Aparquem el cotxe a l'entrada d'Alfara de
Carles (340 m) i sortim caminant per la carretera.
Al cap d'uns 500 m surt a mà dreta una pista
que porta a un corral de bous amb una porta de ferro. La pista continua a l'esquerra i es bifurca,
però nosaltres no agafem cap dels dos braços, si no que seguim un sender que
surt entremig.
Aquest sender, que no deixarem en cap moment,
conserva força trams empedrats i arriba fins al coll d'Alfara, a 1.135 m, tot
resseguint des de l'altura el marge dret del barranc del Llop.
L'únic punt en què cal anar en compte és quan
el sender s'ajunta amb una pista que se'n va cap a l'esquerra. Nosaltres
continuarem pel sender, que continua en direcció nord-est. Cada vegada ens
enfilem més i la pujada es fa més dreta, malgrat els revolts que va fent el
caminet.
Arribem finalment al coll d'Alfara, on
entronquem amb el sender marcat com a GR i els estels blaus dels Estels del
Sud. Seguim cap a la dreta.
Al cap de no res, a mà esquerra veurem una
fita. Seguint-les arribarem fàcilment al cim de l'Espina (1.180 m).
Baixem de l'Espina seguint unes altres fites
en direcció nord-est i tornarem a enllaçar amb el GR-Estels del Sud.
Caminem entremig del bosc i estem a l'aguait
d'una fita que ens indicarà on comença l'itinerari que permet anar fins a la
Mola Carrascosa. Quan trobem la fita ens
endinsem entre els boixos.
A partir d'aquí no podem parlar de sender, ja
que el pas es perd entre la vegetació, però amb una mica d'atenció, buscant les
fites (i si es porta algun track millor) es pot arribar als punts clau. Hi ha
llocs on es va ben bé a la vora del cingle que dona a la Tossa, amb escletxes i
avencs on cal anar en compte.
Passem pel costat d'uns quants badalls entre
el cingle principal i panys de roca que se n'han separat. De fet, acabarem
passant pel mig d'un (el pas de la Faixa Blanca) que no presenta cap dificultat
per accedir-hi.
Arribem a un punt on un sender se'n va cap a
mà esquerra i que es veu força més net que per on hem vingut fins ara. Si el
que volem es anar carenejant per damunt la Mola Carrascosa, no l'agafarem i
mirarem d'enfilar-nos a la Mola tot grimpant.
Nosaltres, tot i que no era la intenció
inicial, hem seguit aquest sender més net. Segur que no és tan espectacular com
anar per dalt, però el bosc per on passem és molt bonic i és com una mena de
descans després del tram més brut que veníem fent.
El sender però va baixant i perdent desnivell,
per això, quan arribem per sota el coll que separa la Mola Carrascosa i el
Tossal del Montclí, ens decidim a enfilar-nos-hi, ja que les corbes de nivell
que veiem al mapa no indiquen que hi hagi cap cinglera que ho impedeixi. I
efectivament, l'única dificultat és el propi desnivell de pujada que fem de cop
i el terreny pedregós, per la resta es pot fer la mar de bé.
Arribem al coll i ens enfilem en direcció al
Tossal del Montclí. Arribem a l'escletxa que hi dona accés, però no hi pugem
perquè fa molt de vent i decidim variar l'itinerari (una altra vegada).
Gràcies a un track dels que portem
descarregats veiem que es pot baixar per la tartera de la banda sud i enllaçar
amb un sender, que al seu torn enllaça amb el GR 171 entre Paüls i Alfara.
Així, doncs, baixem per la tartera, intuïm el
senderó i al cap de poc ja el trobem una mica més trepitjat i amb alguna fita.
Efectivament acabem enllaçant amb un altre sender, aquest molt més fressat, que
seguirem cap a l'esquerra. Si l'haguéssim seguit cap a la dreta, hauríem fet
cap al barranc del Llop i al sender per on hem pujat a l'inici.
Així, doncs, anem cap a l'esquerra i continuem
baixant lleugerament. Ara sí, acabem desembocant al sender marcat com a GR, molt
a prop de les runes del Mas de Marí, i el seguim cap a la dreta per anar fins a
Alfara de Carles. No l'abandonem fins que entrem al poble passant entremig
d'unes granges.
Aquí deixo el track gravat pel Toni Azón
