divendres, 2 de gener de 2009

GR 11 Revival. Capítol 2: Llançà - Espolla - La Jonquera

Continuem amb el "revival". Suposo que ja us haureu adonat que estem fent la transpirenaica d'est a oest. Com a base per decidir les etapes, estem fent servir el llibre oficial GR 11 Senda Pirenaica de la Prames (per cert, actualitzada no fa gaire) i l'especial Las grandes travesías GR 11 GR 10 que la revista Pirineos va treure el 2004. Per estar al dia, fem mà d'internet.

2a etapa Llançà – Espolla
Aprox. 22 km. Desnivells acumulats: 450 m de pujada i 355 de baixada. Cota màxima: 230 m

25 de març de 2005
Ens hem posat a caminar a les 8 i 10. Hem esmorzat al voltant de l’ermita de Sant Silvestre. Al cap d'una estona hem arribat a Vilamaniscle, per on hem fet un petit tomb (visita a la petitíssima i senzilla església de la Mare de déu del Raïm) i tot seguit hem tirat cap al monestir de Sant Quirze de Colera; per un moment ens hem despistat, ja que en lloc de seguir les marques del GR hem anat seguint la pista asfaltada.
A Sant Quirze ens hem permès el luxe de fer una cervesa/xampú al restaurant que hi ha. Hem tirat cap al coll de Plaja on hem coincidit amb uns quants pixapins que hi havien arribat en 4x4.
Passat el Mas Pils, una mica més endavant, la pista és completament asfaltada fins a Espolla! Aquests quilòmetres per asfalt, junt amb els que ja ens hem trobat sortint de Vilamaniscle, ens han destrossat. La intenció era acabar als Vilars, però sense voler ens hem saltat el trencall i hem fet cap directament a Espolla.

A Espolla hem dormit en un pis de lloguer de la senyora Antònia Legrifa (també hi ha alguna casa de turisme rural). Els sopars els hem fet a La Fraternal.


3a etapa Espolla – la Jonquera
Aprox. 19 km. Desnivells acumulats: 1.180 m de pujada i 1.195 de baixada. Cota màxima: 778 m

26 de març de 2005
Si ahir estava núvol, avui estava emboirat. No hem tingut gens de vista, però tampoc hem patit calor. D’entrada ja no hem encertat el camí per anar als Vilars, on havíem de reenganxar el GR. En lloc de vorejar el turó dels Castellars d’Espolla per la dreta, ho hem fet per l’esquerra. Al final hem trobat el GR uns quants quilòmetres més envant.
Avui hi hagut un parell de pujades fortes. La primera, que acabava al coll de la Llosarda, ha combinat la pista (sense asfaltar) amb un sender que passava per un bosquet i per dalt del Puig de les Rouredes (721 m) i el Puig del Mig (730 m). La baixada fins a Mirapols va per un bosc preciós d’alzines, roures i faigs. D’aquí hem tirat cap a Recasens (poble; hem passat de visitar el castell).
De Recasens al Puig de Falgars també ha sigut pujar i pujar per una pista. A mig camí, poc després de visitar un avió apagafocs estavellat, ens hem aturat a dinar. Des del coll de l’Auleda hem travessat un paisatge rocallós molt original, després ja tot baixada fins a la Jonquera, entre roques de granit i sauló.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada