríem després. Paguem i no sé com comentem al guarda del refugi l’estat del GR-11 i ell va i ens diu (més o menys) ”Aneu, feu, home, feu-lo”. Amb un tres i no res ens untem de crema solar i enfilem amunt cap al coll de la Marrana. Són 3/4 de 9. Tot és neu, però està en bones condicions. En una hora arribem dalt. La vista és força maca. Ens dirigim cap al coll de Tirapits, però després de travessar un parell de plaques de neu dubtem. Aquí la neu és més dura i els pendents impressionants: una relliscada i fas cap avall, molt avall... Ho discutim i decidim seguir les marques de la variant GR-11.7, que ens porten, per la vall del Freser, fins al refugi de Coma de Vaca (o Manelic). Durant pràcticament tot el recorregut també hi ha neu, però ja és una altra cosa. Marmotes, isards i muflons formen part del paisatge. Ara bé, no sabem què ens espera més enllà del refugi, a on arribem cap a 2/4 d’1. Mentrestant uns núvols comencen a fer-se grans per darrera de la serra del Catllar.
A tocar del refugi comença el Camí dels Enginyers, també marcat com a GR-11, un sender estret i aeri, amb una timba constant a mà esquerra. Ens diuen que són unes 3 hores fins a Núria, però no ens ho acabem de creure fins que les diverses persones que ens anem trobant de cara ens ho confirmen. De tant en tant, i per si el camí no fos prou emocionant, hem de travessar petites congestes, llocs on la neu acumulada encara no ha marxat. Afegim-hi a més a més unes quantes pujades i baixades i un petit tram de roca assegurat amb cables. La veritat és que, tot i ser un sender preciós, ens anem cansant i se’ns fa pesat. Però, finalment, arribem al lloc des d’on ja es veu l’alberg Pic de l’Àliga; al cap d’una hora, a les 4 de la tarda, som a Núria.

Dormir a l’Hotel Catalunya* de Ribes de Freser

divendres, 17 d’abril de 2009

La Garranxa i el Cortiella

Aquest cop us proposo una excursió a cavall de les comarques del Priorat i el Baix Camp.
Comencem a Porrera, d’on sortim seguint les marques del GR 174 que remunten el riu Cortiella per la seva dreta. Es passa a la vora del molí de Montlleó, la confluència del barranc de les Comes i el mas de l’Hort de Lleó. El camí comença cimentat, però acaba sent de terra. Puja molt a poc a poc.

Arribem a la cruïlla on el GR se’n va cap a la dreta, resseguint el riu Cortiella (per aquí és per on tornarem). Naltros cal que continuem recte pel camí de l’esquerra, que segueix el curs del barranc de la Garranxa. Veurem marques de color lila, que no perdrem de vista fins al coll de Cortiella.

El camí arriba fins al petit nucli de la Garranxa, el qual conserva el mateix aspecte descrit per Iglésies a Del Camp de Tarragona a l’Ebre (del 1931): “Les seves cases, gairebé totes són unides les unes a les altres i formen dos carrers: el Major i el dels Afores. [...] En entrar-hi, es passa vora l’era i se segueix pel carrer dels Afores, el qual només té cases a una banda.”

Així, doncs, sortim de la Garranxa pel carrer dels Afores. Deixem de seguir el barranc de la Garranxa i comencem a caminar pel barranc del Licor, primer per camí i després per sender. En aquest tram podrem veure restes d’empedrat, ja que aquest era l’antic camí de Porrera a Alforja. També abandonarem els camps de vinya per endinsar-nos al magnífic alzinar de Puigcerver. El sender es va fent més dret.

Arribem al coll de Cortiella i, per tant, a la pista que puja des del coll d’Alforja i va cap al santuari de Puigcerver (marcada com a GR 7). Seguim endavant i trobem un pal indicador.

A mà dreta veiem un camí tancat amb una cadena: el seguim, anant a l’ombra de l’alzinar característic d’aquesta zona. El camí entra a un tros i passa per davant de la seva corresponent caseta.

Quan s’acaba el camí, continuem per un senderonet que baixa cap al barranc. Pot ser que estigui embardissat, ja que no hi passa gairebé ningú. Ja a l'altra banda del barranc, tindrem ocasió d’admirar uns grèvols preciosos.

El senderonet acaba en una pista de desembosc que porta fins a la pista de Mas d’en Botó. Precisament quan arribem a aquesta pista, anem cap a l’esquerra.

Arribem a una altra pista, on recuperem les marques del GR 174 que hem agafat a l’inici de l’excursió. Si anéssim cap a l’esquerra, passaríem pel mas d’en Mestre i, al cap d’un quart d’hora - vint minuts, seríem al coll de la Teixeta. Naltros, però, anem cap a la dreta, seguint ja el curs del riu Cortiella. Entrem en un sector ple de camps d’avellaners.

La pista planera i amb un lleuger desnivell de baixada ens portarà fins a la cruïlla del matí (on havíem abandonat el GR). Des d’aquest punt, evidentment, hem d’anar cap a l’esquerra per tornar a Porrera.

Podeu utilitzar el mapa Vall de Cortiella Serra de Pradell Puigcerver Escala 1:15.000 de l'editorial Piolet