La vall del Toscar

Per arribar fins al punt de sortida de l'excursió, cal anar en direcció a Tortosa i Alfara de Carles. Tres quilòmetres abans d'arribar a Alfara surt un camí a mà esquerra, indicat “El Toscar”, que està asfaltat fins a la font del Toscar i l'ermita de Santa Magdalena. Uns 300 m abans hi ha una torre transformador. Deixem el cotxe aquí.

Veurem un pal indicador, cal seguir les indicacions de la Font del Bosc Negre i el Coll de Carabasses, hi ha marques de pintura vermella. Bona part del camí fins dalt al coll conserva l'empedrat i fa de bon passar.

Arribem al coll de Morera. Hi ha un altre pal indicador, seguirem cap a la Font del Bosc Negre. El sender que marxa a l'esquerra cap a la Cova Pintada és per on tornarem.

Arribem a una altra cruïlla senyalitzada; cal anar cap al Coll de Carabasses i no cap a la Cova dels Adells. En cas de dubte en altres possibles cruïlles, cal seguir el camí empedrat i les marques de pintura vermella.

Trobarem un sender a mà dreta amb la indicació “Font del Bosc Negre”. Val la pena anar-hi, ja que és a tocar, l'aigua és bona i el lloc molt bonic.

Reculem per recuperar el sender per on anàvem. Anem pujant a base de revolts i de creuar el barranc del Bosc Negre.

Finalment arribem al coll de Carabasses. Aquí el camí s'ajunta al GR 7 (franges vermelles i blanques) i el traçat de la travessa dels Estels del Sud (marques blaves en forma d'estel). Els hem de seguir cap a l'esquerra, en direcció al Caro.

Passem per sota de la Tosseta Rasa. Si ens fa gràcia pujar-hi no hi ha un camí definit i, per tant, caldrà anar buscant, més endavant, camp a través, el millor lloc per fer-ho.

Si prescindim de la Tosseta, continuem pel GR, el qual ens farà enfilar fins arribar al pla. El sender s'acaba en una pista. Aquí abandonem les marques del GR i dels Estels del Sud, que se'n van cap a la dreta; nosaltres hem de seguir la pista cap a l'esquerra.

Comencem a baixar per la pista fent uns quants revolts.

Quan al nostre davant vegem la característica Roca Campanari, hem d'estar atents a mà esquerra, ja que veurem un sender, marcat amb una fita i una pintada vermella amb la indicació “Al Toscar”. Agafem aquest sender, al llarg del qual també trobarem marques de pintura vermella. Davant de qualsevol dubte, cal seguir-les sempre.

S'arriba a la Cova Pintada. A partir d'aquí les marques vermelles han estat repintades amb pintura groga, però tampoc hi ha dubte del camí a seguir.

Arribem al coll de Morera, ja només ens cal anar cap a la dreta per arribar a on hem deixat el cotxe.

Compteu unes 4 hores per a fer el recorregut (sense aturades) i eviteu els dies calorosos.

Vilanova de Prades - Punta del Curull - Sant Miquel de la Tosca - la Cogulla - Vilanova de Prades

Rotonda d'entrada a Vilanova venint de Vallclara i Prades. Sortim de Vilanova pel Camí de la Llena, una pista de terra marcada amb els senyals grocs i blancs de PR. La pista ens encara cap al nord i puja suaument fins ben a prop de la Punta del Curull. Per arribar al cim, després d'un tomb molt marcat de la pista, agafarem un sender dret que surt a mà esquerra.

Punta del Curull 1.023 m. Ens dirigim cap a les antenes de telefonia per un sender que ressegueix la carena, marcat amb unes taques grogues. Aquestes mateixes taques també marquen un sender que va a una mica més d'alçada. Tots dos porten al mateix lloc, a la pista que hem deixat abans per pujar a la Punta del Curull. Si anem pel sender de dalt, ens podem desviar cap a la dreta, entre les roques, per mirar de trobar una avencs que hi ha. Després caldrà tornar al sender marcat per arribar fins a la pista.

Arribem a la pista i la tornem a seguir en direcció a les antenes i la torre de guaita; les passem de llarg, continuant per la pista fins a trobar un pal indicador de la Ruta Transllena, situat al coll de l'Abellar.

Pal indicador de la Ruta Transllena. Agafem la direcció “Sant Miquel de la Tosca 1,8 km”. Al començament baixa suaument, però després ho fa de manera forta.

Ermita de Sant Miquel de la Tosca 700 m aproximadament. Si es vol es pot anar a veure les “7 fonts”, que queden a mà dreta.

Marxem de Sant Miquel pel darrere de l'ermita, d'on surt un sender a mà dreta. Aquest sender ens portarà fins al coll dels Bons Aires.

Un cop passat el coll trobarem marques grogues i blanques de PR. Les anem seguint fins que veiem una piqueta metàl·lica a terra. Just davant seu surt un sender que s'enfila fort. No està assenyalat amb cap marca, però una mica més amunt trobem marques de PR, i encara més endavant unes taques de color blau. Aquest sender és molt i molt dret.

En cas que no hàgim vist la piqueta, probablement arribaríem: 1) a la cruïlla amb un altre sender, que enllaça amb un altre tram de PR que porta fins a la Punta Curull; 2) a la capella en ruïnes del Crucifix. En aquest segon cas, si no reculem faríem cap al Vilosell.

La dura pujada s'acaba amb una bifurcació. Tots dos camins fan cap a la carena de la serra la Llena; el de l'esquerra ho fa per camí, mentre que el de la dreta ho fa per sender.

Arribem a la pista de la carena. Per baixar cap a Vilanova hem d'anar a buscar un sender que surt de la vora de les antenes. Està marcat amb un senyals grocs en forma de ferradura. Aquest sender ens portarà a Vilanova, concretament al costat de l'església.

 

Aquesta excursió es pot fer en un matí (unes 3 h i mitja sense aturades). Potser no té un gran encant, però és una bona opció per posar els peus a la Serra de la Llena, la germana petita del Montsant com si diguéssim. Cal evitar els dies de calor i, en canvi, aprofitar dies de bona visibilitat per poder veure clarament els Pirineus com a teló de fons de les comarques de la Conca de Barberà i les Garrigues.

Els pobles de la Serra de l'Argentera o de Pradell

-->

Sortim del baixador de tren de Duesaigües - l'Argentera en direcció cap a la carretera. La seguim cap a l'esquerra per anar al poble de Duesaigües (268 m), on s'arriba en 10'.

Abans de poder endinsar-nos cap al poble, veuem a mà dreta, just davant del  cementiri, un camí amb un cartell que indica per anar al Castell d'Escornalbou. El seguim.

Al cap de poc (5' aprox.) el camí es bifurca: el de l'esquerra continua, encimentat, cap al Castell d'Escornalbou; el de la dreta es dirigeix cap a una devesa de xops, nosaltres seguim recte pel del mig, de terra. Som al camí vell de l'Argentera, un camí de carro que va resseguint el barranc Reial fins a arribar a la part baixa del poble de l'Argentera (345 m).

Des del baixador fins a la primera granja de l'Argentera hi ha uns 40'. Una petita pujada ens porta fins a les primeres cases del poble. Passem pel carrer del Camí Reial i arribem a una cruïlla: seguim el camí de terra que surt davant nostre, indicat amb les marques vermelles i blanques del GR 7. Les seguiem en direcció a Colldejou.

Seguint el GR, de moment sempre per pista, passem pel costat d'una de les xemeneies de ventilació del túnel del tren. La pista continua enfilant-se.

Arribem a un pas entre roques, on la pista passa a ser sender. Passem per una zona de roca vemella i ja sentim els molins de vent que podem veure al capdamunt de la cinglera que ens envolta.

Els sender ens porta fins al Portell del Peiró (645 m). Ha passat 1 h aprox. des que em sortit de l'Argentera. Tenim a tocar els molins de vent. A la vista se'ns obre tot l'horitzó format per les muntanyes de Llaberia-Mola de Colldejou, el Port, el Montsant, i les comarques del Priorat i part de la Ribera d'Ebre.

Al portell abandonem les marques del GR i ens dirigim cap a la dreta. Anem a trobar el PR (senyalitzat amb marques grogues i blanques) que ens portarà, per pista, fins a Pradell de la Teixeta, un dels pobles que dóna nom a la serra.

Un cop arribats a Pradell (465 m), anem a buscar el camí de l'Argentera, un sender amb trams empedrats que ens permetrà enfilar-nos altra vegada a la carena de la serra, aquest cop resseguint el barranc de la Coma Tornera. Al capdamunt ens espera l'Enderrocada (700 m) i una bona vista del Camp de Tarragona amb el mar al fons.

Des de l'Enderrocada anem cap a la dreta, resseguint més o menys la carena. Aques bocí d'excursió ens permet enllaçar amb el tram final, el que ens portarà fins a la Torre de Fontaubella (368 m).

Per arribar a la Torre seguim el camí de l'Argentera, actualment marcat com a PR, un sender amb restes d'empedrat que passa pel mig de la zona cremada en l'incendi del 2007, i antiga zona de conreu tal com demostren els marges i les casetes de pedra seca.

Un cop arribats a la Torre ja només ens queda caminar 20 minuts per la carretera per arribar fins a la parada de tren de Pradell.

Com és habitual en el nostre terme, eviteu els dies de calor i també els de molt de vent. Aprofiteu els dies de cels nets i bona visibilitat.

Durada aprox. (hores caminar): 5 h. Aquesta excursió es pot convertir en una passejada d'un matí si des del Portell del Peiró baixem directament cap a la Torre de Fontaubella.

Hi ha algun tipus de senyalització en gairebé tot el recorregut.

Mapa recomanat: Vall de Cortiella, Serra de Pradell, Puigcerver 1:15 000

GR 11. Capítol 12: Parzán - Pineta - Góriz - Puen deros Nabarros

28a etapa Parzán - Refugi de Pineta
19 km. Desnivells: 1.205 de pujada; 1.095 de baixada


18 de juny de 2011

L'etapa comença amb 3 km de carretera asfaltada, els que van de Parzán a Chisagüés. Després es continua pujant suaument per una pista de terra que recorre tota la vall del riu Langorrués fins on aparquen la majoria de cotxes dels excursionistes que fan altres coses diferents de la travessa dels Pirineus. Des d'aquest punt, el GR 11 s'enfila ràpidament per un sender fins al coll de Pietramula, des d'on s'obre una vista magnífica cap a les Tres Marias i el massís del Mont Perdut, amb el balcó de Pineta a la dreta. A partir d'aquí, tot baixada sense parar; només la Plana Fonda ens ha donat una mica de descans. Si convé, el petit refugi lliure de la Larri està molt net.

En lloc de baixar seguint les marques del GR, ho hem fet pel costat de les cascades de la Larri, pel sender fet d'escales. Des del parador, on hem recuperat les marques, ja només ens faltava fer els dos quilòmetres que el separen del refugi de Pineta. Ara bé, poc abans d'arribar-hi, ens hem hagut de descalçar i travessar el riu Cinca. En el cas que no es vulgui creuar el riu, el tram entre el parador i el refugi es pot fer per carretera.

Des del refugi, es veu la paret per on hem de pujar demà, i és inevitable preguntar-se “per on?”

Dormir (i sopar a 2/4 de 9!): - Refugi de Pineta

29a etapa Ref. de Pineta - Refugi de Góriz 
12,6 km. Desnivells: 1.215 m + 630 de pujada; 750 + 135 de baixada


19 de juny de 2011

Etapa espectacular, especialment si es fa amb un dia sencer de cel net i blau que et permeti anar relaxat. Cal aixecar-se aviat perquè l'etapa és dura i val la pena fer la primera pujada ben fresquets. D'entrada cal travessar el riu a gual i, com que baixa amb molta alegria, toca descalçar-se i refrescar-se els peus i part de la cama de bon matí (les 6 tocades). Llavors, sense treva, cal pujar els 1.200 m que separen el riu Cinca del coll d'Añisclo. El sender primer passa entre la fageda, després creua algunes cascades, grimpa per alguns passos rocosos, s'endinsa per prats alpins i finalment s'acaba caminant directament sobre la roca pelada. Les vistes cap baix a la vall de Pineta són ben aèries, tot i que el camí en cap moment fa sensació de perill. Arribats al coll d'Añisclo, un trencalòs ens ha sobrevolat; és un bon lloc per a esmorzar.

A partir d'aquí a tota la bibliografia existent es planteja el dilema entre si anar per la Faixa dera Olas o baixar fins a la Fuen Blanca, és a dir, l'inici de la vall d'Añisclo. En el primer cas es perd i es guanya poc desnivell i t'estalvies unes 2 hores de caminar, però el camí és exposat. En el segon cas, has de baixar 750 m de desnivell, pujar-ne 630 i allargar la travessa, però mai no expliquen que l'esforç val la pena, almenys en aquesta època.

La baixada es fa bé i és entretinguda, ja que el riu fa tot un seguit de cascades i tolls d'aigua que si no fos perquè està gelada t'hi llançaries de cap, i els prats estan plens de flors, entre elles orquídies i mates d'edelweiss. A la vora del sender mateix es pot agafar aigua, ja que hi ha llocs d'on surt directament de la roca. S'arriba a la passarel·la que serveix per travessar el riu Bellos i ja comença la pujada pel barranc d'Arrablo. Es passa pel costat de la cabana de pastors de la Fuen Blanca (de pedra i amb la porta oberta, està prou bé per a aixoplugar-s'hi si cal) i vinga amunt. Aquest barranc ha format una sèrie de parets maquíssimes i té unes aigües tan netes, que fins i tot vam poder veure un tritó. A més a més, durant l'últim sector abans d'arribar al coll d'Arrablo, la vista cap a les Tres Serols és impressionant, probablement de les més boniques de la travessa.

Des del coll d'Arrablo ja només hi ha una curta baixada de mitja hora fins al refugi de Góriz, que, per cert, té unes instal·lacions “higièniques” (vàters i dutxes) penoses.

Dormir (sopar i esmorzar): - Refugi de Góriz

  

30a etapa Ref. de Pineta - Puen de los Nabarros
14,5 km. Desnivells: 1.195 m de baixada; 60 m de pujada


20 de juny de 2011

La baixada des de Góriz fins a la Pradera de Ordesa és ben agradable, no presenta cap dificultat i, si no es té pressa, permet encantar-se amb les diverses cascades que es van trobant pel camí. Des de la Cola de Caballo és pista, però com que és de terra no es fa excessivament pesada. El sender que baixa des de la Pradera fins al Puen deros Nabarros pel camí de Turieto Baxo (direcció Torla) també és ben bonic: va pràcticament tota l'estona pel mig d'un bosc de faigs, resseguint el riu Arazas, el qual forma boniques cascades que no tenen res a envejar a la famosa Cola de Caballo, especialment la del Molinieto.

En una bifurcació ben senyalitzada, cal decidir si es vol acabar l'etapa a Torla o al Puen deros Nabarros. En el primer cas cal anar cap a l'esquerra, pel camí que, en 3 km, porta fins a Torla. En el segon cas cal seguir cap a la dreta, travessar una olla d'aigua blava que hi ha sota el Puen dera Canaleta i enfilar-se fins arribar al Puen deros Nabarros, a la cruïlla entre la carretera que porta cap a Ordesa i la pista que va fins a San Nicolás de Bujaruelo (això es pot fer en uns 10 minuts).

El Castellet de l'Esteve (o de l'Elvira)

Com s'arriba al punt de sortida: venint de l'Hospitalet de l'Infant, cal deixar l'A7 / N-340 per agafar l'antiga N-340 (actualment N-340a) que porta fins al Perelló i que coincideix amb l'antiga Via Augusta romana. Entre els 3 i 4 quilòmetres, poc després d'un tomb molt tancat, a mà esquerra hi ha la cruïlla amb el camí del Raqui/carretera de Punta de Calafat, aquí es pot aparcar el cotxe.

Un cop hàgim deixat el cotxe, tornarem enrere caminant i passarem pel davant del Mas de Pataca, fàcilment identificable perquè està escrit per tot arreu. Poc després a mà esquerra surt un camí; no hi ha cadena però no és transitable en cotxe (i quan hi hem passat nosaltres, ni amb 4x4).

L'itinerari comença aquí. Està tot marcat amb unes pintades de color blau que ens ajudaran a anar pel bon camí. Al començament es passa a la vora de trossos conreats amb oliveres.

En una primera bifurcació, anirem cap a la dreta, endinsant-nos pel barranc, cosa que ens obligarà a anar trampejant els rocs.

Trobem una segona bifurcació. En aquest cas abandonem el curs del barranc i, girant cap a l'esquerra, seguim una pista en mal estat que va pujant.

Arribem a un coll. Al nostre davant veiem el Castellet. Deixem la pista principal, que segueix cap a l'esquerra, i agafem el trencall de la dreta. Passem pel costat d'una torre elèctrica d'alta tensió. Aquí s'acaba la pista i comença el senderó que s'enfila decidit cap al Castellet.

Arribem al Castellet. El sender el voreja per la cara sud. És factible pujar-hi, ja que hi han instal·lat unes cadenes per a superar l'últim esglaó, però el caminet per arribar-hi no és gaire clar. Com a orientació, cal mirar per on és possible pujar al primer esglaó; des d'allí ja es veu quina pot ser la canal de pujada i, llavors, es veuen les cadenes.

Retornem al sender marcat amb pintura blava i algunes fites; acaba de vorejar el Castellet i es dirigeix cap a la Foradada de l'Esteve carenejant.

Foradada de l'Esteve.

Seguim el sender. A mà esquerra surt un caminet imprecís que, si es vol, permet pujar a la roca on hi ha la foradada.

Continuem pel sender, que acaba desembocant a la pista. Ara l'hem de seguir cap a l'esquerra, per tornar cap on tenim els cotxes. Passem pel coll i a partir d'aquí l'itinerari de tornada és el mateix que el d'anada.

El fet que algú hagi fet les pintades facilita molt aquest itinerari, una perfecta matinal. Atenció, perquè al mapa Muntanyes de Vandellòs de la Piolet, el Castellet de l'Esteve està ubicat a un altre lloc.

La Torre de Fontaubella – la Mola de Colldejou per la Canal del Mig – castell de la Mola - Portell de les Processons – Coll del Guix – Drecera d'en Ramon - la Miranda de Llaberia – la Foradada – el Portell – Camí dels Revolts – Vall de Massanes – Pla de la Femada – la Torre de Fontaubella

Aquesta excursió ens permetrà en menys d'un dia accedir als punts més alts de les dues muntanyes principals que conformen l'EIN de la Serra de Llaberia, situat entre les comarques del Priorat, el Baix Camp i la Ribera d'Ebre.

Sortim de la Torre de Fontaubella (368 m) pel camí dels Horts. En una primera bifurcació, senyalitzada amb un pal indicador, agafarem el camí cimentat de l'esquerra (el de la dreta fa cap al cementiri). En una segona bifurcació, també senyalitzada, agafarem el de la dreta (Canal del Mig), que fa pujada. Arribem a la carretera, la creuem. Es passa per un bocí de sender i es fa cap altra vegada a la carretera.

Un pal indicador ens assenyala el camí de la Mola de Colldejou; al llarg del recorregut fins al cim trobarem marques de color groc, que ens indicaran per on anar en cas de dubte. Aquest camí és molt dret i al final cal grimpar una mica (sense dificultat, però), per això val la pena anar-se aturant per admirar les vistes del poble al capdavall i del Montsant al fons; també podrem observar la diversitat d'arbres que hi ha durant el recorregut: pins, alzines, aurons, til·lers, algun grèvol i algun teix.

Just abans de la canal pròpiament dita ens encreuarem amb un sender que, resseguint el cingle, enllaça el GR 7-3 i la Canal del Corb. Nosaltres seguim recte amunt.

Un cop hàgim superat la canal i ja siguem dalt de la Mola (entre 1 h i 1 h 20') ens dirigirem cap a l'esquerra, per anar fins al Pouet i el Bassot de la Mola (898 m) i enllaçar amb el GR 7-3. Des del pla de la Mola, hi ha una bonica vista de la vessant nord de la serra de Llaberia i també ens podem fer una idea del lloc per on passa la drecera d'en Ramon.

Seguint les marques del GR cap a l'esquerra arribarem al punt més alt de la Mola (923 m), on hi ha una torre del temps dels carlins i també molt bona vista dels voltants amb el mar al fons.

Des de la torre, mirant cap a mar, tornarem a seguir les marques de GR, aquest cop cap a la dreta, per anar a buscar el Portell de les Processons i descendir fins al coll del Guix (uns 40').

Des del coll del Guix (626 m) tornarem a pujar, aquest cop cap a la Miranda de Llaberia. Ho fem seguint la drecera d'en Ramon, un sender molt dret, al llarg del qual trobarem algunes marques de pintura blava. Atenció, perquè, malgrat que al coll del Guix hi ha un pal indicador, la drecera no està indicada, però en canvi sí que es veu un sender evident que surt entre la pista a Colldejou per a BTT i la de la Font de l'Abellar.

Com ja s'ha dit, la drecera fa pujada i, en aquest cas, també val la pena aturar-se de tant en tant, primer per la vegetació (passem a la vora de grèvols preciosos i entremig d'aurons), més amunt per les vistes cap a la Mola de Colldejou.

Després d'una petita grimpada on no fan falta ni les mans, arribem a la Miranda de Llaberia (917 m), ben a prop del vèrtex geodèsic i el radar meteorològic (aprox. 1 hora). Les vistes són magnífiques cap a totes bandes: des del Montsià fins, en un dia clar, als Pirineus.

A partir d'aquí ens dirigim, resseguint la carena del cingle cap a la dreta, a la Foradada i el Portell de Llaberia. Passem a la vora de la roca Foradada, abocada al buit.

Seguim i arribem al Portell, comencem a baixar pels Revolts, un camí empedrat preciós, marcat a més a més com a GR.

Trobem una bifurcació amb un pal indicador. Abandonem el GR (que ens portaria altra vegada al coll del Guix) i seguim les marques del PR-C 53, que ens portaran fins a la bassa de Massanes (515 m) i el barranc del mateix nom. El sender s'acaba a la pista, que seguim cap a l'esquerra (1 h aprox.).

Al cap de no res, trobem un trencall a mà dreta, amb un pal indicador. Seguim aquest sender, l'anomenat Camí de Massanes, i arribarem, després de passar per un bosc molt agradable, fins a la font de Fontaubella (normalment raja). D'aquí, seguint la pista, arribarem fins al Pla de la Femada.

En aquest punt, un altre pal indicador ens assenyala la direcció per a tornar fins a la Torre de Fontaubella. Ho farem per un bonic camí empedrat que acaba desembocant a una pista. La seguirem cap a la dreta; sense pèrdua arribarem al poble, entrant a la vora dels rentadors (1 h 40') .

Distància: 12 km aprox.

Desnivells: pujada 555 m + 310 m; baixada 300 m + 550 m

Nivell dificultat: mitjana (3-3-3-3 segons barem CEC)

Accessos: A la Torre de Fontaubella s'hi pot arribar en cotxe per tres carreteres diferents (la TV-3001 que ve de Marçà, la TV-3223 que ve de Pradell i la T-322 que ve de Colldejou)  i, a més a més, té un baixador de tren (el de Pradell de la Teixeta) a només 20 minuts caminant. Si s'hi arriba en tren, només cal seguir la carretera cap a la dreta durant un quilòmetre i mig.

Cartografia: Serra de Llaberia. 1:20.0000. Editorial Piolet.

Per la vegetació val la pena anar-hi a la tardor i a la primavera; l'hivern també és bona època. En canvi, eviteu els dies d'estiu i els de vent fort.

Grau de la Covassa (Siuranella)

Deixem el cotxe al Coll d'Esplugues i ens enfilem pel PR-C 84 en direcció a Prades. Arribem a un trencall amb un pal indicador: cap a l'esquerra es va cap al grau Tallat, seguint les marques grogues i blanques del PR; cap a la dreta se'n va el Camí baix Gritella (marcat verd i blanc). Naltros hem de seguir cap a la dreta, és a dir, pel camí baix Gritella. El desnivell no varia gaire i només cal anar en compte a no desviar-se per algun dels senderons que obren els escaladors. El desviament cap al grau de la Covassa està indicat per un pal indicador, així, doncs, no cal patir.
Arribem al pal indicador i ens comencem a enfilar per un sender que, de tant en tant, passa per damunt la roca. Puja ràpid i s'acaba al cap damunt de Siuranella. Continuem seguint les fites, les quals ens portaran fins al mateix PR-C 84 que hem abandonat més avall.
Si volem fer una miniexcursió, només ens cal seguir les marques del PR cap a l'esquerra, passar pel grau Tallat i arribar fins a la carretera.
Si en canvi es vol fer una excursió una miqueta més llarga, cal seguir les marques del PR cap a la dreta fins al coll de la Vaca. Aquí abandonem el PR altra vegada per baixar per un sender que surt a mà dreta i que ens portarà pel barranc de les Fonts Caldes (hi ha alguna marca blanca de tant en tant). Passarem pel costat d'una toma d'aigua i pels sectors d'escalada coneguts com l'Olla i la Rambla. Arribem a la base d'una roca molt característica coneguda com a Pilar del Cargol. Aquí agafarem un sender que surt a mà dreta i travessa el barranc cap a l'altra banda, el sender s'enfila alhora que decanta cap a l'esquerra per anar fent el tomb a l'anomenat "lo Jueu". Cal dir que aquest tram de sender no és gaire clar i, més endavant, està pràcticament perdut, almenys fins al pal indicador que, a mà esquerra, indica el grau del Jueu i la Cova de Donya Blanca. Atenció, no hem de seguir aquesta indicació, sinó que hem d'anar recte, sense perdre alçada. A partir d'aquí el sender està molt bé i ens portarà fins al pal indicador del grau de la Covassa i, seguint recte, fins a la cruïlla amb el PR-C 84. Des d'aquí ja només cal anar cap a l'esquerra, fins a la carretera.

Vista des de Siurana del tram de camí més enredat. A la dreta hi ha el barranc de les Fonts Caldes.