diumenge, 17 de juny de 2012

GR 11. Capítol 14: Candanchú - Selba de Oza - Zuriza

-->
35a etapa Candanchú - Selba d'Oza
23 km. Desnivells: 400 m pujada, 800 m baixada

8 de juny de 2012
La idea inicial era fer Candanchú - Guarrinza - Zuriza, i és el que hauríem fet si no hagues sigut per la boira. A Candanchú està tot tancat en aquesta època, així que el xic del refugi Pepe Garcés (on vam dormir) ens va fer el sopar, molt bon sopar (megaplat d'espaguetis carbonara, amanida i llonza de porc) que l'endemà ens va anar la mar de bé per aguantar tot el dia.
El dia de l'etapa, conscients que era llarga (31 km), ens vam aixecar a 2/4 de 6. Però, quan vam sortir al carrer, ens vam adonar de la boira espessa que hi havia. Vam iniciar l'etapa, però entre que la sortida de Candanchú no està gens indicada i que la boira no ens va permetre veure la primera marca, vam estar gairebé una hora i mitja perduts per les pistes d'esquí (sort de la brúixola!). Vam tornar al refugi per tornar a començar. Ens hi vam fixar millor (mapa i brúixola en mà) i, finalment, vam veure la primera marca. En aquell moment ja portàvem les bótes, els peus i els camalls xops per culpa de l'aigua que cobria l'herba, i ja no se'ns van eixugar en tot el dia.
Trobada la primera marca vam anar molt en compte de no perdre-les, tot i que cal dir que a partir d'allí el GR està ben senyalitzat. Vam creuar la Gaba d'Esper, que baixa en forma de cascada, vam passar el pas delicat (ara el sender passa una mica més avall, de manera que el risc de prendre mal si caus és més petit) i vam passejar per la fageda de Sansenet, molt bonica i, amb boira, molt suggerent.
Teníem l'esperança que amb l'altura la boira desapareixeria i vam anar pujant, però la boira no s'esvaïa, ni tan sols s'aclaria, així, doncs, malgrat que suposadament s'hi passa ben a prop, no vam veure ni vam intuir l'Ibon d'Estanés. Tampoc vam saber exactament quan vam passar pel punt més alt, ja que es van fent un seguit de petits puja-i-baixa, que sense referències visuals és impossible d'identificar. No cal dir que, de paisatge, res de res.
Vam començar a descendir. De tant en tant semblava que la boira volgués marxar però no. Només quan vam arribar al pla d'Aguas Tuertas, es va aixecar una mica i vam poder veure el pla, però no les muntanyes del voltant. A partir d'aquí ens vam anar trobant gent que pujava de la Selba d'Oza per veure el lloc. Vam arribar a l'Achar d'Aguas Tuertas. Atenció, perquè el refugi estava tancat amb clau, o sigui que d'aixopluc res de res, a no ser que et posis sota una petita balma que hi ha allí mateix, sota una roca. Des d'quí es veia la continuació de l'etapa: la pista que baixava per la vall de Guarrinza fins a la Selba i, més enllà, la zona del Coll de Petraficha. Tot i que la vall estava bastant aclarida, més amunt i, per tant, la zona del coll, continuava emboirat. Així, doncs, vam decidir que no valia la pena fer la segona part de l'etapa, ja que eren ganes d'anar-se a cansar sense veure ni paisatge ni res.
Vam baixar per la pista fins a l'aparcament del Plan de la Mina (on hi ha unes quantes restes d'edificis, però cap d'aprofitable per a fer-hi nit). Des d'aquí vam començar a caminar per la pista que porta fins a Siresa i Echo. La idea era provar si a l'Hotel Usón ens allotjarien (malgrat que sabíem que en principi estava ple) i si no a la Borda Bisaltico. Cal dir que no hi ha cobertura de mòbil, almenys fins passada la Boca de lo Infierno. Vam fer a peu els 3 km fins a les antigues instal·lacions del Camping Selva de Oza. Aquí vam tenir la sort que, una parella amb qui ens havíem aturat a parlar a Aguas Tuertas, ens recollís i ens baixés fins a Siresa (on hi ha un parell de llocs per dormir, però estaven plens) i Echo. A Echo vam trobar habitació a l'Hotel Foratón**, on també vam sopar (boníssimes les costelles de porc al forn).


36a etapa Plan de la Mina - Zuriza
11 km. Desnivells: 820 m pujada, 730 m baixada

9 de juny de 2012
La idea el dia abans era no continuar el GR 11, però, guaitar per la finestra a quarts de vuit i veure un cel net i clar ens va fer decidir a gastar-nos (literalment) els quartos i fer l'etapa fins a Zuriza. Així, doncs, vam trucar un taxi perquè ens portés fins a la Mina, ja que no estàvem disposats a destrossar-nos caminant per 12 km d'asfalt.
La pujada fins a O Sabucar no està gaire marcada, però es tracta de tirar recte pendent amunt fins a trobar un sender evident o bé un petit refugi forestal que fa servir el bestiar i que, per tant, només serveix per a aixoplugar-se, però no per a fer-hi nit. Bonica vista del Castillo de Acher. El sender es va encarant cap a l'oest per anar a buscar el Coll de Petraficha, portant tota l'estona el Chipeta a l'esquerra. Tot i la pujada, el sender ascendeix molt bé, entre la roca vermella (com la de l'Anayet) i els prats plens d'orquídies i altres flors. Des del coll (a on s'arriba al cap d'un parell d'hores) es veu, darrere les muntanyes de la vall de Guarrinza, el Midi d'Ossau i també, llunyana, la silueta de l'Anayet; a l'altra banda, s'alça majestuosa la Serra d'Alano i, al fons, l'Ezkaurre.
A partir d'aquí, tot és baixada, i ens alegrem de la decisió presa el dia abans, perquè aquí amb boira hauríem patit, ja que sobre la roca calcària, tan blanca, no hauríem pogut seguir les poques marques que hi ha. En canvi, amb bon temps, no hi ha perill de perdre's. Vam dinar a l'esplanada del refugi de Taxeras, que, per cert, està fatal i no serveix ni per a aixoplugar-se. Després, al cap de no res s'arriba a la pista de terra que, en 2,5 km porta fins al càmping de Zuriza.