dijous, 13 de desembre de 2012

Camí de les Mallades

Com s'accedeix des de Miravet al punt d'inici de l'excursió (Villa Maria):
Entrant a Miravet, cal seguir les indicacions de “Castell”. A l'alçada de l'oficina de Catalunya Caixa, cal enfilar pel Carrer de les Flors, que queda a mà dreta i fa molta pujada. A partir d'aquí cal anar seguint la pista principal, encimentada, més antiga. Després de passar una cruïlla, baixarem encarats cap al riu i arribarem a un revolt cap a l'esquerra molt tancat. Just en aquest punt cal girar cap a la dreta, per la pista més estreta, on hi ha un piló de fusta indicador del GR Camí de l'Ebre. Anirem seguint el riu corrent avall. Quan arribem a un mas de color blanc que queda a mà esquerra, cal aparcar. A mà dreta, una mica enfilat hi ha el xalet Villa Maria, del 1936.

Comencem a caminar...
Pugem pel camí que passa per davant del xalet Villa Maria i que s'acaba al seu darrere. Des d'aquí surten dos senders: el de la dreta és per on marxarem i el de l'esquerra serà el de tornada. El sender de la dreta d'entrada és planer però aviat comença a enfilar-se. Va vorejant el barranc que ens queda a l'esquerra, després el sender torna a planejar entre marges i oliveres per acabar a la vora d'una pista. La pista no l'hem d'agafar, sinó que hem de seguir el sender, que ara ja s'enfila definitivament cap a la carena. Passarem per tres puntes abans no arribarem a la Talaia pròpiament dita. Tot el recorregut per la cresta ofereix molt bones vistes cap a Rasquera i Cardó, però també cap les muntanyes de Tivissa, Miravet i, és clar, el riu Ebre.


A dalt de la Talaia de Gaspar hi ha les restes d'una torre, mentre que per la cresta haurem trobat vestigis de parapets de la Guerra Civil.
Des de la Talaia recularem un trosset fins arribar a una fita (que ja haurem vist abans), que ara ens queda a mà dreta. Baixarem resseguint una carena secundària. Les vistes continuen sent impressionants.
El sender acaba enllaçant amb el GR 99, o de l'Ebre. El seguirem cap a l'esquerra. Aquest bocí de camí forma part de l'anomenat Estret de Barrufemes.
Després de passar per la vora d'un tros de mandariners, hem d'anar en compte. No hem de seguir el GR, sinó que anirem per un sender que se'n va per l'esquerra, marcat amb una fita, i s'endinsa pel bosc i, més tard, per un barranc. Trobarem alguna fita i alguna pintada de color carabassa, algunes d'elles fletxes, que nosaltres seguirem contradirecció.
Comencem a circular per antics camins de tros que ens permetran anar creuant barrancs fins arribar, després d'un parell de sifons, a Villa Maria.

L'excursió és un constant pujar i baixar, tot i que l'alçada màxima només són 390 m, al final s'acaben fent uns 700 metres de desnivell acumulat (tant de pujada com de baixada). Cal comptar més de 4 hores de caminar (sense aturades).

Més informació a  http://todoseandara.blogspot.com.es/2011/11/templarios-y-mandarinas-la-talaia-del.html


diumenge, 17 de juny de 2012

GR 11. Capítol 14: Candanchú - Selba de Oza - Zuriza

-->
35a etapa Candanchú - Selba d'Oza
23 km. Desnivells: 400 m pujada, 800 m baixada

8 de juny de 2012
La idea inicial era fer Candanchú - Guarrinza - Zuriza, i és el que hauríem fet si no hagues sigut per la boira. A Candanchú està tot tancat en aquesta època, així que el xic del refugi Pepe Garcés (on vam dormir) ens va fer el sopar, molt bon sopar (megaplat d'espaguetis carbonara, amanida i llonza de porc) que l'endemà ens va anar la mar de bé per aguantar tot el dia.
El dia de l'etapa, conscients que era llarga (31 km), ens vam aixecar a 2/4 de 6. Però, quan vam sortir al carrer, ens vam adonar de la boira espessa que hi havia. Vam iniciar l'etapa, però entre que la sortida de Candanchú no està gens indicada i que la boira no ens va permetre veure la primera marca, vam estar gairebé una hora i mitja perduts per les pistes d'esquí (sort de la brúixola!). Vam tornar al refugi per tornar a començar. Ens hi vam fixar millor (mapa i brúixola en mà) i, finalment, vam veure la primera marca. En aquell moment ja portàvem les bótes, els peus i els camalls xops per culpa de l'aigua que cobria l'herba, i ja no se'ns van eixugar en tot el dia.
Trobada la primera marca vam anar molt en compte de no perdre-les, tot i que cal dir que a partir d'allí el GR està ben senyalitzat. Vam creuar la Gaba d'Esper, que baixa en forma de cascada, vam passar el pas delicat (ara el sender passa una mica més avall, de manera que el risc de prendre mal si caus és més petit) i vam passejar per la fageda de Sansenet, molt bonica i, amb boira, molt suggerent.
Teníem l'esperança que amb l'altura la boira desapareixeria i vam anar pujant, però la boira no s'esvaïa, ni tan sols s'aclaria, així, doncs, malgrat que suposadament s'hi passa ben a prop, no vam veure ni vam intuir l'Ibon d'Estanés. Tampoc vam saber exactament quan vam passar pel punt més alt, ja que es van fent un seguit de petits puja-i-baixa, que sense referències visuals és impossible d'identificar. No cal dir que, de paisatge, res de res.
Vam començar a descendir. De tant en tant semblava que la boira volgués marxar però no. Només quan vam arribar al pla d'Aguas Tuertas, es va aixecar una mica i vam poder veure el pla, però no les muntanyes del voltant. A partir d'aquí ens vam anar trobant gent que pujava de la Selba d'Oza per veure el lloc. Vam arribar a l'Achar d'Aguas Tuertas. Atenció, perquè el refugi estava tancat amb clau, o sigui que d'aixopluc res de res, a no ser que et posis sota una petita balma que hi ha allí mateix, sota una roca. Des d'quí es veia la continuació de l'etapa: la pista que baixava per la vall de Guarrinza fins a la Selba i, més enllà, la zona del Coll de Petraficha. Tot i que la vall estava bastant aclarida, més amunt i, per tant, la zona del coll, continuava emboirat. Així, doncs, vam decidir que no valia la pena fer la segona part de l'etapa, ja que eren ganes d'anar-se a cansar sense veure ni paisatge ni res.
Vam baixar per la pista fins a l'aparcament del Plan de la Mina (on hi ha unes quantes restes d'edificis, però cap d'aprofitable per a fer-hi nit). Des d'aquí vam començar a caminar per la pista que porta fins a Siresa i Echo. La idea era provar si a l'Hotel Usón ens allotjarien (malgrat que sabíem que en principi estava ple) i si no a la Borda Bisaltico. Cal dir que no hi ha cobertura de mòbil, almenys fins passada la Boca de lo Infierno. Vam fer a peu els 3 km fins a les antigues instal·lacions del Camping Selva de Oza. Aquí vam tenir la sort que, una parella amb qui ens havíem aturat a parlar a Aguas Tuertas, ens recollís i ens baixés fins a Siresa (on hi ha un parell de llocs per dormir, però estaven plens) i Echo. A Echo vam trobar habitació a l'Hotel Foratón**, on també vam sopar (boníssimes les costelles de porc al forn).


36a etapa Plan de la Mina - Zuriza
11 km. Desnivells: 820 m pujada, 730 m baixada

9 de juny de 2012
La idea el dia abans era no continuar el GR 11, però, guaitar per la finestra a quarts de vuit i veure un cel net i clar ens va fer decidir a gastar-nos (literalment) els quartos i fer l'etapa fins a Zuriza. Així, doncs, vam trucar un taxi perquè ens portés fins a la Mina, ja que no estàvem disposats a destrossar-nos caminant per 12 km d'asfalt.
La pujada fins a O Sabucar no està gaire marcada, però es tracta de tirar recte pendent amunt fins a trobar un sender evident o bé un petit refugi forestal que fa servir el bestiar i que, per tant, només serveix per a aixoplugar-se, però no per a fer-hi nit. Bonica vista del Castillo de Acher. El sender es va encarant cap a l'oest per anar a buscar el Coll de Petraficha, portant tota l'estona el Chipeta a l'esquerra. Tot i la pujada, el sender ascendeix molt bé, entre la roca vermella (com la de l'Anayet) i els prats plens d'orquídies i altres flors. Des del coll (a on s'arriba al cap d'un parell d'hores) es veu, darrere les muntanyes de la vall de Guarrinza, el Midi d'Ossau i també, llunyana, la silueta de l'Anayet; a l'altra banda, s'alça majestuosa la Serra d'Alano i, al fons, l'Ezkaurre.
A partir d'aquí, tot és baixada, i ens alegrem de la decisió presa el dia abans, perquè aquí amb boira hauríem patit, ja que sobre la roca calcària, tan blanca, no hauríem pogut seguir les poques marques que hi ha. En canvi, amb bon temps, no hi ha perill de perdre's. Vam dinar a l'esplanada del refugi de Taxeras, que, per cert, està fatal i no serveix ni per a aixoplugar-se. Després, al cap de no res s'arriba a la pista de terra que, en 2,5 km porta fins al càmping de Zuriza. 


dijous, 5 d’abril de 2012

GR 11. Capítol 13: Puen deros Nabarros - Panticosa - Sallent de Gállego - Canfranc

-->
31a etapa Puen deros Nabarros - Buxargüelo
7 km. Desnivells: 470 m de pujada; 150 m de baixada (més 175 m de pujada; 120 m de baixada, de Torla al Puen)

9 de setembre de 2011
De fet hem deixat el cotxe a Torla (on hem arribat a les 4 de la tarda) i, per tant , quan hem arribat al Puen deros Nabarros, ja feia una hora que caminàvem i que patíem la calor que feia. El caminet fins a Buxargüelo és força bonic: va resseguint el riu Ara, primer per la seva riba dreta, pràcticament aferrat a la roca, i després per l'esquerra, a l'ombra dels boscos d'avets i fajos; per cert, ja no hi ha passamans per enlloc perquè hi han posat una petita passarel·la metàl·lica. Hem arribat al refugi a 2/4 de 8 del vespre, i segurament hem sigut els únics que hi hem arribat a peu.
Tot i estar en una habitació de quatre, només hi hem dormit naltros dos: sort d'això, perquè és una mica petita, amb poc espai per a maniobrar, ara bé, té lavabo i dutxa a l'habitació mateix.

Dormir (sopar i esmorzar): - Refugi de Bujaruelo

32a etapa Buxargüelo - Balneari de Panticosa
18,5 km. Desnivells: 1.212 m de pujada; 910 m de baixada.

10 de setembre de 2011
Com que hem esmorzat al refugi, no hem començat a caminar fins a les 8. L'etapa ressegueix el riu Ara fins gairebé al seu naixement, primer per sender, després per un camí de terra i finalment per sender altra vegada. A partir de la cabana dero Bado hem pogut contemplar la cara sud del Vinhamala o Comachibosa (que és com en diuen en aragonès) durant tot el trajecte, fins que hem saltat a la vall del barranc de Brazato pel coll de Brazato. La cabana de Labaza, pot servir d'aixopluc si fa falta. Ha fet calor tot el dia i especialment a partir del migdia, per tant, la baixada fins al balneari de Panticosa s'ha fet molt pesada, ja que pel bosc s'hi passa poc. Tot i això, a les 5 ja demanàvem un xampú al refugi Casa de Piedra. L'etapa en sí no és gaire destacable, excepte pel Vinhamala, especialment tenint en compte que es ve de les etapes de Pineta i Ordesa.

Dormir (i sopar): Panticosa Resort**** (sí, un 4 estrelles, el refugi Casa de Piedra estava ple)

33a etapa Balneari de Panticosa - Sallent de Gállego
21,6 km. Desnivells: 1.142 m de pujada; 1.477 m de baixada
11 de setembre de 2011
Ens hem posat a caminar a les 7 del matí en punt (encara fosc). La pujada fins als ibons de Bachimaña tot i pujar bastant dreta es fa molt bé. Per cert, el refugi de Bachimaña continua en obres (almenys hi estan treballant). La pujada fins al coll de l'Infern, és dura però amb pas lent i constant s'hi arriba la mar de bé. Vistes magnífiques cap a una de les Marmoleras i la glacera de l'Infierno. L'ibon de Tebarrai també és força espectacular, perquè el voreges per un senderó trepitjat sobre la tartera. Llavors arribes al coll de Tebarrai o Piedrafita on toca grimpar i desgrimpar: força més difícil que el de la Portella de Baiau. El paisatge continua impressionant: vessants que són tota una tartera, cims punxeguts, el massís del Balaitús just per darrera del refugi de Respomuso, que es veu lluny. En canvi, el camí des de Respomuso fins a Sallent és  fàcil però se'ns ha fet pesat, suposo que pels quilòmetres que portem i l'escalfament dels peus (que hem acabat remullant en una petita cascada). Per cert, des de la Sarra fins a Sallent és tot sender tret d'un quilòmetre que es fa per carretera. Hem arribat cap a les 6 de la tarda.
Diria que es tracta d'una de les etapes més dures i exigents del GR 11. Per sort un tel de núvols alts ha tapat el sol a partir dels Ibones Azules i ens ha estalviat la calor que podria haver fet; en canvi la visibilitat era molt bona i en cap moment hi hagut risc de pluja.

Dormir (i sopar): Hostal Faure*


34a etapa Sallent de Gállego - Canfranc (estació)
22 km. Desnivells: 922 m de pujada; 1.020 m de baixada

12 de setembre de 2011
Avui també hem començat a caminar a les 7. De Sallent a Formigal el GR està molt ben indicat i va per un camí de terra (una cabanera). En canvi, de Formigal a l'aparcament d'Anayet s'ha de caminar per la carretera (3 km) i pista asfaltada (2 km més) i no hi ha marques (bé, una). Un cop a l'aparcament cal travessar les instal·lacions per anar a trobar el pal indicador cap als ibons d'Anayet. El sender des de l'aparcament fins als ibons passa per una petita vall (Culibillas) molt bonica i està ben marcat. La vista un cop dalt als ibons és fantàstica: muntanyes de color vermell, el pic d'Anayet i, al fons, cap al nord, el Midi d'Ossau. La baixada per la Rinconada està prou bé, tot i que es fa molt de desnivell en pocs quilòmetres. En canvi, la vall de la Canal Roya és monòtona i, no sé si per culpa de la calor, se'ns ha fet molt pesada, a més a més no hi ha gens d'ombra (ni un arbre, ni una roca) i es passa lluny de l'aigua. La cabana de Lacuars pot servir d'aixopluc si fa falta.
A l'alçada de l'àrea de pícnic hi ha el trencall cap a Canfranc, molt ben senyalitzat (pal indicador de fusta nou) i el sender (GR 65.3 Camí de Santiago) està prou bé si no es fa a l'estiu. Cal comptar que des del trencall fins a l'estació de Canfranc hi ha 3/4 d'hora llargs: hi hem arribat cap a les 4 de la tarda.