Des del Toscar (Alfara de Carles)
11,6 km, 645 m desnivell
Deixem el cotxe a la zona d'aparcament del
Toscar i ens dirigim cap a l'ermita de Santa Magdalena i els Xorros, unes fonts
que sempre ragen.
Pal indicador: seguim les marques del GR 171
en direcció al coll de la Vall Figuera (a 2,3 km). El sender és dels antics i
va guanyant alçada sense parar tot fent revolts, sota l'ombra de pins roigs,
alzines i alguna blada. Encara es conserven bé alguns trams empedrats.
Mirador natural a mà esquerra, amb una roca en
què hi ha una marca de GR. Val la pena aturar-s'hi per contemplar el paisatge.
Cruïlla amb pal indicador: seguim cap al coll
de la Vall Figuera.
Arribem al coll de la Vall Figuera, on un
indicador ens informa que estem a 855 m d'alçada. Així, doncs, ja hem fet
gairebé 400 m de desnivell.
Comencem a davallar, pel mateix tipus de
sender. Quan tornem a entrar al bosc, una fita i una pintada desgastada a
l'esquerra ens indiquen el caminet per arribar als bassis de la Solana o
Negrotler. És un lloc agradable i arrecerat.
Recuperem el sender principal, encara marcat
com a GR. Pràcticament no puja ni baixa i ens permet observar les magnífiques
parets de les muntanyes que encaixonen la Vall Figuera.
Travessem el torrent de la Vall Figuera,
normalment sec. El camí de la dreta ens portaria als bassis de la Vall Figuera
i, si volguéssim, al refugi de Caro per la pista cimentada.
Continuem seguint les marques de GR. Comencem
a baixar una mica. En una bifurcació molt evident i marcada amb una fita, el GR
s'enfila cap a la dreta. És aquí on l'abandonem i agafem el sender de
l'esquerra, igualment ample.
No abandonarem aquest sender ben definit fins
molt enllà, quan arribem a la cruïlla amb els sender del Caragol. Per tant, no
haurem de fer cas de les possibles bifurcacions que anem trobant. El sender ens portarà fins a al bonic Racó del
Salt del Ximenot i, de tant en tant, ens oferirà vistes impressionants de la
Vall Figuera.
Cruïlla amb el sender del Caragol. Hi ha una
piqueta metàl·lica de la UEC. Seguim en direcció cap a les Gúbies, és a dir,
cap a l'esquerra. El sender comença suau però s'acaba convertint en un pas per
una canal: és el Baixador de les Gúbies. Aquesta canal és molt dreta i cal anar
en compte; els boixos són un bon suport.
Final de la canal. El sender gira cap a
l'esquerra i surt a la llera del barranc. Som al Pla dels Llarers (amb restes
d'antigues carboneres), on hi ha una piqueta metàl·lica de la UEC.
Ens dirigim cap a les Gúbies, barranc amunt.
Quan les hàgim visitat, tornarem fins aquest punt.
Per arribar a les Gúbies caldrà anar superant
el caos de rocs gegantins que hi ha al mig del barranc. Unes pintades de color
vermell i verd fosforescent ens ajudaran a trobar els millors passos. Cal certa
agilitat i que tot plegat no estigui humit.
Finalment arribem a l'entrada de les Gúbies,
una gorja càrstica de parets impressionants. Ens hi podrem endinsar fins que
trobem un toll i una corda. Més enllà ja no es pot caminar.
Després de gaudir del lloc, tornem enrere fins
al Pla dels Llarers. Ara continuarem torrent avall. Una sèrie de fites i alguna
pintada verda fosforescent ens tornaran a orientar per superar el caos de blocs
i els esglaons que va fent el llit del barranc.
Precisament en un d'aquests salts
infranquejables, comença un sender que, de manera ràpida i sobtada, s'allunya
del llit del barranc per la seva esquerra.
Bifurcació: si agaféssim el trencall de la
dreta, tornaríem al llit del torrent i continuaríem avall per la Vall Cervera i
fins a la Peixera de la Flor. Nosaltres ens mantenim en el sender de
l'esquerra, que continua planer.
Passem vora les runes colgades de vegetació
del Mas de l'Atans i, sense deixar el sender principal, tendim cap a
l'esquerra.
Passem vora el mas del Patut, també en runes.
El sender ens porta al Pla dels Castellassos, terrenys nets de vegetació però
sense cultivar.
Aquí cal anar en compte ja que hi ha cruïlla
de senders. Davant nostre, a l'altra banda de la Vall de la Conca, ja es tornen
a veure les Rases del Maraco i a sota la mateixa vall. Hem de seguir el sender
amb tendència cap a l'esquerra (oest), hi ha alguna fita.
Passem per davant d'un bassi (font d'Aiguades)
i més endavant per la font del Rouret. Quan ja som a menys d'un quilòmetre dels
Xorros, veurem un parell de pals indicadors. El sender desemboca en una camí de
terra entre xaletets.
Arribem als Xorros i anem fins on tenim el
cotxe.
