17 km. Desnivells aproximats: 700 + 400 + 600 m de pujada; 700 + 400 + 600 m de baixada.
9 d'octubre de 2008
Ahir vam arribar a Encamp després d’haver deixat el cotxe a la Guingueta d’Àneu, baixar amb l’autobús a Sort, agafar un taxi (fregoneta de transport escolar) fins a la Seu d’Urgell i agafar un altre autobús fins a Andorra i d’allí encara un altre fins a Encamp.
Avui ens hem aixecat, hem esmorzat i ens hem posat a caminar cap a 3/4 de 9. La pujada ha començat d’entrada. Hem passat per les Bons (un grupet de cases aferrades a la roca i l’ermita romànica de Sant Romà, tot a tocar d’Encamp) i ens hem enfilat bosc amunt cap al coll d’Ordino, el punt més alt d’avui. El dia s’ha aixecat amb el cel tapat lleugerament, però s’ha anat aclarint durant el dia. Hem baixat per un altre sender fins al trencall que se’n va cap al poble d’Ordino i hem començat la segona pujada del dia, primer per pista i després per sender. Alguns trams d’aquest bosc són realment bonics, ja que entre els pins hi ha til·lers i bedolls, que comencen a canviar el color de les fulles. Hem dinat just abans d’agafar la baixada cap a la Cortinada.
La Cortinada abans devien ser un parell de cases i l’ermita, però ara té un camp de golf i tot! De la Cortinada a Arans només hi ha un quart d’hora pel costat del riu Valira (per cert, tant a la Cortinada com a Arans hi ha fonts per a aprovisionar-se d’aigua). I des d’Arans hem començat l’última pujada, que no ha estat la més pesada per ser l’última, sinó perquè són 600 metres drets sense parar. Hem arribat al coll de les Cases esgotats; per sort la baixada per l’altra vessant ha estat tota una altra cosa, ja que el sender va fent llaçades per baixar més suaument. Hem arribat al centre d’Arinsal cap a les 6 de la tarda.
Per cert, aquesta etapa i les dues següents estan molt ben marcades, especialment la part andorrana.
Dormir a l'Hotel Coray*** d'Encamp i l'Hotel Aymà** d'Arinsal (un dels pocs oberts en aquesta època).
17a etapa Arinsal - Àreu
25 km. Desnivells: 1.400 m de pujada i 1.400 de baixada.
10 d'octubre de 2008
Després de sopar, dormir i esmorzar en un hotel autènticament familiar (érem naltros sols), hem començat a caminar que passaven 10 minuts de les 8. La d’avui és segurament l’etapa més dura, potser no tant pel desnivell (si sumem, ahir en vam fer més), sinó per la llargada, especialment de la baixada (15 km). Tot i això, és una etapa plenament pirinenca (la Portella de Baiau, frontera catalano-andorrana, és a 2.760 m), que compta amb l’alicient del paisatge ferruginós de les muntanyes i acolorit dels arbres a la tardor. La pujada és constant, només amb un breu repòs planer al pla de Comapedrosa, resseguint sempre el curs dels rius d’Arinsal i de Comapedrosa. Des de l’estany Negre ja es veu la portella.
Al punt més alt de l’etapa (i també del sector català del GR 11) ens fem la foto de rigor recolzant la càmera a la gran fita que hi ha. Cap a l’altra banda de la portella s’estén un mar de muntanyes gegantines, els dos estanys de Baiau... i també una tartera dreta com ella sola que així de cop fa impressió. El cim del Comapedrosa és molt a prop, però no suficientment a prop per gastar energies pujant-lo (i baixant-lo).
Baixem per la tartera, passem pel costat de l’estany gran i arribem al refugi de Baiau (no guardat, però en molt bones condicions: enfustat de dins, amb lliteres, matalassos i coixins, taula i banquetes). El sender baixa bé, però al pla de Boet ja comença a sortir el cansament i encara ens falten 10 km. El camí (no la pista) que passa pel bosc de Font Tallada fins al pla de la Selva és planer, molt agradable i amb trams empedrats molt bonics. Al pla de la Selva recuperem la pista que havíem abandonat al pla de Boet, però al cap de poca estona la tornem a deixar per continuar per sender. Aquest tram que comença al pla de Boet forma part d’una ruta senyalitzada pel Parc Natural de l’Alt Pirineu. Al final, però, sí que es fa cap a la pista que porta a Àreu: el tram més dur, segurament pel cansament acumulat. Arribem a Àreu a les 8 del vespre, negre nit.
Ens ensenyen l’apartament i comprem el que necessitem per sopar, esmorzar i dinar l’endemà a l’única botiga de queviures, que atén una senyora gran del poble, sense cap mena de pressa per tancar.
Dormir a Apartaments Hotel Vallferrera (també hi ha hotel-restaurant, però l'hem enganxat tancat aquest cap de setmana).
18a etapa Àreu - Tavascan
16,5 km. Desnivells: 1.100 + 100 m pujada; 1.200 baixada
11 d'octubre de 2008
Ens hem aixecat quan ens ha semblat i hem esmorzat tranquil·lament. A 2/4 de 10 ens hem posat a caminar per anar a recuperar el GR 11, que comença passada la Força d’Àreu. Primer la pujada és molt suau, ja que fa llaçades per una pista, però a partir de les bordes de Costuix, el camí es converteix en un sender que puja d’una manera més dreta, però força bé, entre el bosc (no com la burrada d’Arans).
Quan s’arriba al coll de Tudela la vista és magnífica, encarats cap a les muntanyes d’Aigüestortes que sobresurten. Llavors et gires per veure les muntanyes de la vall que deixes enrere, amb la Pica d’Estats presidint-les i la vista d’un imponent Monteixo cara a cara. El paisatge d’avui és tan diferent del d’ahir! És més suau a la vista, però els desnivells es mantenen, al cap i a la fi hem fet 1.000 m de pujada i en farem 1.200 de baixada.
La baixada es fa per un sender, el qual desemboca en una pista que no abandonarem fins arribar a Boldís Sobirà (hi ha font). La veritat és que els poblets d’aquestes valls (Ferrera, de Cardós, d’Àneu) són ben bonics. Abandonem Boldís Sobirà per un camí estret i penjat a més de 500 m sobre la vall, amb força trams empedrats i voladissos, que s’allarga fins a prop de Tavascan tot resseguint les corbes naturals de la muntanya. El caminet que ha anat de pla gairebé tota l’estona baixa de cop entre un bosc d’avellaners. Les 5 h 45’ que indicaven el llibre i els diferents cartells s’han vist sobrepassades, ja que hem arribat a Tavascan a les 6 de la tarda.
Dormir a l'Hotel Llacs de Cardós*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada