dimecres, 17 de setembre del 2014

Pics de l'Estanyó, la Cabaneta i la Serrera (Andorra)


Bonica excursió per pujar a un dels millors miradors d'Andorra... ho diuen els andorrans, així que saben de què parlen.

Se surt de l'aparcament que hi ha a prop del refugi de Sorteny (1.900 m), per un sender a mà dreta que hi ha just després de la tanca. Un pal indicador de fusta ens informa que anem cap a l'Estany i Pic de l'Estanyó.
El sender no té pèrdua, i a més a més hi ha alguna marca groga; primer passa pel mig del bosc i després, de tant en tant, planeja lleugerament entre prats.
S'arriba a l'Estanyó, un petit llac situat a 2.339 m, envoltat d'un paisatge completament rocós.
El sender continua cap a l'esquerra per començar a enfilar-se seriosament cap al Pic de l'Estanyó. Es mig cresteja fins arribar a l'avantcim i, finalment, ja només cal creuar un petit replà i pujar al capdamunt del Pic. Som a 2.915 m i, efectivament, hi ha molt bona vista, amb l'Aneto inclòs.
Pic de l'Estanyó vist des del Serrera
Des d'aquí se'ns ofereixen diverses opcions per tornar al refugi de Sorteny. Naltros decidim arrodonir l'excursió anant al Pic de la Serrera, passant pel Pic de la Cabaneta.
Així, doncs, baixem del Pic de l'Estanyó fins al replà i des d'aquí, ens dirigim cap a la dreta (est) en direcció al petit cim de la Cabaneta. Descobrim que també està marcat amb punts grocs.
Des del cim de l'Estanyó, anar cap al de la Cabaneta semblava pla, però aviat descobrim que no és així, i el primer que ens toca fer és perdre alçada.
Després sí, el recorregut planeja una mica, fins arribar a la base del Pic de la Cabaneta. Abans d'enfilar-nos al cim trobem una pintada que també indica l'itinerari cap a Meners (es refereix al coll de Meners). Com que naltros després hi hem de baixar, decidim deixar les motxilles i pujar lleugeres, malgrat que no hi ha gaire distància ni alçada.
Pic de la Cabaneta (2.852 m). Ens fem la foto de rigor i també fem fotos de la cresta per on ens tocarà passar.

Pic de la Cabaneta des de la cresta
Recollim les motxilles i comencem a baixar per anar a buscar la cresta. La baixada és molt dreta i el terreny és tot de pedra sòlta bastant inestable. Aquesta és, sens dubte, la part de l'excursió on ens cansem més.
Finalment arribem a la cresta. És entretinguda, però com que està marcat amb punts grocs, és molt fàcil de seguir i passar pel millor lloc possible en cada moment, pujant i baixant. A mitja cresta ens girem per veure per on hem baixat i ens en fem creus, mentre compadim els que en aquest moment hi estan pujant.
Arribem al Coll de Meners. Ja només ens queden els 190 metres de desnivell fins al Pic de la Serrera. Els anem fent xino-xano i arribem sense cap complicació al cim (2.912 m). El Pic de la Serrera és fronterer amb l'Arieja, per tant, tot el que ens queda al nord ja és Occitània.

Pic de la Serrera pujant cap al de l'Estanyó

Tornem al Coll de Meners pel mateix camí de pujada. Des d'aquí ja només ens queda baixar cap al refugi de Sorteny seguint el sender evident i marcat amb les franges vermelles i carabasses del GRP (Gran Recorregut del Principat). Des del refugi s'arriba al cotxe en 5 minuts.