dilluns, 14 de novembre de 2016

Serra del Tormo


Excursió de mig dia per fer just abans d'anar a dinar a qualsevol restaurant d'Ascó o a Garcia. Val la pena fer-la un dia de bona visibilitat, ja que podrem veure el mar i els Pirineus, a més a més de tot l'estol de muntanyes del voltant: la Picossa, Llaberia, Tivissa, Cardó, el Port i, fins i tot el Montsià. En canvi, el riu Ebre es veu poc, tot i estar-hi a tocar.

Travessem el poble de la Torre de l'Espanyol i aparquem. Sortim del poble seguint els indicadors de "Lo Tormo". Comencem caminant per pista i ens anem enfilant lleugerament fins arribar a la Mina, actualment una àrea molt ben arreglada.

Veiem un rètol que indica cap al Tormo i cap al Mirador del Pla de la Mola. Agafem direcció cap al Tormo, enfilant-nos per un sender molt agradable que ens portarà fins al capdamunt de la serra, per una obaga plena d'arboços i marfull. Els marges encara queden dempeus malgrat estar colgats per la vegetació.

Arribem a un fals collet sense cap mena d'indicació. Cal seguir el sender cap a la dreta. El que marxa cap a l'esquerra baixa fins a trobar el Camí de Garcia (que és per on baixarem al final).

Queda poc per arribar a la carena, tot enfilant-nos. Quan hi som, primer anem cap a la dreta per pujar a la Roca del Capdamunt (hi ha una estelada), des d'on la vista és millor que des del cim del Tormo.

Reculem i, ara sí, anem cap al Tormo (523 m). Hi ha un vèrtex geodèsic.

Agafem el sender que baixa del Tormo marcat amb unes quantes marques de pintura vermella. La nostra intenció és anar seguint la carena fins al Mirador del Pla de la Mola. Per trobar el lloc de pas correcte, cal seguir algunes fites. Un cop a la carena és evident per on cal anar. Hi ha algun lloc una mica exposat, fàcil de fer si no està humit, ni gelat, ni fa vent, ni cap cosa d'aquestes que et pot complicar una mica les coses. Cal dir que el pas més delicat és molt, molt curt.

Foto de l'Imma Garcia

Continuem carena enllà fins arribar al Mirador. El reconeixerem perquè hi ha un pal indicador sense cap indicació i el sender es bifurca: el sender de l'esquerra baixa cap a la Torre, el de la dreta cap a Santa Magdalena i el de davant arriba fins als molins de vent.

Abans de baixar cap a la Torre pel Camí ral de Garcia, podem anar cap a la dreta i baixar fins a l'ermita de Santa Magdalena, o seguir recte en direcció als molins de vent i arribar a la Punta del Segarra. Creiem que, fer per fer, és millor anar fins a la Punta del Segarra i tornar a recular fins aquí.

Des d'aquí el Mirador, baixem encarats cap al nord-oest pel sender que ressegueix l'antic Camí de Garcia. És molt agradable, però està destrossat per culpa de les motos. Pel camí trobarem l'Anjub del Pla de la Mola (segons el pal indicador) o de Corronco (segons el mapa). També trobarem el trencall que ens portaria altra vegada cap al Tormo (el sender que hem vist mentre pujàvem i que no hem agafat).
Finalment arribem a una petita esplanada. Ara abandonem el Camí de Garcia i agafem el sender que se'n va cap a la dreta i que, d'entrada, té aparença de trialera. Seguint aquest sender evitem repetir tot el bocí de pista entre l'àrea de la Mina i la Torre de l'Espanyol.
Enllacem amb un camí de terra i poc després amb la pista que ve dels molins de vent de la Garganta. Arribem a la Torre de l'Espanyol.

dimecres, 3 de febrer de 2016

Montalt per la Canal del Mano

La Serra del Montalt, situada entre els termes de Capçanes i Tivissa, és una muntanya gairebé oblidada per bona part dels excursionistes. És ben petita, però s'hi pot accedir per fins a cinc senders diferents, tres d'ells canals. En aquesta proposta pujarem per una de les canals i baixarem pel camí més senzill, el dels Avencs.

Aparquem el cotxe a l'aparcament de l'abandonat Hotel Mas Collet. Comencem a caminar reculant per la pista per on hem vingut fins a trobar el pal indicador del GR 7.
Comencem a pujar pel sender en direcció a Tivissa. Després d'un revolt pronunciat cap a la dreta i abans d'arribar a la Portella de Montalt, just després d'un teix que destaca per la seva mida, ens desviarem per un sender a mà dreta per anar a la Cova Dues Boques.
Des de la cova continuarem pujant i seguirem el sender que se'n va cap a l'esquerra, en direcció a la Punta de la Portella (a la Punta s'hi pot pujar, però no hi ha un sender clar). Des d'aquí, baixarem cap a l'esquerra pel que sembla un antic camí per recuperar el GR 7, amb el qual enllaçarem poc després de la Portella.

Ja al GR, continuem baixant fins a trobar el trencall de la Canal del Mano (hi ha un pal indicador), per on ens enfilarem sense treva i amb senzilles grimpadetes cap al Montalt. Unes pintades de color verd ens assenyalaran el millor lloc per anar pujant.
Un cop dalt, ens desviarem cap a l'esquerra per anar fins a la Punta Nord del Montalt (762 m). Si fa bon dia, tindrem vistes cap a bona part de les comarques del Priorat i de la Ribera d'Ebre i cap a tot el muntanyam que s'estén fins al Port.

Continuarem l'excursió reculant fins al lloc on ens hem desviat i, tot seguit, dirigir-nos cap a la Punta Sud (749 m), on hi ha un petit alzinar i el vèrtex geodèsic.


La baixada la farem pel sender anomenat dels Avencs o de les Solsides: tot i ser un camí fàcil, cal anar en compte on es posen els peus, precisament per les obertures provocades pels avencs.

Arribarem al collet de Montalt, presidit per dos solitaris molins de vent. Un pal indicador ens ajudarà a orientar-nos: seguirem cap a Tivissa. A l'era de la Mafla, un altre pal indicador ens assenyalarà la baixada cap al Racó de la Viscaina, a on arribarem per un agradable sender entre alzines.

Ja a l'alçada del llit del barranc, en una cruïlla senyalitzada amb un pal indicador, abandonarem el camí cap a la Serra d'Almos i agafarem el sender de la dreta (el GR 7), cap al Mas de Castellnou. El caminet puja de forma plàcida, passant a la vora del Mas de Castellnou i també a prop de la seva font (que queda més amunt a mà dreta i no raja).
Poc després de passar pel costat del pal indicador de la Canal del Mano, arribarem a la Portella del Montalt, ocupada per les restes molt desdibuixades d'una antiga  carbonera. Ara ja és tot baixada.

Just abans del revolt tancat (ara cap a l'esquerra), veurem a mà dreta un ample sender. Si el seguim farem cap a la Font del Teixar. Tot i que normalment no raja, arribar-hi ens permetrà gaudir d'un bonic bosc d'alzines, blades i teixos, farcit de restes d'antigues carboneres. Les tasques que s'estan fent de neteja, precisament van encaminades a la protecció dels teixos que hi ha en aquesta obaga del Montalt.

Passada la Font del Teixar, el sender continua baixant i desemboca en una pista, que seguirem cap a l'esquerra. Aquesta pista s'acaba en una altra pista de desembosc que seguirem cap a la dreta, i aquesta enllaça amb una altra pista, que només podem seguir cap a l'esquerra. Finalment, després de continuar baixant acompanyats de les vinyes de Vinyes Domènech, la pista arriba a la pista cimentada per on hem arribat amb cotxe a l'inici. La seguim cap a la dreta i, després del primer revolt, ja veurem els nostres cotxes. 

dilluns, 4 de gener de 2016

Pui de Llaràs (Pallars Jussà)


Pui de Llaràs (o Pleta Verda)

Aparquem a Espluga de Serra (on haurem arribat des de la N-230 per la Torre de Tamúrcia).
Al costat de la tanca de l'escola veurem un pal indicador "Camí de Serradell" amb els horaris fins al Pui de Llaràs i el Coll de Castellet, precisament dos dels nostres objectius. Pugem per la pista i travessem una petita àrea de lleure. A partir d'aquí anirem trobant les marques grogues de la xarxa de camins, que ens orientaran durant tot el itinerari.

El camí segueix entre roures i cupressos, però aviat girem cap a la dreta per començar a pujar per un sender. Ens anem enfilant per un camí ben traçat que supera el Grau de Roca Gran i, després d'un parell de revolts, arriba al Coll de Serradell. Aquí un altre pal indicador ens treu de dubtes sobre la direcció a seguir: cap al Pui de Llaràs.

Ens trobem caminant ben bé per damunt de la Serra de Castellet, sense pujar ni baixar gaire. Sempre que vulguem ens podem desviar de les marques per anar a guaitar per damunt dels penya-segats i després recuperar-les.

Finalment guanyem una mica de desnivell i ens plantem damunt l'arrodonit Pui de Llaràs (1.692 m): hi ha un vèrtex geodèsic i una cabana de guaita. També hi podem trobar algun ramat de cabres domèstiques gens espantadisses.

Després de gaudir de tota la panoràmica (la Terreta sencera, la Serra de Sant Gervàs, els Pirineus traient el cap per damunt, la conca de Tremp, el tall del Congost de Montrebei...) continuem cap al Coll de Castellet. S'acaba el sender i comença la pista. En un parell de cruïlles hi trobarem pals indicadors per orientar-nos: anem cap al Coll de Castellet.


El coll és evident i a més a més hi ha diversos indicadors. Nosaltres baixarem en direcció a Castellet, ja que baixar cap a Sapeira passant pel Pou de la Neu ens allargaria molt l'excursió... a no ser que tinguem un altre cotxe (o algú ens reculli) a Sapeira i ens estalviï els 9 km de pista que separen Sapeira d'Espluga de Serra.

Així, doncs, baixem cap a Castellet gaudint d'unes magnífiques vistes cap a les Roques de Castellet i l'Ull de Déu. Ja a baix, passarem per un deliciós camí empedrat, travessarem un barranc i farem cap a la pista, que haurem de seguir cap a la dreta durant poc més de 3 km fins a Castellet i Espluga de Serra.