Ruta circular que comença al poble de Castelló, en runes però actualment en fase de recuperació per part de l'Associació Masia de Castelló. A Castelló s'hi pot arribar en cotxe per una pista asfaltada que surt de la carretera C-44.
Travessem el poble de Castelló en direcció a la muntanya. Sortint del poble, pel costat de l'era, cal seguir les marques blanques i vermelles del GR 192. Estem seguint una pista amb trams de terra i d'altres cimentats que puja molt dreta fent uns quants revolts. Cal dir que aquesta pista ha substituït i destrossat el que abans era l'antic camí empedrat, i picat a la roca, d'accés als conreus dels Dedalts, l'anomenat camí dels Graus de Castelló.
Arribem al collet de la Creu o del Vent. Hi ha un pal indicador (Dedalts – Corral del mas de la Torre); una marca del GR ens indica que hem d'abandonar la pista i agafar el sender que surt a mà dreta i s'enfila cap a la cresta. Anirem carenejant, amb vistes a la nostra dreta cap a Vandellòs, Castelló i el camí per on hem pujat.
Seguint el sender marcat com a GR hem arribat al collet del Corral de Ca la Torre. Aquí abandonarem el GR 192 i, en canvi, seguirem les marques del PR-C 92 (grogues i blanques), en direcció a la Font de Navaies – Coll de la Basseta. Tornem a caminar per pista, aquest cop força plana.
Arribem al coll de la Basseta. La pista o camí de Llèria se'n va en direcció cap al mar i ens permetria enllaçar amb el GR 92 a l'Acampador. Des d'aquí, també es podria baixar pel barranc de Lleriola i també es podria enllaçar amb el GR 92 a l'alçada de l'Almadrava.
Naltros, però, agafem el sender que segueix cap a mà esquerra, marcat com a PR, que ens portarà, tal com diu el pal indicador, a la font de Navaies, el grauet de Navaies i el molló Puntaire.
A partir d'aquí el paisatge es converteix en un món de roca ple de formes fantàstiques provocades per l'erosió de l'aigua. Sense que desmereixi, però, tota la raconada formada pel mas de Navaies, la seva font i les marjades.
Anem seguint les marques del PR. A les envistes del molló Puntaire (que podem reconèixer pel piló geodèsic), tenim dues alternatives per pujar-hi: una de més recta i dreta, sense marcar, o bé la marcada com a PR, que fa una miqueta més de tomb.
Som dalt del molló Puntaire, a 727 m. El piló està trencat i hi ha restes d'algun tipus d'antiga instal·lació metàl·lica. Però això no ens distreu gaire de la magnífica vista: tota la costa des del cap de Salou fins al Delta, el Montsià, el Port, Cardó, Boix, la tossa de l'Alzina i les moles del Taix, la moleta de Genessies, el Montsant, Escornalbou, Llaberia, el Cabrafiga, les Muntanyes de Prades i la plana del Camp de Tarragona.
Quan marxem del Puntaire, el camí ja no està marcat, ja que el PR-C 92, se'n va per la canal del Corb i l'antic camí de l'Aigualcoll fins a l'Hospitalet.
El que farem ara és anar resseguint la carena en direcció nord-est, cap a la torre elèctrica d'alta tensió i la pista cimentada que hi ha a la portella del Xato. Hi ha una mica de sender.
Un cop a la portella del Xato, seguirem la pista cap a mà esquerra. Baixant, podrem gaudir de la vistositat d'un bosc d'aurons (si fem l'excursió a la tardor).
El camí de la portella del Xato, que és per on hem estat baixant, desemboca a un altre camí (al de les Obagues de l'Irla). El seguim cap a la dreta.
Al cap de poc l'abandonem per seguir un camí que surt a mà esquerra, el qual ens portarà, pujant a poc a poc, fins al collet de la Creu altra vegada.
A partir d'aquí, baixarem pel mateix lloc que hem pujat, és a dir, per la pista de les obagues de Castelló. És evident que, si de pujada ha estat dura, també ho serà de baixada...
Arribem a Castelló.
Mapa utilitzat: Muntanyes de Vandellòs. Escala 1:20.000. Editorial Piolet
Sol, vent molt fort tot el dia, però gens de fred. Hem matinat per anar a veure com sortia el sol des del far del cap de Creus i a 2/4 de 9 ens hem posat a caminar. Hem esmorzat arrecerats en un mas que hem trobat tot just hem deixat la carretera. 
