GR 11. Capítol 12: Parzán - Pineta - Góriz - Puen deros Nabarros

28a etapa Parzán - Refugi de Pineta
19 km. Desnivells: 1.205 de pujada; 1.095 de baixada


18 de juny de 2011

L'etapa comença amb 3 km de carretera asfaltada, els que van de Parzán a Chisagüés. Després es continua pujant suaument per una pista de terra que recorre tota la vall del riu Langorrués fins on aparquen la majoria de cotxes dels excursionistes que fan altres coses diferents de la travessa dels Pirineus. Des d'aquest punt, el GR 11 s'enfila ràpidament per un sender fins al coll de Pietramula, des d'on s'obre una vista magnífica cap a les Tres Marias i el massís del Mont Perdut, amb el balcó de Pineta a la dreta. A partir d'aquí, tot baixada sense parar; només la Plana Fonda ens ha donat una mica de descans. Si convé, el petit refugi lliure de la Larri està molt net.

En lloc de baixar seguint les marques del GR, ho hem fet pel costat de les cascades de la Larri, pel sender fet d'escales. Des del parador, on hem recuperat les marques, ja només ens faltava fer els dos quilòmetres que el separen del refugi de Pineta. Ara bé, poc abans d'arribar-hi, ens hem hagut de descalçar i travessar el riu Cinca. En el cas que no es vulgui creuar el riu, el tram entre el parador i el refugi es pot fer per carretera.

Des del refugi, es veu la paret per on hem de pujar demà, i és inevitable preguntar-se “per on?”

Dormir (i sopar a 2/4 de 9!): - Refugi de Pineta

29a etapa Ref. de Pineta - Refugi de Góriz 
12,6 km. Desnivells: 1.215 m + 630 de pujada; 750 + 135 de baixada


19 de juny de 2011

Etapa espectacular, especialment si es fa amb un dia sencer de cel net i blau que et permeti anar relaxat. Cal aixecar-se aviat perquè l'etapa és dura i val la pena fer la primera pujada ben fresquets. D'entrada cal travessar el riu a gual i, com que baixa amb molta alegria, toca descalçar-se i refrescar-se els peus i part de la cama de bon matí (les 6 tocades). Llavors, sense treva, cal pujar els 1.200 m que separen el riu Cinca del coll d'Añisclo. El sender primer passa entre la fageda, després creua algunes cascades, grimpa per alguns passos rocosos, s'endinsa per prats alpins i finalment s'acaba caminant directament sobre la roca pelada. Les vistes cap baix a la vall de Pineta són ben aèries, tot i que el camí en cap moment fa sensació de perill. Arribats al coll d'Añisclo, un trencalòs ens ha sobrevolat; és un bon lloc per a esmorzar.

A partir d'aquí a tota la bibliografia existent es planteja el dilema entre si anar per la Faixa dera Olas o baixar fins a la Fuen Blanca, és a dir, l'inici de la vall d'Añisclo. En el primer cas es perd i es guanya poc desnivell i t'estalvies unes 2 hores de caminar, però el camí és exposat. En el segon cas, has de baixar 750 m de desnivell, pujar-ne 630 i allargar la travessa, però mai no expliquen que l'esforç val la pena, almenys en aquesta època.

La baixada es fa bé i és entretinguda, ja que el riu fa tot un seguit de cascades i tolls d'aigua que si no fos perquè està gelada t'hi llançaries de cap, i els prats estan plens de flors, entre elles orquídies i mates d'edelweiss. A la vora del sender mateix es pot agafar aigua, ja que hi ha llocs d'on surt directament de la roca. S'arriba a la passarel·la que serveix per travessar el riu Bellos i ja comença la pujada pel barranc d'Arrablo. Es passa pel costat de la cabana de pastors de la Fuen Blanca (de pedra i amb la porta oberta, està prou bé per a aixoplugar-s'hi si cal) i vinga amunt. Aquest barranc ha format una sèrie de parets maquíssimes i té unes aigües tan netes, que fins i tot vam poder veure un tritó. A més a més, durant l'últim sector abans d'arribar al coll d'Arrablo, la vista cap a les Tres Serols és impressionant, probablement de les més boniques de la travessa.

Des del coll d'Arrablo ja només hi ha una curta baixada de mitja hora fins al refugi de Góriz, que, per cert, té unes instal·lacions “higièniques” (vàters i dutxes) penoses.

Dormir (sopar i esmorzar): - Refugi de Góriz

  

30a etapa Ref. de Pineta - Puen de los Nabarros
14,5 km. Desnivells: 1.195 m de baixada; 60 m de pujada


20 de juny de 2011

La baixada des de Góriz fins a la Pradera de Ordesa és ben agradable, no presenta cap dificultat i, si no es té pressa, permet encantar-se amb les diverses cascades que es van trobant pel camí. Des de la Cola de Caballo és pista, però com que és de terra no es fa excessivament pesada. El sender que baixa des de la Pradera fins al Puen deros Nabarros pel camí de Turieto Baxo (direcció Torla) també és ben bonic: va pràcticament tota l'estona pel mig d'un bosc de faigs, resseguint el riu Arazas, el qual forma boniques cascades que no tenen res a envejar a la famosa Cola de Caballo, especialment la del Molinieto.

En una bifurcació ben senyalitzada, cal decidir si es vol acabar l'etapa a Torla o al Puen deros Nabarros. En el primer cas cal anar cap a l'esquerra, pel camí que, en 3 km, porta fins a Torla. En el segon cas cal seguir cap a la dreta, travessar una olla d'aigua blava que hi ha sota el Puen dera Canaleta i enfilar-se fins arribar al Puen deros Nabarros, a la cruïlla entre la carretera que porta cap a Ordesa i la pista que va fins a San Nicolás de Bujaruelo (això es pot fer en uns 10 minuts).