GR 11. Capítol 10

21a etapa La Guingueta d'Àneu – Ref. Ernest Mallafré
15,5 km. Desnivells: 1.005 m de pujada, 210 de baixada.

24 de setembre de 2009
Hem sortit de Reus a quarts de 8 i hem arribat a la Guingueta cap a les 12. Ens hem posat a caminar a les 12 i,la veritat, que feia calor. Hem pujat fins al poble de Jou i, després d'un tram de pista asfaltada i un altre tram de sender recuperat, hem fet cap a Estaís. I d'Estaís, per sender i pista, fins a Espot, on ens hem entaulat en un restaurant per dinar. Després de dinar, hem agafat la pista asfaltada que porta fins a l'aparcament d'entrada al Parc nacional d'Aigüestortes, però que hem abandonat al cap d'un quilòmetre (més o menys) de sortir del poble per anar seguint el sender que passa per l'altra riba del riu. Al començament es passa pel costat d'avellaners grandiosos i, més tard, ja dins al parc, hi ha una bona colla de pins negres també impressionants. Finalment hem arribat al refugi, a 10 minuts del GR. Avui, pim-pam, ja hem fet els primers mil metres de desnivell.

Dormir (sopar i esmorzar) al refugi guardat Ernest Mallafré.

22a etapa Ref. Ernest Mallafré – Ref. Colomérs
10,6 km. Desnivells: 585 m de pujada; 400 de baixada

25 de setembre de 2009
Cap a les 8 hem sortit del refugi, amb un temps magnífic que ha durat tot el dia. Hem anat a trobar l'estany de Sant Maurici, ens hem enfilat fins al de Ratera passant pel mig del bosc (marques dels Carros de Foc), i d'aquí cap al port de Ratera. Com que feia bon temps, hem pujat al Tuc de Ratera (2.860 m aprox.), afegint una horeta i mitja i 270 m de desnivell al recorregut. I ha valgut la pena, perquè hem vist l'Aneto – Maladetes, els Besiberris, el Montardo i el circ de Colomérs des de l'aire. El paisatge al llarg de l'etapa també és molt bonic, passant a la vora dels llacs Obago, Redon i Long.


Tot i allargar l'excursió amb aquesta ascensió hem arribat al refugi dels primers. Per cert, el refugi de Colómers és nou i les instal·lacions estan molt bé, però tothom hi hem trobat a faltar l'aigua calenta per a dutxar-se.


Dormir (sopar i esmorzar) al refugi Colomérs.

23a etapa Ref. Colomérs – Ref. Restanca
6,5 km. Desnivells: 450 + 150 m de pujada, 150 + 500 de baixada.

26 de setembre de 2009
Aquesta etapa segueix la variant GR 11.18, més curta i probablement més bonica que la variant principal que baixa a la vall.
El fet que sigui més curta, et permet complementar-la amb l'ascensió al Montardo (2.833 m) un clàssic de la Vall d'Aran, tal com hem pogut comprovar. Al començament no teníem clar si el faríem, perquè a mesura que arribàvem al port de Caldes el paisatge s'anava emboirant, però tot ha sigut passar-lo, que el temps s'ha anat aclarint. Així, doncs, ens hem enfilat al Montardo (des del collet d'Oelhacrestada), afegint unes 2 hores i mitja i 430 m de desnivell a l'excursió d'avui. Després bonic descens cap al llac del Cap deth Pòrt (on hem reposat a la riba) i al de la Restanca, on hi ha el refugi. Avui, també hem sigut dels primers a arribar al refugi, que, per cert, disposa d'una bona col·lecció d'Asterix i Obèlix per passar l'estona.

Dormir (sopar i esmorzar) al refugi dera Restanca


24 etapa Ref. Restanca – Ref. Conangles
10,7 km. Desnivells: 100 + 100 + 500 m de pujada, 100 + 100 + 1.150 de baixada.

27 de setembre de 2009
Avui el dia estava una miqueta núvol, però la veritat és que ens ha anat la mar de bé perquè no ens ha tocat el sol directament, i, en canvi, no ens ha tapat cap vista.
Hem sigut pràcticament els únics que transitàvem per la vall de Rius, a diferència dels dies anteriors, en què ens hem trobat molta gent fent itineraris diversos (però ningú més el GR 11). El camí té alguns bocins empedrats i es passa pel costat d'una construcció de la xarxa hidrogràfica del 1946. Així com la pujada és molt gradual, la baixada és bastant forta però ben feta. Al capdavall ja hem vist els primers fajos canviant de color.
En arribar al trencall que va cap a l'Ospitau de Vielha, hem decidit anar fins al refugi de Conangles, ja que al davant hi ha un aparcament i hem pensat que aniria millor al taxista per recollir-nos.

GR 11. Capítol 9

19a etapa Tavascan - Estaon
11 km. Desnivells: 710 m de pujada, 590 m de baixada.

2 de maig de 2009
Ens hem aixecat a les 8 i hem esmorzat tranquil·lament, ja que les previsions del temps són molt bones i el dia és llarg. A 2/4 de 10 ens hem posat a caminar passant per damunt del pont de Tavascan. El camí fins a Aineto, un camí ral amb trams empedrats, puja suaument. Es passa pel mig del poblet, a tocar de l'església romànica de Sant Romà, i de seguida s'agafa un sender que puja molt dret fins a trobar un altre caminet empedrat i amb voladissos, que va resseguint la muntanya fins a Lleret. Aquest camí penjat, està en més bon estat que el que va de Boldís Sobirà a Tavascan i és una mica més ample, de manera que la sensació de vertigen no és la mateixa que provoca l'altre.
Passat Lleret, ens hem anat enfilant per una pista i, finalment per una forta pujada fins al coll de Lleret (1.830 m). Des d'aquí hem pogut veure que, a l'etapa de demà, hi ha força neu...
La baixada fins a Estaon primer és ràpida, muntanya avall fins a les bordes de Nibrós, i després va resseguint el riu per un camí molt bonic, també amb trams empedrats, que acaba desembocant a una pista (marques antigues de GR indiquen que abans no s'anava per la pista, sinó que el camí continuava paral·lel al riu, però per l'altre costat). Poc abans que la pista arribi a la carretera que enllaça Estaon amb Ribera de Cardós, a la dreta surt un sender que s'enfila ràpidament fins al poble, on hem arribat cap a les 4. Per cert, a diferència de la tardor de l'any passat, ara el refugi d'Estaon sí que està obert.


Dormir a l'apartament La Foradada de Casa Motxo (a més a més la Mariana ens ha fet un sopar boníssim, ens ha deixat coses per esmorzar i ens ha fet uns entrepans per dinar.)

20a etapa Tavascan – la Guingueta
9,5 km. Desnivells: 970 m de pujada, 1260 m de baixada.

3 de maig de 2009
Ens hem aixecat a les 7 per començar a caminar a les 8 (tot i que se'ns ha acabat fent més tard). La intenció és arribar a la Guingueta cap al migdia, trucar al taxi, anar a buscar el cotxe a Tavascan i baixar cap a casa. Com que vam veure (i de fet ja ens ho havien dit) que hi ha neu uns 300 metres ben bons, ja hem previst que tardarem més a fer l'etapa i per això vam demanar a la Mariana que ens fes uns entrepans per dinar.
Hem sortit d'Estaon a quarts de nou amb un dia preciós. El camí, empedrat com tants en aquesta zona, és molt agradable i puja bastant suau. De moment no hi ha dubtes pel que fa al camí a seguir, però a l'alçada de la borda d'en Galan perdem marques i no estem segurs de quin sender hem de seguir. Finalment retrobem les marques que ens fan anar pujant. Arribem a les primeres clapes de neu i davant nostre veiem que el lloc per on se suposa que passa el GR està ben cobert de neu (com a mínim hi ha un tou de més d'1 m). Tot i això, com que des d'aquí es veu clarament on és el coll de Montcaubo, decidim anar pujant pel mig del bosc mirant d'esquivar la neu, però a mesura que anem pujant cada vegada és més difícil evitar-la i finalment arribem al capdamunt del Montcaubo (2.290 m) amb els peus i els camalls ben xops. Això, sí, molt bona vista cap a tots dos costats (d'on venim i on anem).


És la 1 del migdia i encara ens queda tot el camí de baixada, sense saber ni poder veure on són les marques del GR. Preveiem que l'estat de la muntanya serà com el de pujada o pitjor. Decidim que és millor retornar per on hem vingut (ja que al cap i a la fi sabem per on anar), que arriscar-nos a baixar per l'altra vessant.
Així, doncs, abandonem l'etapa i tornem enrere fins a Estaon. Baixar per on hem pujat es fa fatigós, però ho enllestim més ràpidament del que ens pensem. Dinem allí on s'acaba la neu; a partir d'aquí la baixada fins al poble és ràpida, on arribem a quarts de 5.
Truquem al taxi i cap a Tavascan. Aquesta etapa, encara que inacabada, la donem per feta i, per tant, la següent la començarem a la Guingueta.

GR 11 Revival. Capítol 8

16a etapa Encamp - Arinsal
17 km. Desnivells aproximats: 700 + 400 + 600 m de pujada; 700 + 400 + 600 m de baixada.

9 d'octubre de 2008
Ahir vam arribar a Encamp després d’haver deixat el cotxe a la Guingueta d’Àneu, baixar amb l’autobús a Sort, agafar un taxi (fregoneta de transport escolar) fins a la Seu d’Urgell i agafar un altre autobús fins a Andorra i d’allí encara un altre fins a Encamp.
Avui ens hem aixecat, hem esmorzat i ens hem posat a caminar cap a 3/4 de 9. La pujada ha començat d’entrada. Hem passat per les Bons (un grupet de cases aferrades a la roca i l’ermita romànica de Sant Romà, tot a tocar d’Encamp) i ens hem enfilat bosc amunt cap al coll d’Ordino, el punt més alt d’avui. El dia s’ha aixecat amb el cel tapat lleugerament, però s’ha anat aclarint durant el dia. Hem baixat per un altre sender fins al trencall que se’n va cap al poble d’Ordino i hem començat la segona pujada del dia, primer per pista i després per sender. Alguns trams d’aquest bosc són realment bonics, ja que entre els pins hi ha til·lers i bedolls, que comencen a canviar el color de les fulles. Hem dinat just abans d’agafar la baixada cap a la Cortinada. La Cortinada abans devien ser un parell de cases i l’ermita, però ara té un camp de golf i tot! De la Cortinada a Arans només hi ha un quart d’hora pel costat del riu Valira (per cert, tant a la Cortinada com a Arans hi ha fonts per a aprovisionar-se d’aigua). I des d’Arans hem començat l’última pujada, que no ha estat la més pesada per ser l’última, sinó perquè són 600 metres drets sense parar. Hem arribat al coll de les Cases esgotats; per sort la baixada per l’altra vessant ha estat tota una altra cosa, ja que el sender va fent llaçades per baixar més suaument. Hem arribat al centre d’Arinsal cap a les 6 de la tarda.
Per cert, aquesta etapa i les dues següents estan molt ben marcades, especialment la part andorrana.

Dormir a l'Hotel Coray*** d'Encamp i l'Hotel Aymà** d'Arinsal (un dels pocs oberts en aquesta època).


17a etapa Arinsal - Àreu
25 km. Desnivells: 1.400 m de pujada i 1.400 de baixada.

10 d'octubre de 2008
Després de sopar, dormir i esmorzar en un hotel autènticament familiar (érem naltros sols), hem començat a caminar que passaven 10 minuts de les 8. La d’avui és segurament l’etapa més dura, potser no tant pel desnivell (si sumem, ahir en vam fer més), sinó per la llargada, especialment de la baixada (15 km). Tot i això, és una etapa plenament pirinenca (la Portella de Baiau, frontera catalano-andorrana, és a 2.760 m), que compta amb l’alicient del paisatge ferruginós de les muntanyes i acolorit dels arbres a la tardor. La pujada és constant, només amb un breu repòs planer al pla de Comapedrosa, resseguint sempre el curs dels rius d’Arinsal i de Comapedrosa. Des de l’estany Negre ja es veu la portella. Al punt més alt de l’etapa (i també del sector català del GR 11) ens fem la foto de rigor recolzant la càmera a la gran fita que hi ha. Cap a l’altra banda de la portella s’estén un mar de muntanyes gegantines, els dos estanys de Baiau... i també una tartera dreta com ella sola que així de cop fa impressió. El cim del Comapedrosa és molt a prop, però no suficientment a prop per gastar energies pujant-lo (i baixant-lo). Baixem per la tartera, passem pel costat de l’estany gran i arribem al refugi de Baiau (no guardat, però en molt bones condicions: enfustat de dins, amb lliteres, matalassos i coixins, taula i banquetes). El sender baixa bé, però al pla de Boet ja comença a sortir el cansament i encara ens falten 10 km. El camí (no la pista) que passa pel bosc de Font Tallada fins al pla de la Selva és planer, molt agradable i amb trams empedrats molt bonics. Al pla de la Selva recuperem la pista que havíem abandonat al pla de Boet, però al cap de poca estona la tornem a deixar per continuar per sender. Aquest tram que comença al pla de Boet forma part d’una ruta senyalitzada pel Parc Natural de l’Alt Pirineu. Al final, però, sí que es fa cap a la pista que porta a Àreu: el tram més dur, segurament pel cansament acumulat. Arribem a Àreu a les 8 del vespre, negre nit.
Ens ensenyen l’apartament i comprem el que necessitem per sopar, esmorzar i dinar l’endemà a l’única botiga de queviures que atén una senyora gran, del poble, sense cap mena de pressa per tancar.

Dormir a Apartaments Hotel Vallferrera (també hi ha hotel-restaurant, però l'hem enganxat tancat aquest cap de setmana).


18a etapa Àreu - Tavascan
16,5 km. Desnivells: 1.100 + 100 m pujada; 1.200 baixada

11 d'octubre de 2008
Ens hem aixecat quan ens ha semblat i hem esmorzat tranquil·lament. A 2/4 de 10 ens hem posat a caminar per anar a recuperar el GR 11, que comença passada la Força d’Àreu. Primer la pujada és molt suau, ja que fa llaçades per una pista, però a partir de les bordes de Costuix, el camí es converteix en un sender que puja d’una manera més dreta, però força bé, entre el bosc (no com la burrada d’Arans). Quan s’arriba al coll de Tudela la vista és magnífica, encarats cap a les muntanyes d’Aigüestortes que sobresurten. Llavors et gires per veure les muntanyes de la vall que deixes enrere, amb la Pica d’Estats presidint-les i la vista d’un imponent Monteixo cara a cara. El paisatge d’avui és tan diferent del d’ahir! És més suau a la vista, però els desnivells es mantenen, al cap i a la fi hem fet 1.000 m de pujada i en farem 1.200 de baixada. La baixada es fa per un sender, el qual desemboca en una pista que no abandonarem fins arribar a Boldís Sobirà (hi ha font). La veritat és que els poblets d’aquestes valls (Ferrera, de Cardós, d’Àneu) són ben bonics. Abandonem Boldís Sobirà per un camí estret i penjat a més de 500 m sobre la vall, amb força trams empedrats i voladissos, que s’allarga fins a prop de Tavascan tot resseguint les corbes naturals de la muntanya. El caminet que ha anat de pla gairebé tota l’estona baixa de cop entre un bosc d’avellaners. Les 5 h 45’ que indicaven el llibre i els diferents cartells s’han vist sobrepassades, ja que hem arribat a Tavascan a les 6 de la tarda.

Dormir a l'Hotel Llacs de Cardós*

Colldejou – la Miranda de Llaberia – Colldejou

Sortim a peu de carretera. A mà esquerra, abans d’arribar a Colldejou (a mà dreta si se’n ve), hi ha un pal indicador del PR-C 96 “Camí de Colldejou a Pratdip – Barranc del Salt de les Soques – Font del Bullidor - Pratdip”. El sender passa pel que era l’antic camí entre Colldejou i Pratdip, entre camps d’avellaners.
Travessem el barranc de les Estellades o Serralls i comencem a pujar. El sender s’acaba en una pista, que seguim cap a la dreta. Hi ha un pal indicador “Font del Bullidor (pel PR-C 96) – Coll del Guix – Pla dels Aladerns – Pratdip”. Estem seguint encara les marques grogues i blanques del PR.
Una mica més endavant, tornem a abandonar la pista per agafar un sender a mà esquerra (marcat pel PR) que s’endinsa pel que sembla un barranc; d’aquesta manera ens estalviem un bon bocí de pista.
El sender s’acaba altre cop a la pista. Ara la seguim cap a l’esquerra.
Tot i això, al cap de no res la tornem a deixar per tornar a caminar pel sender, que no para d’enfilar-se. Es passa pel costat d’un maset en runes.
Arribem a la font del Bullidor, en realitat una bassa que deixa anar aigua per un broc. Des d’aquí hi ha vistes cap al poble de Colldejou i la Mola.
Passem pel costat o per damunt de la bassa i recuperem la pista; la seguim cap a l’esquerra.
Pal indicador: venim de “Font del Bullidor – Barranc de les Soques – Colldejou”, el PR-C 96 segueix cap “Pla dels Aladerns – Cavall Bernat – Mont-redon – Pratdip”. Nosaltres seguim en direcció a “Coll del Guix – Mola de Colldejou – Vall de Massanes”. Per tant, abandonem el PR.
Arribem al Coll del Guix. Tot i que hi ha un pal indicador, nosaltres no seguirem cap de les indicacions.
Agafem un sender que ens surt a mà esquerra, amb un petit cartellet que diu “Miranda”: és la Drecera del Ramon (del Ramon Quadrada concretament). El sender, que puja molt dret, està força net. De tant en tant veurem alguna resta de marca blava, especialment en els llocs dubtosos.
Aquesta excursió pot ser especialment interessant a la tardor pel tipus de vegetació (aurons), on destaquen alguns grèvols la mar de macos i teixos de diverses mides.
La pujada s’acaba en un collet. Davant mateix, damunt la cinglera, veiem el radar meteorològic de Llaberia. Seguim les marques blaves en direcció al radar.
Grimpem per la curta cinglera i arribem a la Miranda. Des d’aquí la vista és magnífica: es pot veure el mar, part del Delta per darrere de les muntanyes de Vandellòs, el Port, els Pirineus més enllà de la Mola i el Montsant, i fins i tot les puntes de Montserrat per damunt de la zona del Montmell.
Ens dirigim cap al radar. El passem de llarg i, seguint en la mateixa direcció, anem cap a la Creu o Punta dels Frares. Les marques blaves es bifurquen. Nosaltres seguim les que van per dalt.
Trobem una rajoleta que indica “Creu” i “Mont-redon”. Ens desviem per anar cap a la creu. De tornada continuem seguint les marques blaves.
Trobem una altra rajoleta. Agafem el sender de l’esquerra “Camí del Recingle”, que baixa per anar a passar per sota el cingle, cap a la dreta.
Arribem a una cruïlla marcada amb una petita fita. Les marques blaves (i d’altres grogues i negres) segueixen recte cap al Cavall Bernat. Nosaltres girarem cap a l’esquerra, abandonant-les, per baixar decididament per la canal del Roc.
Es passa per un parell d’alzinars i una tartera, la zona és molt bonica. Tot i que no hi ha marques, el camí s’intueix i hi ha alguna fita de tant en tant.
Finalment, s’arriba al PR-C 96, l’antic camí que enllaçava Colldejou i Pratdip. El seguim cap a l’esquerra, per tornar a Colldejou.
Arribem al pal indicador on al matí hem abandonat el PR. Des d’aquí, repetim el camí per on hem vingut fins a Colldejou, seguint les marques del PR-C 96.

GR 11 Revival. Capítol 7

13a etapa Puigcerdà – Refugi de Malniu
14 km. Desnivells: 1.050 m de pujada; uns 100 de baixada. Cota màxima: 2.200 m.

13 d'octubre de 2007
Ens hem aixecat cap a les 8, hem anat a esmorzar i, a les 10, carregats amb les motxiles ens hem dirigit cap a Guils, primer per la carretera i després per un camí. A Guils hem carregat les cantimplores per avui, ens hem enfilat pels seus carrers i no hem deixat de pujar fins a la Feixa. Per aquests voltants hi arriben un parell de pistes, per això estava tot plagat d'urbanites.
L’arribada al refugi de Malniu, cap a les 3 de la tarda, ha sigut com entrar a Barcelona: un munt de gent i un munt de cotxes. Després, a mesura que s’anava acostant el vespre, ja només hem anat quedant les persones que havíem de dormir al refugi o acampats pels voltants. El sopar ha estat bé: pasta a dojo, amanida, llom i poma.

Dormir al refugi de Malniu (guardat)

14a etapa Refugi de Malniu – Refugi Riu dels Orris
16.7 km. Desnivells: 300 + 450 + 500 m pujada; 200 + 650 + 400 baixada. Cota màxima: 2.700 m

14 d'octubre de 2007
Ens hem aixecat, esmorzat i preparat la motxila i a les 9 ens hem posat a caminar. Primer una pujada i de pla fins al refugi d’Engorgs, on, per cert, hi ha matalassos nous. Hem seguit cap amunt, cap als estanys dels Minyons i de la Portella i, finalment, fins al punt més alt que havíem d’assolir: la portella d’Engorgs o de Calm Colomer.


A partir d’aquí la soledat ha sigut completa. Després de la pujada ha vingut una baixada de 700 m, molt dreta, fins a la cabana dels Esparvers. No hi hem entrat, però ens ha fet l’efecte que es tractava d’una cabana de pastors i no pas d’un refugi. Hem dinat aquí, abans de remuntar l’última pujada del dia fins al pla de Vallcivera (on uns cavalls amb aire amenaçant no ens han deixat fer fotos) i fins al port de Vallcivera, punt per on passa la frontera entre Catalunya i Andorra.
La veritat és que el paisatge fins aquí és força bonic i d’aquí cap endavant encara més.
Un cop a Andorra no falta aigua, tant per la que baixa pel riu com per la que raja de les fonts instal•lades als refugis de l’Illa i de Fontverd. Després de travessar la frontera, hem fet cap a l’estany de l’Illa i d’allí hem anat baixant cap al refugi del Riu dels Orris, on hem arribat a les 5 tocades. Hem fet una mica de foc, però com que se’ns omplia el refugi de fum, hem decidit apagar-lo malgrat la fresca.
S’ha fet fosc i hem aguantat aixecats fins a les 9, hora en què ens hem posat a dormir.

Dormir al refugi Riu dels Orris (lliure)

15a etapa Refugi Riu dels Orris - Encamp
12.5 km. Desnivells: 150 pujada; 1.100 + 150 baixada. Cota màxima: 2.230 m.

15 d'octubre de 2007
Ens hem aixecat i hem acabat amb les provisions (no era qüestió d'arrossegar menjar fins baix); a 2/4 de 10 ens posàvem a caminar. El paisatge estava gebrat. Els arbres ja canvien el color de les fulles i, per tant, n’hem vist de grocs, carabasses i vermells. Hem passat pel refugi de Fontverd: més gran, més lluminós i amb estufa de llenya en lloc de foc a terra; també hi havia aigua canalitzada i taules de fusta a fora. Hem baixat de forma constant pel costat del riu Madriu, i per trams de camí empedrat molt ben conservat, fins arribar a l’alçada de Ràmio, on ens hem desviat per un altre sender que porta, pujant pujant fins al coll Jovell. Ha sigut travessar el coll i començar a sentir els sorolls de la “civilització”: una piconadora que va esgarrapant la muntanya per construir-hi nous apartaments. Tot i això, el camí de baixada és força agradable, es voreja l’estany apresat d’Engolasters i d’aquí es baixa cap Encamp per un sender bastant dret. A les 2, fi d’etapa.

Arbolí - Gallicant - els Gorgs

Dissabte passat vaig portar a fer un excursioneta un autobús ple d'aprenents de català i voluntaris lingüístics.
Si ajunteu aquest recorregut amb el del "Gorgs del riu Siurana" (publicat al gener) us pot quedar una excursió força més llarga.

Sortim d'Arbolí (a 715 m) seguint les marques del GR 7 (franges blanques i vermelles), que trobarem al capdamunt del poble, en direcció nord-est.
El camí al principi és pla, però aviat comença a fer pujada. Aquesta pujada es fa tota per un bonic camí empedrat. S'allarga aproximadament 1,4 km, per això és important que cadascú la faci al seu pas.
Arribem al collet dels Colls. D'aquí fins a Gallicant caminarem entre 15 i 20 minuts per un sender i un camí pràcticament plans.
Arribem a Gallicant, poble deshabitat, situat a 900 m.
Des d'aquí continuem pel camí que porta als Gorgs, que forma part del GR 7. Aquest tram el farem d'anada i tornada. La primera part del camí és força pla i es passa majoritàriament per bosc, primer per sender i després per pista. A partir d'una bifurcació senyalitzada, el camí fa baixada (i, per tant, després farà pujada).
Arribem a una esplanada. Baixarem a veure el Gorg i el Gorguet. Per fer-ho, hem de creuar el riuet i baixar per un sender molt dret. Aquí s'ha de mirar molt bé on es posen els peus, ja que és estret i relliscós.
Després de veure aquest dos gorgs, reculem pujant pel mateix lloc i refent el mateix camí de vinguda, fins a Gallicant.
Un cop a Gallicant, ens encarem cap al nord-oest. Des d'aquí hi ha una bona perspectiva del poble de Siurana, damunt el cingle, i el Montsant al fons.
Baixem per un senderó, el qual enllaça amb una pista que ja no deixarem fins arribar al collet dels Colls. Primer la pista és plana, però al final fa una mica de pujada.
Un cop al collet dels Colls, seguim per la pista que se'n va a mà dreta, fins arribar al mas de Nadal. També és un recorregut pla.
Des del mas de Nadal baixem cap a l'ermita de Sant Pau d'Arbolí per un sender curt.
Finalment, des de l'ermita baixem cap al poble, seguint un altre camí empedrat bastant dret.

Distància: 8,5 km aprox. Desnivell: 200 m. Hores de caminar efectives: 3 h.

GR 11 Revival. Capítol 6

11a etapa Núria - Planoles
17.7 km. Desnivells: 690 m de pujada, 747 + 770 de baixada. Cota màxima: 1.910 m.

28 d'abril de 2007
Hem agafat el cremallera que sortia de Ribes a les 7.30 per ser a les 8 a dalt a Núria. De seguida hem començat a baixar pel camí fins a Queralbs. A l’alçada d’unes obres que estan fent de millora del cremallera, ens hem trobat amb unes escales de pedra que ens han fet pujar un desnivell amb el qual no comptàvem i que desvien el camí de l’itinerari de sempre cap a un altre sender que al final fa cap, altra vegada, al camí original. Hem arribat a Queralbs a les 10.50, hem passat per l’església romànica de Sant Jaume i hem continuat, seguint el GR. Cal dir que, tant aquesta etapa com la següent, estan molt ben senyalitzades i, de fet, sort d’això, perquè, baixant, ens hem adonat que ens havíem deixat el mapa al cotxe.
El GR va tota l’estona vorejant el riu de Tosa fins arribar al capdamunt de la vall, on hem vist marques de pintura que indicaven un altre camí per arribar fins a Núria. Hem travessat un senzill pont i, a partir d’aquí, les marques del GR es barregen amb les d’un PR, per això, si no se’n veuen d’un tipus es poden seguir les de l’altre, almenys fins al collet de les Barraques, moment en què entrem al terme de Planoles.
Precisament aquí al coll, ens ha semblat que el GR volia seguir la pista asfaltada i, per això, hem decidit tirar pel dret, pel mig del bosc, seguint les marques del PR. Per aquest motiu no hem vist el refugi del Corral Blanc. Tot i això, més avall hem tornat a trobar el GR i, ara sí, no l’hem deixat per a res.
Poc abans d’entrar a Planoles, a l’alçada d’uns dipòsits d’aigua, hem vist un estrany senyal de GR que indicava tres direccions: d’on veníem, cap a la dreta i cap a l’esquerra. Després de sospesar-ho una mica, hem anat cap a l’esquerra... i hem fet bé. Les marques del GR ens han portat, literalment, fins a la porta de l’hostal on hem dormit.

Dormir a la Fonda Cal Daldó** de Planoles.


12a etapa Planoles - Puigcerdà
24.4 km. Desnivells: 870 m de pujada, 800 de baixada.

29 d'abril de 2007
Mentalitzats que avui ens esperava una etapa dura, hem començat a caminar a les 8.10. El GR se’n va cap a Planés i, ja als afores, ens hem trobat una altra marca “tripartita” que ens ha confirmat allò que ja sospitàvem, és a dir, que si vols anar directament cap a Dòrria, et pots estalviar fer el sifó que representa baixar a Planoles.
Durant la pujada cap a Dòrria, hem passat per cinc torrents, un dels quals (probablement el torrent Gros) hem hagut de travessar a gual. A Dòrria hem pujat al campanar i hem esmorzat. Hi ha font però no hi ha cap bar.
A partir d’aquí, tot ha sigut pujada fins al coll de la Creu de Meians, alternant pista de terra i sender; de fet, l’únic moment en què hem perdut les marques ha estat precisament mentre pujàvem pel bosc cap al coll, però un cop dalt, la tendència ha de ser anar a buscar una tanca de filferro i veure la creu que li dóna nom. El sender puja una miqueta més fins al coll Marcer i, a partir d’aquí, ja és tot baixada, també alternant pistes de terra i un sender que passa per una zona molt agradable i verdosa, ja que va resseguint un torrent. En canvi, els últims quilòmetres són pesats: primer perquè es baixa bastant fort per pista de terra i, després, perquè de Vilallobent fins a Puigcerdà són 4 km d’asfalt. Hem arribat a l’hotel cap a 2/4 de 6.

Dormir a l'Hotel Tèrminus** de Puigcerdà.