Caldran un parell de cotxes. Un per deixar al
final i l'altre per anar fins al començament.
No hi ha dubte que aquest és el millor sentit
per fer-la, ja que si es fa al revés, s'anirà tota l'estona amb el sol de cara.
Tot i que no hi surten tots els senders i que
només agafa la meitat d'aquesta excursió, val la pena portar el mapa
Cardó-Rasquera de la Piolet.
Comencem des de Nàqueres, a on s'arriba per la
pista que porta a les pintures de Cabrafeixet. Hi ha un parell de bifurcacions.
En totes dues cal anar a la dreta. Es pot deixar el cotxe just on hi ha la
cadena que impedeix el pas de vehicles.
Comencem a pujar per la pista, tot admirant el
paisatge rocós més immediat que ens envolta. Són uns 4 km fins que arribem al
coll de Xeta.
Des d'aquí agafarem el sender que se'n va cap
a la dreta. Està marcat amb dues fites. Durant tot l'itinerari fins a la
Xàquera, trobarem marques de pintura groga (i alguna de PR).
Des d'ara anirem planejant per tota la clenxa.
La vegetació és escassa i els arbres (pins, alguna alzina) hi son comptats.
Les vistes cap a ambdues bandes inclouen el
Port a l'oest i les muntanyes de Tivissa, Vandellòs, Llaberia, Prades i
Montsant cap a l'est. Si ens girem veurem la serra del Boix, el mar i una part
del Delta de l'Ebre. Al nostre davant, la Xàquera, que reconeixem per una
taqueta blanca: la caseta de guaita que hi ha.
Com a punts de pas trobarem els pins de
l'Infern (exactament quatre pins cremats situats en una mena de collet), la
bassa del Boix (abeurador per a animals) acompanyada d'un pi i una alzina,
l'avenc del Boix, que està situat al mig del camí, però cobert amb una reixa.
Precisament a partir d'aquí canviem d'orientació, encarant-nos cap a l'oest,
tot i que més endavant, tornarem a agafar sentit nord.
Runes del corral del Moreno (o del Solsona) i
una era elevada. També hi ha un aljub amb aigua, encara en funcionament, tenint
en compte la politja, la cadena i la ferrada. A partir d'aquí el sender està
més desdibuixat, però continua havent-hi marques grogues. En tot cas,
l'objectiu és clar: direcció a Xàquera.
Passem per una mena de grauet.
Pineda de Santos: és el nom que es dona als
únics pins que s'han salvat dels diversos incendis. Formen un conjunt ben
bonic.
Comença la pujada més seriosa, resseguint a
força alçada l'amfiteatre que s'aboca cap a la nostra esquerra. Passem per un a
mena de balconet des d'on podem observar
les cingleres que donen cap al nord. És bonic arribar al cim per aquesta banda,
precisament per aquestes vistes i la grimpadeta final.
Arribem al punt més alt, la Xàquera o Creu de
Santos (942 m) que és també el punt més alt de les dues serres (Boix i Cardó). A
tot el que hem vist fins ara hi sumem Pinell de Brai, les serres de Pàndols i
Cavalls i la vall de Cardó amb l'edifici del balneari. Amb bona visibilitat,
mirant cap al mar es poden arribar a veure les illes Columbretes.
Baixarem de la Creu de Santos pel camí
habitual, és a dir, el que se'n va cap al balneari.
Després de passar el trencall indicat del Coll
de Murtero (on nosaltres agafem direcció al Balneari), canvi dràstic de
paisatge: passem dels erms que ens ha acompanyat fins ara, a la frondositat i
frescor d'un bosc ple d'alzines, aurons, pins, grèvols i algun teix.
Ens trobarem diverses bifurcacions
senyalitzades per la UEC de Tortosa amb les seves xapes característiques:
- primera bifurcació, anirem en direcció al
Balneari.
- segona bifurcació, anirem en direcció al
Refugi Font del Teix
- tercera bifurcació, agafem direcció Refugi Font
del Teix
- quarta bifurcació, Refugi Font del Teix
El sender no està tan trepitjat des de
l'última bifurcació, però hi ha algunes fites. Després de carenejar una
estoneta, ens aboquem cap a la dreta, al vessant oest, de cara al pla del Burgar.
Baixem decididament per l'anomenada Escaleta (o Estisora) i després agafem
direcció nord. Passem un collet (coll Pelat). Si fins ara hem caminat per un
terreny completament erm (a causa dels incendis), ara entrem en un sector obac
on ja despunten algunes pinasses i també algun teix.
Passem a prop de la Cova Llòbrega i en la
següent bifurcació marcada per la UEC, continuem cap al refugi. El sender ens
porta, de baixada, directament a la Font del Teix, que normalment sempre raja.
Admirem el magnífic teix que li dóna nom i tirem sender avall, cap al refugi,
en direcció a Rasquera. Tot i això, al refugi, si no ens fa falta, no cal que
hi arribem.
Continuem pel sender, passem entremig de
teixos, petits i grans, i enllacem amb el sender que va del Portell de Cosp a
la Font de Múrria (està marcat com a PR). L'agafem cap a la dreta, en direcció
a la Font de Múrria. Comencem a baixar amb força fins a la bassa i el corral de
Múrria.
Un cop a la bassa, hem de buscar les franges
vermelles que ens guiaran en el proper tram d'excursió. Ens indicaran un "sender"
que s'enfila per l'esquerra del barranc, per les parets de les Picòssies, amb
tendència cap al nord i nord-est.
Seguint les marques, grimparem en diversos
llocs, el primer dels quals equipat amb unes cadenes que faciliten la
progressió.
Anirem pujant fins arribar a un collet (coll
de Cosp) amagat entre la vegetació. Tornem a fer un canvi de paisatge. Si des
de la bassa fins aquí ens hem mogut per terreny rocallós, ara torna a
suavitzar-se. Les marques vermelles ens portaran per entre antics bancals sota
el bosc, sense fer cap pujada ni baixada brusca. Passem a la vora de les runes
del mas de Colores, amagat entre la vegetació. Continuem pel sender marcat i
anem rodejant la capçalera del barranc de Llacunes.
Arribem a les restes del mas de Garrupo. Una
piqueta de la UEC ens indica que som a Les Llacunes. Venim del Cosp de Múrria i
ens dirigirem cap al Grau i Coll de Pins.
El sender torna a ser força evident amb algun
desnivell suau. Només a lo Grau la baixada és més forta. Continuem pel sender,
admirant les vistes a banda i banda, de la mateixa manera que anem alternant de
vessant.
Arribem a un parell de pals indicadors.
Si seguiu el que indica Rasquera, començareu a
baixar cap a l'oest per un camí amb trams empedrats, però acabareu fent cap a
la carretera, just un parell de quilòmetres abans d'arribar al poble.
En canvi, si seguiu l'indicador de
l'Observatori de Líster, primer haureu de fer una pujadeta, però després, tot
resseguint una carena molt interessant, acabareu a l'ermita de Sant Domènec i
d'allí ja només us caldrà baixar cap al poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada