La Clenxa del Boix

Caldran un parell de cotxes. Un per deixar al final i l'altre per anar fins al començament.

No hi ha dubte que aquest és el millor sentit per fer-la, ja que si es fa al revés, s'anirà tota l'estona amb el sol de cara.

Tot i que no hi surten tots els senders i que només agafa la meitat d'aquesta excursió, val la pena portar el mapa Cardó-Rasquera de la Piolet.

Comencem des de Nàqueres, a on s'arriba per la pista que porta a les pintures de Cabrafeixet. Hi ha un parell de bifurcacions. En totes dues cal anar a la dreta. Es pot deixar el cotxe just on hi ha la cadena que impedeix el pas de vehicles.

Comencem a pujar per la pista, tot admirant el paisatge rocós més immediat que ens envolta. Són uns 4 km fins que arribem al coll de Xeta.

Des d'aquí agafarem el sender que se'n va cap a la dreta. Està marcat amb dues fites. Durant tot l'itinerari fins a la Xàquera, trobarem marques de pintura groga (i alguna de PR).

Des d'ara anirem planejant per tota la clenxa. La vegetació és escassa i els arbres (pins, alguna alzina) hi son comptats.

Les vistes cap a ambdues bandes inclouen el Port a l'oest i les muntanyes de Tivissa, Vandellòs, Llaberia, Prades i Montsant cap a l'est. Si ens girem veurem la serra del Boix, el mar i una part del Delta de l'Ebre. Al nostre davant, la Xàquera, que reconeixem per una taqueta blanca: la caseta de guaita que hi ha.

Com a punts de pas trobarem els pins de l'Infern (exactament quatre pins cremats situats en una mena de collet), la bassa del Boix (abeurador per a animals) acompanyada d'un pi i una alzina, l'avenc del Boix, que està situat al mig del camí, però cobert amb una reixa. Precisament a partir d'aquí canviem d'orientació, encarant-nos cap a l'oest, tot i que més endavant, tornarem a agafar sentit nord.

Runes del corral del Moreno (o del Solsona) i una era elevada. També hi ha un aljub amb aigua, encara en funcionament, tenint en compte la politja, la cadena i la ferrada. A partir d'aquí el sender està més desdibuixat, però continua havent-hi marques grogues. En tot cas, l'objectiu és clar: direcció a Xàquera.

Passem per una mena de grauet.

Pineda de Santos: és el nom que es dona als únics pins que s'han salvat dels diversos incendis. Formen un conjunt ben bonic.

Comença la pujada més seriosa, resseguint a força alçada l'amfiteatre que s'aboca cap a la nostra esquerra. Passem per un a mena de balconet  des d'on podem observar les cingleres que donen cap al nord. És bonic arribar al cim per aquesta banda, precisament per aquestes vistes i la grimpadeta final.

Arribem al punt més alt, la Xàquera o Creu de Santos (942 m) que és també el punt més alt de les dues serres (Boix i Cardó). A tot el que hem vist fins ara hi sumem Pinell de Brai, les serres de Pàndols i Cavalls i la vall de Cardó amb l'edifici del balneari. Amb bona visibilitat, mirant cap al mar es poden arribar a veure les illes Columbretes.

Baixarem de la Creu de Santos pel camí habitual, és a dir, el que se'n va cap al balneari.

Després de passar el trencall indicat del Coll de Murtero (on nosaltres agafem direcció al Balneari), canvi dràstic de paisatge: passem dels erms que ens ha acompanyat fins ara, a la frondositat i frescor d'un bosc ple d'alzines, aurons, pins, grèvols i algun teix.

Ens trobarem diverses bifurcacions senyalitzades per la UEC de Tortosa amb les seves xapes característiques:

- primera bifurcació, anirem en direcció al Balneari.

- segona bifurcació, anirem en direcció al Refugi Font del Teix

- tercera bifurcació, agafem direcció Refugi Font del Teix

- quarta bifurcació, Refugi Font del Teix

El sender no està tan trepitjat des de l'última bifurcació, però hi ha algunes fites. Després de carenejar una estoneta, ens aboquem cap a la dreta, al vessant oest, de cara al pla del Burgar. Baixem decididament per l'anomenada Escaleta (o Estisora) i després agafem direcció nord. Passem un collet (coll Pelat). Si fins ara hem caminat per un terreny completament erm (a causa dels incendis), ara entrem en un sector obac on ja despunten algunes pinasses i també algun teix.

Passem a prop de la Cova Llòbrega i en la següent bifurcació marcada per la UEC, continuem cap al refugi. El sender ens porta, de baixada, directament a la Font del Teix, que normalment sempre raja. Admirem el magnífic teix que li dóna nom i tirem sender avall, cap al refugi, en direcció a Rasquera. Tot i això, al refugi, si no ens fa falta, no cal que hi arribem.

Continuem pel sender, passem entremig de teixos, petits i grans, i enllacem amb el sender que va del Portell de Cosp a la Font de Múrria (està marcat com a PR). L'agafem cap a la dreta, en direcció a la Font de Múrria. Comencem a baixar amb força fins a la bassa i el corral de Múrria.

Un cop a la bassa, hem de buscar les franges vermelles que ens guiaran en el proper tram d'excursió. Ens indicaran un "sender" que s'enfila per l'esquerra del barranc, per les parets de les Picòssies, amb tendència cap al nord i nord-est.

Seguint les marques, grimparem en diversos llocs, el primer dels quals equipat amb unes cadenes que faciliten la progressió.

Anirem pujant fins arribar a un collet (coll de Cosp) amagat entre la vegetació. Tornem a fer un canvi de paisatge. Si des de la bassa fins aquí ens hem mogut per terreny rocallós, ara torna a suavitzar-se. Les marques vermelles ens portaran per entre antics bancals sota el bosc, sense fer cap pujada ni baixada brusca. Passem a la vora de les runes del mas de Colores, amagat entre la vegetació. Continuem pel sender marcat i anem rodejant la capçalera del barranc de Llacunes.

Arribem a les restes del mas de Garrupo. Una piqueta de la UEC ens indica que som a Les Llacunes. Venim del Cosp de Múrria i ens dirigirem cap al Grau i Coll de Pins.

El sender torna a ser força evident amb algun desnivell suau. Només a lo Grau la baixada és més forta. Continuem pel sender, admirant les vistes a banda i banda, de la mateixa manera que anem alternant de vessant.

Arribem a un parell de pals indicadors.

Si seguiu el que indica Rasquera, començareu a baixar cap a l'oest per un camí amb trams empedrats, però acabareu fent cap a la carretera, just un parell de quilòmetres abans d'arribar al poble.

En canvi, si seguiu l'indicador de l'Observatori de Líster, primer haureu de fer una pujadeta, però després, tot resseguint una carena molt interessant, acabareu a l'ermita de Sant Domènec i d'allí ja només us caldrà baixar cap al poble.