dissabte, 21 de gener de 2017

Barranc, Cova i Camí de la Bruixa

Aparquem a l'ermita de Sant Joan del Codolar.
Seguim les marques del GR en direcció a Cornudella, però les deixem aviat per agafar un corriol a mà dreta (hi ha restes d'alguna marca de pintura).
Ja encarats cap al Montsant, veiem un pal indicador: Grau de la Montserrat. Comencem a pujar fort pel grau, un senderó que ens permetrà enfilar-nos fins als peus dels cingles de Sant Joan.
Un cop toquem paret, el sender continua cap a l'esquerra, anant a buscar el pas que, sense esforç, ens permetrà superar el cingle.
Un cop dalt, continuem pel sender i desemboquem al GR. Seguim les marques cap a la dreta, en direcció a la Cova Santa.
Passem pel davant del forat que dóna accés a la Cova Santa (a la roca hi ha un pal indicador del Reus Deportiu) i continuem fins arribar a una cruïlla. El GR se'n va cap a l'esquerra, l'abandonem i marxem cap a la dreta. Veurem alguna marca de color groc.
Arribem al Crist de la Sang, figura que al mateix temps fa de taula d'orientació. Des d'aquí surt, en direcció nord-est, el sender que baixa cap al barranc de la Bruixa.
Ens anirem endinsant en la boscúria mentre descobrim els primers teixos dels molts que veurem.
Arribem a una bifurcació on hi ha un pal indicador (Cap de Gos). Aquí podem triar entre baixar pel costat obac (esquerre) o solà (dret).
Naltros hem continuat per l'obac, que passa per la balma del Pedret, perquè és més curt, però també val molt la pena per la vegetació.*
Després d'anar força planers, el sender acaba baixant ràpidament per sortir a la pista del barranc dels Pèlics. Per anar a buscar el sender del barranc de les Falles, l'haurem de seguir cap a l'esquerra.
Tot i això, abans val la pena anar a visitar la Cova de la Bruixa. En aquest cas, seguirem la pista cap a la dreta i, en un revolt molt evident, fixar-nos en la fita que ens indica l'entrada cap al barranc de la Bruixa. Seguint les fites arribarem fàcilment al salt d'aigua i a la gran balma de la Cova de la Bruixa. Tornem enrere fins a la pista i la seguim cap a l'esquerra.
Des del lloc on la pista s'acaba, en surten dos senders. Seguint el que se'n va cap a l'oest podríem arribar al Toll de l'Ou.
Naltros agafem el que puja cap amunt, a la nostra esquerra (sentit sud). Ens endinsem pel barranc de les Falles.
De cop ens trobem una bifurcació. El sender de la dreta (més fressat) és el que continua barranc amunt.
El de l'esquerra es veu menys trepitjat, però un cartell de fusta, molt nou i ben fetet (amb flors pintades i bona lletra), ens indica que és el Camí de la Bruixa i que en 40' podem arribar a la Serra Major i en 45' a la Cova Santa.
Aquest sender no surt al mapa, però una barreja de curiositat i d'estalviar-nos distància (perquè se'ns està fent tard) ens empeny a seguir-lo. Per sort, tot un seguit de petites fites ens aniran indicant per on cal anar passant.

El sender puja molt dret entre còdols i bosc fins arribar (tal com ja ens pensàvem) a la carena situada entre els barrancs de la Bruixa i dels Forats. Anem caminant sobre el llom, seguint les fites. Les vistes en un dia net de boira han de ser fantàstiques. Avui però, en lloc de vistes gaudim de l'espectre de Brocken (cadascú del seu, és clar).
Després d'un últim tram carener més estret (però suficientment ample per no patir en excés), ja veiem la Serra Major, on arribem de pla.
Ara, sense despistar-nos, ja només ens queda arribar fins a la Cova Santa i d'allí agafar el GR en direcció a Cornudella. Baixarem pel grau del Tomaset fins que, ja força avall, en una cruïlla marcada amb pedres, ens desviarem cap a l'esquerra per dirigir-nos cap a Sant Joan del Codolar.


* La solana també és molt bonica, amb la cova de l'Abelló i la cova del Serret (amb una construcció que encara es conserva dempeus). En aquest cas el camí s'allarga perquè se'n va pel cingle de la Carraguina i després, per anar cap al barranc de les Falles, caldrà tornar seguint la pista de terra que ressegueix a mitja alçada el barranc dels Pèlics