La vall del Toscar

Per arribar fins al punt de sortida de l'excursió, cal anar en direcció a Tortosa i Alfara de Carles. Tres quilòmetres abans d'arribar a Alfara surt un camí a mà esquerra, indicat “El Toscar”, que està asfaltat fins a la font del Toscar i l'ermita de Santa Magdalena. Uns 300 m abans hi ha una torre transformador. Deixem el cotxe aquí.

Veurem un pal indicador, cal seguir les indicacions de la Font del Bosc Negre i el Coll de Carabasses, hi ha marques de pintura vermella. Bona part del camí fins dalt al coll conserva l'empedrat i fa de bon passar.

Arribem al coll de Morera. Hi ha un altre pal indicador, seguirem cap a la Font del Bosc Negre. El sender que marxa a l'esquerra cap a la Cova Pintada és per on tornarem.

Arribem a una altra cruïlla senyalitzada; cal anar cap al Coll de Carabasses i no cap a la Cova dels Adells. En cas de dubte en altres possibles cruïlles, cal seguir el camí empedrat i les marques de pintura vermella.

Trobarem un sender a mà dreta amb la indicació “Font del Bosc Negre”. Val la pena anar-hi, ja que és a tocar, l'aigua és bona i el lloc molt bonic.

Reculem per recuperar el sender per on anàvem. Anem pujant a base de revolts i de creuar el barranc del Bosc Negre.

Finalment arribem al coll de Carabasses. Aquí el camí s'ajunta al GR 7 (franges vermelles i blanques) i el traçat de la travessa dels Estels del Sud (marques blaves en forma d'estel). Els hem de seguir cap a l'esquerra, en direcció al Caro.

Passem per sota de la Tosseta Rasa. Si ens fa gràcia pujar-hi no hi ha un camí definit i, per tant, caldrà anar buscant, més endavant, camp a través, el millor lloc per fer-ho.

Si prescindim de la Tosseta, continuem pel GR, el qual ens farà enfilar fins arribar al pla. El sender s'acaba en una pista. Aquí abandonem les marques del GR i dels Estels del Sud, que se'n van cap a la dreta; nosaltres hem de seguir la pista cap a l'esquerra.

Comencem a baixar per la pista fent uns quants revolts.

Quan al nostre davant vegem la característica Roca Campanari, hem d'estar atents a mà esquerra, ja que veurem un sender, marcat amb una fita i una pintada vermella amb la indicació “Al Toscar”. Agafem aquest sender, al llarg del qual també trobarem marques de pintura vermella. Davant de qualsevol dubte, cal seguir-les sempre.

S'arriba a la Cova Pintada. A partir d'aquí les marques vermelles han estat repintades amb pintura groga, però tampoc hi ha dubte del camí a seguir.

Arribem al coll de Morera, ja només ens cal anar cap a la dreta per arribar a on hem deixat el cotxe.

Compteu unes 4 hores per a fer el recorregut (sense aturades) i eviteu els dies calorosos.

Vilanova de Prades - Punta del Curull - Sant Miquel de la Tosca - la Cogulla - Vilanova de Prades

Rotonda d'entrada a Vilanova venint de Vallclara i Prades. Sortim de Vilanova pel Camí de la Llena, una pista de terra marcada amb els senyals grocs i blancs de PR. La pista ens encara cap al nord i puja suaument fins ben a prop de la Punta del Curull. Per arribar al cim, després d'un tomb molt marcat de la pista, agafarem un sender dret que surt a mà esquerra.

Punta del Curull 1.023 m. Ens dirigim cap a les antenes de telefonia per un sender que ressegueix la carena, marcat amb unes taques grogues. Aquestes mateixes taques també marquen un sender que va a una mica més d'alçada. Tots dos porten al mateix lloc, a la pista que hem deixat abans per pujar a la Punta del Curull. Si anem pel sender de dalt, ens podem desviar cap a la dreta, entre les roques, per mirar de trobar una avencs que hi ha. Després caldrà tornar al sender marcat per arribar fins a la pista.

Arribem a la pista i la tornem a seguir en direcció a les antenes i la torre de guaita; les passem de llarg, continuant per la pista fins a trobar un pal indicador de la Ruta Transllena, situat al coll de l'Abellar.

Pal indicador de la Ruta Transllena. Agafem la direcció “Sant Miquel de la Tosca 1,8 km”. Al començament baixa suaument, però després ho fa de manera forta.

Ermita de Sant Miquel de la Tosca 700 m aproximadament. Si es vol es pot anar a veure les “7 fonts”, que queden a mà dreta.

Marxem de Sant Miquel pel darrere de l'ermita, d'on surt un sender a mà dreta. Aquest sender ens portarà fins al coll dels Bons Aires.

Un cop passat el coll trobarem marques grogues i blanques de PR. Les anem seguint fins que veiem una piqueta metàl·lica a terra. Just davant seu surt un sender que s'enfila fort. No està assenyalat amb cap marca, però una mica més amunt trobem marques de PR, i encara més endavant unes taques de color blau. Aquest sender és molt i molt dret.

En cas que no hàgim vist la piqueta, probablement arribaríem: 1) a la cruïlla amb un altre sender, que enllaça amb un altre tram de PR que porta fins a la Punta Curull; 2) a la capella en ruïnes del Crucifix. En aquest segon cas, si no reculem faríem cap al Vilosell.

La dura pujada s'acaba amb una bifurcació. Tots dos camins fan cap a la carena de la serra la Llena; el de l'esquerra ho fa per camí, mentre que el de la dreta ho fa per sender.

Arribem a la pista de la carena. Per baixar cap a Vilanova hem d'anar a buscar un sender que surt de la vora de les antenes. Està marcat amb un senyals grocs en forma de ferradura. Aquest sender ens portarà a Vilanova, concretament al costat de l'església.

 

Aquesta excursió es pot fer en un matí (unes 3 h i mitja sense aturades). Potser no té un gran encant, però és una bona opció per posar els peus a la Serra de la Llena, la germana petita del Montsant com si diguéssim. Cal evitar els dies de calor i, en canvi, aprofitar dies de bona visibilitat per poder veure clarament els Pirineus com a teló de fons de les comarques de la Conca de Barberà i les Garrigues.

Els pobles de la Serra de l'Argentera o de Pradell

-->

Sortim del baixador de tren de Duesaigües - l'Argentera en direcció cap a la carretera. La seguim cap a l'esquerra per anar al poble de Duesaigües (268 m), on s'arriba en 10'.

Abans de poder endinsar-nos cap al poble, veuem a mà dreta, just davant del  cementiri, un camí amb un cartell que indica per anar al Castell d'Escornalbou. El seguim.

Al cap de poc (5' aprox.) el camí es bifurca: el de l'esquerra continua, encimentat, cap al Castell d'Escornalbou; el de la dreta es dirigeix cap a una devesa de xops, nosaltres seguim recte pel del mig, de terra. Som al camí vell de l'Argentera, un camí de carro que va resseguint el barranc Reial fins a arribar a la part baixa del poble de l'Argentera (345 m).

Des del baixador fins a la primera granja de l'Argentera hi ha uns 40'. Una petita pujada ens porta fins a les primeres cases del poble. Passem pel carrer del Camí Reial i arribem a una cruïlla: seguim el camí de terra que surt davant nostre, indicat amb les marques vermelles i blanques del GR 7. Les seguiem en direcció a Colldejou.

Seguint el GR, de moment sempre per pista, passem pel costat d'una de les xemeneies de ventilació del túnel del tren. La pista continua enfilant-se.

Arribem a un pas entre roques, on la pista passa a ser sender. Passem per una zona de roca vemella i ja sentim els molins de vent que podem veure al capdamunt de la cinglera que ens envolta.

Els sender ens porta fins al Portell del Peiró (645 m). Ha passat 1 h aprox. des que em sortit de l'Argentera. Tenim a tocar els molins de vent. A la vista se'ns obre tot l'horitzó format per les muntanyes de Llaberia-Mola de Colldejou, el Port, el Montsant, i les comarques del Priorat i part de la Ribera d'Ebre.

Al portell abandonem les marques del GR i ens dirigim cap a la dreta. Anem a trobar el PR (senyalitzat amb marques grogues i blanques) que ens portarà, per pista, fins a Pradell de la Teixeta, un dels pobles que dóna nom a la serra.

Un cop arribats a Pradell (465 m), anem a buscar el camí de l'Argentera, un sender amb trams empedrats que ens permetrà enfilar-nos altra vegada a la carena de la serra, aquest cop resseguint el barranc de la Coma Tornera. Al capdamunt ens espera l'Enderrocada (700 m) i una bona vista del Camp de Tarragona amb el mar al fons.

Des de l'Enderrocada anem cap a la dreta, resseguint més o menys la carena. Aques bocí d'excursió ens permet enllaçar amb el tram final, el que ens portarà fins a la Torre de Fontaubella (368 m).

Per arribar a la Torre seguim el camí de l'Argentera, actualment marcat com a PR, un sender amb restes d'empedrat que passa pel mig de la zona cremada en l'incendi del 2007, i antiga zona de conreu tal com demostren els marges i les casetes de pedra seca.

Un cop arribats a la Torre ja només ens queda caminar 20 minuts per la carretera per arribar fins a la parada de tren de Pradell.

Com és habitual en el nostre terme, eviteu els dies de calor i també els de molt de vent. Aprofiteu els dies de cels nets i bona visibilitat.

Durada aprox. (hores caminar): 5 h. Aquesta excursió es pot convertir en una passejada d'un matí si des del Portell del Peiró baixem directament cap a la Torre de Fontaubella.

Hi ha algun tipus de senyalització en gairebé tot el recorregut.

Mapa recomanat: Vall de Cortiella, Serra de Pradell, Puigcerver 1:15 000