Hem
decidit aprofitar que els senders estan nets, i amb les petjades
fresques dels corredors, per anar a fer (caminant) el circuit vermell
de la Vandekames d'enguany.
Sortim
de Vandellòs seguint el GR 192-1 en direcció al Coll de la Murta i
el Coll de Santa Marina, una primera pujada que, amb la fresca i
l'ombra del matí, es fa en un no res.
Just al
Coll de Santa Marina, abandonem les marques del GR i girem cap a
l'esquerra, seguint el sender ben trepitjat. Tot i això, cal no
despistar-nos entre algun dels senderons que han obert, suposo, els
senglars i les cabres.
Seguint
la traça de la Vandekames, resseguirem tota la Mola de Remullà (el
punt més alt és a 593 m), des d'on hi ha molt bones vistes del
nostre entorn més immediat. Descendirem ràpidament per la Canal del
Macari, un grauet que s'obre entre un conjunt de roques molt
característic i bonic.
Passem
entremig d'uns camps d'avellaners i fem cap a una pista que seguirem
primer cap a l'esquerra i, tot seguit, cap a la dreta.
Passem
pel costat d'un maset abandonat i continuem per un camí a
l'esquerra, resseguint el barranc en direcció oest. El camí es
transforma en sender, entaforant-se entre les parets del barranc,
fins que enllacem amb un PR (que reconeixem per les marques grogues
i blanques). És el PR-C 91, el camí que uneix Vandellòs i
Capçanes.
Seguim
el PR cap a l'esquerra, caminant sobre el llit del Barranc de
Remullà, fins que arribem a un camí. Hi ha un pal indicador.
Naltros anem cap a la dreta, en direcció als Castellassos (tot i que
avui no hi passarem).
Ens
tornem a endinsar en l'ombra d'un barranc, primer més o menys
planejant, després agafant alçada. Passem el collet d'en Borràs; a
la nostra esquerra ens queda la Tossa del Mas de l'Alzina. Com que
veiem que no hi ha pas entre l'abundosa vegetació, decidim no
pujar-hi.
Comencem
a baixar per un sender entre marges i fem cap a l'abandonat Mas de la
Prunera. Seguim baixant, el sender es transforma en camí i acabem
passant a la vora del pitch & putt de La Figuerola. De fet, per
arribar a la carretera, anem pel camí d'entrada d'aquest resort.
Arribem,
doncs, a la carretera C-44. La creuem. A l'altra banda (ple de
brutícia) veiem dos possibles camins. No agafem el més evident de
l'esquerra, sinó que ens endinsem per un de netejat fa poc, que puja
resseguint el Barranc d'Atzaet.
Arribem
sota la línia d'alta tensió. Si ens hi fixem, a mà dreta veurem
les restes d'un mas, és el Mas d'Atzaet. Ens hi dirigim, així fem
marrada i ens estalviem anar a fer el tomb per la pista.
Fem cap
a la pista, en un replà. Continuem recte, en direcció oest, per un
sender que s'endinsa al bosc. Pugem una mica i acabem fent cap al
camí asfaltat que ve del coll de Fatxes i se'n va cap a Gavadà (i
acaba a la N-340, a prop de l'Ametlla).
El
creuem i, davant mateix, continua un altre sender. Potser no és tan
evident com fins ara, però si s'hi para atenció es va veient. Aquí,
per a la Vandekames, han obert un sender que puja sense treva cap a
les Caives i, més concretament, fins al Coll de les Solsides.
Quan
arribem al coll, decidim desviar-nos una mica cap a l'esquerra,
crestejant fins a la Punta de les Solsides (666 m), des d'on hi ha
bones vistes i una perspectiva propera i molt bonica de la Mola de
Genessies, el nostre proper objectiu.
Tornem
al coll i baixem per l'altra vessant, seguint el sender que també ha
estat obert expressament. Finalment entronquem amb el Barranc Fondo i
el sender que hi passa (que va des del Mas de Sanxo i la Portella de
Gardell fins al Mas de Genessies).
Seguim
aquest sender cap a la dreta, però de seguida l'abandonem. Si ens hi
fixem, veurem una fita que ens indica el pujador cap a la Mola de
Genessies. Aquesta variant, al començament cresteja i després es va
obrint camí entre la vegetació. Hi ha fites que indiquen per on cal
passar.
Enllacem
amb el sender que ve, per la dreta, de la Portella d'en Gardell (que
és el que van utilitzar els corredors) i, després d'enfilar-nos per
un ressalt de roca, arribem definitivament al planell que forma la
Mola: cap a l'esquerra hi ha el vèrtex geodèsic i el punt més alt
(711 m), cap a la dreta, les restes del poblat iber.
Després
de passejar-nos-hi per banda i banda, baixem pel vessant oposat, en
direcció al Coll del Rourar. Des del Coll del Rourar, seguim les
marques del PR-C 92 cap a l'esquerra, en direcció al Mas de
Genessies.
Si al
Mas de Genessies no hi tenim cap cotxe, podem continuar pel mateix
PR, que ens portarà fins a Vandellòs passant pel coll de Lleixares
i Masvalentí. En total hauran estat 19,5 km i 1.000 m de desnivell
acumulat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada