dimarts, 19 de maig del 2009

GR 11 Revival. Capítol 7: Puigcerdà - Malniu - Riu dels Orris - Encamp

13a etapa Puigcerdà – Refugi de Malniu
14 km. Desnivells: 1.050 m de pujada; uns 100 de baixada. Cota màxima: 2.200 m.

13 d'octubre de 2007
Ens hem aixecat cap a les 8, hem anat a esmorzar i, a les 10, carregats amb les motxiles ens hem dirigit cap a Guils, primer per la carretera i després per un camí. A Guils hem carregat les cantimplores per avui, ens hem enfilat pels seus carrers i no hem deixat de pujar fins a la Feixa. Per aquests voltants hi arriben un parell de pistes, per això estava tot plagat d'urbanites.
L’arribada al refugi de Malniu, cap a les 3 de la tarda, ha sigut com entrar a Barcelona: un munt de gent i un munt de cotxes. Després, a mesura que s’anava acostant el vespre, ja només hem anat quedant les persones que havíem de dormir al refugi o acampats pels voltants. El sopar ha estat bé: pasta a dojo, amanida, llom i poma.

Dormir al refugi de Malniu (guardat)

14a etapa Refugi de Malniu – Refugi Riu dels Orris
16.7 km. Desnivells: 300 + 450 + 500 m pujada; 200 + 650 + 400 baixada. Cota màxima: 2.700 m

14 d'octubre de 2007
Ens hem aixecat, esmorzat i preparat la motxila i a les 9 ens hem posat a caminar. Primer una pujada i de pla fins al refugi d’Engorgs, on, per cert, hi ha matalassos nous. Hem seguit cap amunt, cap als estanys dels Minyons i de la Portella i, finalment, fins al punt més alt que havíem d’assolir: la portella d’Engorgs o de Calm Colomer.


A partir d’aquí la soledat ha sigut completa. Després de la pujada ha vingut una baixada de 700 m, molt dreta, fins a la cabana dels Esparvers. No hi hem entrat, però ens ha fet l’efecte que es tractava d’una cabana de pastors i no pas d’un refugi. Hem dinat aquí, abans de remuntar l’última pujada del dia fins al pla de Vallcivera (on uns cavalls amb aire amenaçant no ens han deixat fer fotos) i fins al port de Vallcivera, punt per on passa la frontera entre Catalunya i Andorra.
La veritat és que el paisatge fins aquí és força bonic i d’aquí cap endavant encara més.
Un cop a Andorra no falta aigua, tant per la que baixa pel riu com per la que raja de les fonts instal•lades als refugis de l’Illa i de Fontverd. Després de travessar la frontera, hem fet cap a l’estany de l’Illa i d’allí hem anat baixant cap al refugi del Riu dels Orris, on hem arribat a les 5 tocades. Hem fet una mica de foc, però com que se’ns omplia el refugi de fum, hem decidit apagar-lo malgrat la fresca.
S’ha fet fosc i hem aguantat aixecats fins a les 9, hora en què ens hem posat a dormir.

Dormir al refugi Riu dels Orris (lliure)

15a etapa Refugi Riu dels Orris - Encamp
12.5 km. Desnivells: 150 pujada; 1.100 + 150 baixada. Cota màxima: 2.230 m.

15 d'octubre de 2007
Ens hem aixecat i hem acabat amb les provisions (no era qüestió d'arrossegar menjar fins baix); a 2/4 de 10 ens posàvem a caminar. El paisatge estava gebrat. Els arbres ja canvien el color de les fulles i, per tant, n’hem vist de grocs, carabasses i vermells. Hem passat pel refugi de Fontverd: més gran, més lluminós i amb estufa de llenya en lloc de foc a terra; també hi havia aigua canalitzada i taules de fusta a fora. Hem baixat de forma constant pel costat del riu Madriu, i per trams de camí empedrat molt ben conservat, fins arribar a l’alçada de Ràmio, on ens hem desviat per un altre sender que porta, pujant pujant fins al coll Jovell. Ha sigut travessar el coll i començar a sentir els sorolls de la “civilització”: una piconadora que va esgarrapant la muntanya per construir-hi nous apartaments. Tot i això, el camí de baixada és força agradable, es voreja l’estany apresat d’Engolasters i d’aquí es baixa cap Encamp per un sender bastant dret. A les 2, fi d’etapa.

dimarts, 12 de maig del 2009

Arbolí - Gallicant - els Gorgs

Dissabte passat vaig portar a fer un excursioneta un autobús ple d'aprenents de català i voluntaris lingüístics.
Si ajunteu aquest recorregut amb el del "Gorgs del riu Siurana" (publicat al gener) us pot quedar una excursió força més llarga.

Sortim d'Arbolí (a 715 m) seguint les marques del GR 7 (franges blanques i vermelles), que trobarem al capdamunt del poble, en direcció nord-est.
El camí al principi és pla, però aviat comença a fer pujada. Aquesta pujada es fa tota per un bonic camí empedrat. S'allarga aproximadament 1,4 km, per això és important que cadascú la faci al seu pas.
Arribem al collet dels Colls. D'aquí fins a Gallicant caminarem entre 15 i 20 minuts per un sender i un camí pràcticament plans.
Arribem a Gallicant, poble deshabitat, situat a 900 m.
Des d'aquí continuem pel camí que porta als Gorgs, que forma part del GR 7. Aquest tram el farem d'anada i tornada. La primera part del camí és força pla i es passa majoritàriament per bosc, primer per sender i després per pista. A partir d'una bifurcació senyalitzada, el camí fa baixada (i, per tant, després farà pujada).
Arribem a una esplanada. Baixarem a veure el Gorg i el Gorguet. Per fer-ho, hem de creuar el riuet i baixar per un sender molt dret. Aquí s'ha de mirar molt bé on es posen els peus, ja que és estret i relliscós.
Després de veure aquest dos gorgs, reculem pujant pel mateix lloc i refent el mateix camí de vinguda, fins a Gallicant.
Un cop a Gallicant, ens encarem cap al nord-oest. Des d'aquí hi ha una bona perspectiva del poble de Siurana, damunt el cingle, i el Montsant al fons.
Baixem per un senderó, el qual enllaça amb una pista que ja no deixarem fins arribar al collet dels Colls. Primer la pista és plana, però al final fa una mica de pujada.
Un cop al collet dels Colls, seguim per la pista que se'n va a mà dreta, fins arribar al mas de Nadal. També és un recorregut pla.
Des del mas de Nadal baixem cap a l'ermita de Sant Pau d'Arbolí per un sender curt.
Finalment, des de l'ermita baixem cap al poble, seguint un altre camí empedrat bastant dret.

Distància: 8,5 km aprox. Desnivell: 200 m. Hores de caminar efectives: 3 h.