Fa 11 anys vaig passar pel barranc de la
Teixeta (que jo recordi, sense cap dificultat especial) i volia saber en quin
estat es trobava. Diumenge, ho vam descobrir.
Sortim de Margalef (379 m), des de la vora de
l'Hostal Els Tres Pins, seguint les indicacions de l'itinerari F8
"Vegetació de ribera". Quan arribem a la cruïlla de senders que hi ha
a prop del Molí del Mig, on hi ha un plafó amb un mapa indicatiu, agafem el
sender que se'n va cap a mà dreta (SE). Hi ha un pal de fusta, però, de moment
no hi ha cap placa, suposem que, quan la posin, indicarà les coves del Miracle
i dels Cups.
El sender s'enfila per damunt del barranc,
passant a la vora de marges preciosos i alguna balma interessant, sense guanyar
ni perdre gaire desnivell. Això fa que arribi un punt en què el sender es trobi
al mateix nivell del llit del barranc i que de fet, l'acabi travessant.
Precisament abans que el sender arribi a
creuar-lo, hem d'haver vist un parell de fites a mà esquerra: són les que
indiquen el sender que porta al barranc de la Teixeta.
Cal dir que, si ens hi hem fixat, fins aquí
haurem observat algunes marques de pintura, més aviat antigues, de color
vermell ataronjat. Aquestes marques de pintura les continuarem trobant després
d'agafar el sender marcat per les fites, mentre que si seguim recte, per
arribar a les coves del Miracle i dels Cups, ja no les veurem més.
El sender per anar cap al barranc de la
Teixeta està exageradament tapat per la vegetació i si algú s'atreveix a
posar-s'hi ja pot anar ben tapat per no esgarrinxar-se amb coscolls, marfulls i
arboços. La paciència i la intuïció, juntament amb les marques que hem anomenat
i algunes fites, faran que ho puguem aconseguir.
El sender puja molt progressivament resseguint
per sota els impressionants cingles de la Teixeta i per damunt, el barranc del
mateix nom. Quan finalment, després de molts esforços, ja s'entra a la
capçalera del barranc de la Teixeta, cal anar especialment en compte a no
perdre les marques, ja que són les que ens indicaran per on cal grimpar.
Hi ha quatre trams de grimpada. Fa 11 anys en
tres d'ells hi havia unes cintes de color verd amb les quals et podies ajudar.
Avui només en queda una, pel que vam comprovar, encara fiable. En els altres
tres passos, t'has d'espavilar, tot i que només en un es necessita ser més àgil
i vigilar de posar bé els peus.
Finalment, després d'haver superat tots els
entrebancs, s'arriba a la cruïlla amb el sender que baixa per la Rovellosa.
Naltros hem decidit anar a pujar a la Cogulla (1.063 m), ja que és allí mateix.
Hi ha múltiples opcions per a la baixada: pel barranc
de la Taverna o per la Rovellosa per una banda; per Sant Salvador o pel Serrall
del Maiango per l'altra, o fins i tot pel barranc de la Coma Negra, passant per
les coves dels Cups i del Miracle.
Naltros hem optat per anar cap
a Sant Salvador seguint primer el camí de Cabacés i després trencant cap a Sant
Salvador per senders marcats amb les pintades grogues de continuïtat. Des de
Sant Salvador, enlloc de baixar directament a Margalef, encara hem anat cap al
Mas de Serrador (runes) i hem acabat baixant pel Serrall de Maiango i passant
vora el Tormo d'Englora.
