Llacunes i la Moleta Redona (Cardó)

Excursió només apta per a persones amb un cert esperit de cabra, ja que bona part  es fa per llocs sense sender. Eines útils: mapa Cardó-Rasquera (1:25.000) de la Piolet, itinerari 22 del llibre Serres de Cardó, del Boix i del Coll de l'Alba (Joan Tiron, Cossetània) i sentit de l'orientació.

Hem deixat el cotxe aparcat a la carretera entre Rasquera i el balneari de Cardó, poc després del km. 5.

A l'altra banda de la carretera surt un senderó. És ombrívol i va pujant de forma intel·ligent per trams que encara conserven l'empedrat.

Trobarem una bifurcació cap a la dreta que no agafarem. Passem per l'anomenat Estret de Llacunes: empedrat preciós.

Arribem a les runes del mas de Garrupo, on hi ha una cisterna (ara ja sense la ferrada) i un rec de pedra treballada.

Aquí hi ha una piqueta metàl·lica de la UEC amb diverses indicacions: nosaltres venim de Comanegra i ens dirigim cap a La Graeta.

El sender és prou definit i, a més a més, hi ha franges de pintura vermella. Quan sortim del bosc i comencem a caminar sobre el lapiaz cal fixar-s'hi una mica més.

Anem a baixar cap a la dreta, cap al barranc de Llacunes, que acabarem creuant.

Tornem a endinsar-nos per bosc,  però a la nostra esquerra podem entreveure els cingles que s'aboquen a les dues bandes del barranc.

De cop ens trobem passant per un grauet molt estimbat, només dissimulat per una mica de vegetació. És l'anomenat Grau del Feiso del Gerro. Cal anar en compte.

Passem un altre grauet (aquest sense risc) i caminem pel capdavall de les parets del cingle. Quan el bosc s'obre, veiem la Moleta Redona i el Piló del Rosso.

Desemboquem en un llomet on, al mateix temps, s'acaben les marques vermelles. A la nostra dreta, al capdavall del pendent veurem el mas de Torné, amb la seva basseta. Hi hem de baixar.

La millor opció és arribar fins a la punta del llom on som i després tirar dret avall cap al mas, entre el pedregar i la vegetació, que no és gaire alta.

Un cop baix, travessem el barranc i ens dirigim a la pista que ja véiem des de dalt. La seguim cap a l'esquerra. De seguida s'acaba i es transforma en un sender (que també ja véiem des de dalt): és el Camí Vell de Cosp.

Seguim aquest sender sense cap dificultat. A més a més hi torna a haver marques vermelles. Finalment arribem a una gran bassa (al mapa de Rasquera-Cardó de la Piolet no surt).

El sender s'acaba i comença una pista, però nosaltres no l'agafem, sinó que trenquem cap a l'esquerra, seguint un camí força desdibuixat. Anem tombant cap a l'esquerra i arribarem a uns bancals molt ben fets i nets. Els haurem de travessar per anar a buscar el barranc de les Llacunes, que fa l'efecte d'estar força enfonsat.

Trobem un sender que no està senyalitzat de cap manera i hem d'acabar buscant-nos la vida per trobar el lloc més adient per acabar baixant al llit del barranc, travessar-lo i tornar a enfilar-nos camp a través per l'altra banda.

Un cop superada la primera pujada, continuem camp a través en direcció a la Moleta Redona, que ara ja no sembla tan lluny. Tot i això, ens costarà arribar-hi per culpa de la vegetació, que s'espesseix a mesura que ens hi acostem.

Arribem a la paret de la Moleta. Com que hem llegit que l'únic lloc accessible per pujar-hi és al vessant est, mirem de trobar el lloc. L'anem rodejant cap a la dreta (és a dir, cap al nord) i sí, trobem un lloc que ens sembla factible, tot i això només hi puja una part dels integrants, ja que la grimpada no és especialment fàcil.

Continuem l'excursió acabant de fer el tomb a la Moleta. Tenia l'esperança que a partir d'aquí trobaríem algun sender, ja que hi ha una piqueta de la UEC situada al sender carener entre Rasquera i el Portell de Cosp que l'assenyala. Ja us dic que aquest sender no existeix.

Així, doncs, fem el tomb pel vessant obac de la Moleta entremig d'una forta vegetació. A la nostra dreta ens queda la vall del barranc dels Gaviots i les marjades del mas de Terracuques del Llebre.

Arribem a un collet, a partir d'ara anirem en direcció oest, seguint la carena, ja que és on hi ha menys vegetació. El nostre objectiu són els peus de la cinglera de la Mola Llarga, que es veuen blanques més enllà.

Després de superar trams més o menys espessos i algun pas rocós, arribem a aquestes parets. A partir d'aquí tot és una miqueta més plàcid i, finalment, arribem al sender carener entre Rasquera i el Portell de Cosp, just en el punt on hi ha la piqueta de la UEC.

Seguim el sender en direcció a La Llacuna. Un cop al mas de Garrupo, agafem el sender per on hem pujat per tornar cap als cotxes.

Aquest és el track recollit per l'Albert P.: https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16482375