Gorgs del riu Siurana

Excursió curteta (unes dues hores i mitja caminant sense comptar aturades), aconsellable de fer quan hagi plogut.

Aparquem a l’entrada de la Febró. Seguim les marques del PR-C 7 (franges blanques i grogues), que ens portaran pel mig del poble cap al riu Siurana. Sortim del poble per un carrer cimentat que, al cap de poc, ja es converteix en camí. En cas de dubte, només cal anar seguint les marques del PR. Deixem una pista que s’enfila per la nostra dreta i travessem el riu per seguir endavant.

Travessem el riu un parell de cops més. Quan comencem a enfilar-nos per una pista de terra, cal que estiguem a l’aguait a la nostra dreta, ja que una petita fita ens indicarà el començament del sender que hem de seguir. Som a l’esquerra del riu.

Passem per un petit prat i, poc després, ja som ben bé a la vora del riu. Comencem a veure alguna de les balmes que hi ha. Tot i això cal anar en compte per no perdre el sender, sinó ràpidament ens trobarem emboscats. En tot cas sempre s’és a temps de recular i recuperar-lo.

Com que és una excursió que val la pena fer després d’un bon període de pluges, anirem sentint el so del riu i dels petits salts que s’han format al llarg del seu recorregut. També podrem admirar diverses balmes i gorguets.

En un moment determinat, hem de travessar el riu. A partir d’aquí l’anirem seguint pel seu costat dret i guanyarem alçada. Trobarem indicis que estem passant per un antic camí empedrat. A causa de la humitat i que hi deu passar poca gent, hi ha trams on el camí està molt emredat, tot i això no s’acaba de perdre mai. Però sí que cal mirar per on caminem, ja que hi ha petites esllavissades que ens poden fer caure.

Anant per aquest camí tindrem molt bona vista cap a les parets del costat esquerre del riu Siurana, amb una bona perspectiva de la Desenrocada dels Castellans inclosa.

Finalment el sender comença a baixar cap al riu. Cal travessar-lo (veurem alguna marca de PR) i enfilar-se a l’altra riba. Seguim el sender i trobarem dues indicacions: “La Febró”, és a dir, d’on venim, i “Els Gorgs”, que és cap on anem. Ara, però, per a orientar-nos deixarem les marques de PR i seguirem unes franges blaves i grogues.

Així, doncs, seguim aquestes marques i ens enfilem ràpidament per un sender, també amb alguna petita resta de camí empedrat. Les marques ens indiquen que ens endinsem pel bosc. Aquest sender, frondós però net, ens porta directament a la Gorguina, un salt d’aigua sobre un toll que forma un conjunt molt bucòlic. Després de travessar el barranc a gual, ens hi podem acostar agafant un senderonet que es desvia cap a la dreta. Després de gaudir del lloc, tornem enrere a buscar el sender principal, que s’enfila bastant dret i ens permet agafar perspectiva altra vegada.

Arribem a una pista. Aquí abandonem les marques blaves i grogues (que se’n van recte) i agafem la pista que se’n va cap a l’esquerra. Aquest bocí que puja potser és el més fatigós, però té l’avantatge que ens ofereix una bona vista cap a les parets del costat dret del riu Siurana.

Arribem a una cruïlla de pistes. La de la nostra dreta ens portaria cap a la carretera i, també, cap als anomenats Gorgs de la Febró. Naltros seguim la de l’esquerra, ja que volem tornar cap al poble de la Febró.

Al cap de poca estona, la pista comença a baixar. Passem pel costat de les restes d’un forn que servia per a fer teules. Seguim i fem cap al mateix lloc on, al començament de l’excursió, hem abandonat la pista.

Ara ja només es tracta de retornar pel mateix lloc que hem vingut. És a dir, anar seguint el riu amunt i dirigir-se clarament cap a la Febró.

Mapa: Muntanyes de Prades escala 1:25.000 Editorial Piolet.