El Pont d'Orient (Serra del Boix)

Aparquem el cotxe a prop del Mas de Nàqueres (320 m), on una cadena ens impedirà seguir per la pista.

Passem pel costat de la cadena i comencem a caminar per la pista, que a poc a poc, però sense parar anirà enfilant-se, primer per arribar a la bassa de Falcó i, més tard, a la de l'Andreu. Aquests primers quilòmetres són tots per pista, però tindrem l'avantatge de gaudir tranquil·lament de la visió de l'imponent Morral de Cabrafeixet i de la Roca Foradada per una banda, i del vessant est de la Clenxa del Boix per l'altra. La vegetació d'aquest sector va quedar arrasat en l'incendi de 2011, i precisament per aquest motiu podrem observar l'orografia retorta del terreny. Pel camí pot ser que ens trobem toros.

Al cap d'una hora arribem al Coll de Xeta (660 m). Des d'aquí surten dos senders laterals: un cap a la dreta que, resseguint la Clenxa del Boix, ens portaria fins a Xàquera/la Creu de Santos, i l'altra (a l'esquerra) que careneja cap al sud-est fins als peus de la Roca Foradada i amb el qual més endavant nosaltres enllaçarem.

Continuem per la pista, tot i que ben aviat agafarem un sender a mà esquerra. Hi ha un piqueta indicadora (La Tossa - Tivenys). La pista-camí per on veníem s'acaba a la bassa de la Carrasca. El sender que nosaltres seguim és el que ens portaria fins a Tivenys, després de passar pels peus de la Tossa i les Murtes.

Agafem, doncs, el camí i comencem a baixar, endinsant-nos cap al cor de la Serra del Boix.

Arribem a una cruïlla senyalitzada amb una altra piqueta instal·lada per la UEC (485 m). Abandonem l'antic camí cap a Tivenys: un camí molt ben pensat amb el qual pràcticament no es perd ni guanya alçada fins als peus de la Tossa i la caseta de Rabasseta.

Nosaltres ens dirigim cap al Pont d'Orient, també anomenat de Buinaca. Per una banda tindrem parets i roques de formes curioses i suggeridores, per l'altra els estimballs cap al barranc de Buinaca.

Passem per davant una bifurcació poc marcada (el sender que puja cap a l'esquerra ens permetria tornar al Coll de Xeta) i, més endavant, en trobem una altra marcada amb una fita. En aquesta segona bifurcació també obviem el sender de l'esquerra que s'enfila cap a la Roca Foradada , tot i que hi tornarem un cop hàgim visitat el Pont d'Orient.

Continuem cap al Pont d'Orient, on arribem al cap de pocs minuts. L'anomenat pont és ben bé això, un pont, pel qual es pot caminar per damunt per anar d'una banda a l'altra del barranc. S'hi ha de parar molt de compte, ja que hi ha un forat, mig tapat per la vegetació, pel qual es pot escolar qualsevol persona, i la caiguda és més que considerable. En canvi accedir a sota del pont és complicat (nosaltres no ho hem intentat). El racó també inclou una bonica balma que, quan plou fort, deu ser espectacular.

Quan considerem que ja hem gaudit prou del lloc, tornarem enrere pel mateix sender fins a la bifurcació que hem vist per sota la Roca Foradada.

Ara sí que agafarem el sender que s'enfila (i que en aquest moment ens queda a mà dreta). Frondós en algun tram, ens anirem obrint camí. Passarem pel costat de la Font de la Foradada, en realitat un petit bassal sota una roca, que, si no ha plogut, trobarem completament eixut.

Continuem pel sender, en direcció sud-est, però just abans d'arribar a una gran fita de pedra, trencarem cap a l'esquerra, camp a través i cap amunt. Sabem que és poc ortodox, però és l'única manera que tenim  per enllaçar amb el sender que transcorre per sota els cingles de la Roca Foradada. Anirem fent petites ziga-zagues evitant la vegetació més espinosa. Les úniques referències són un parell de pins solitaris i la mateixa Roca Foradada.

Enllacem amb el sender. En aquest hi ha marques de pintura vermella, que no abandonarem fins arribar a la carena que ens queda per damunt, a la nostra esquerra, i que, ara com ara, ens sembla inaccessible. Tot i això, seguint les marques, arribem al capdamunt sense complicacions i només, potser, esbufegant una mica.

Passem a l'altra banda de la carena i quedem encantats amb la imatge que se'ns presenta del Morral de Cabrafeixet.

Ara anirem seguint la carena cap a la nostra dreta, orientats per algunes fites. En arribar en un punt en què el terreny és més planer, ens dirigirem cap a l'esquerra, altre cop camp a través, cap a l'altra banda d'aquesta petita vall, per enllaçar amb un altre sender, aquest cop marcat amb els senyals blancs i vermells del GR 192.

El sender, que seguirem cap a l'esquerra, ens fa enfilar-nos lleugerament i ens porta directes a una roca que amaga un petit avenc, al qual es pot accedir amb compte.  

Seguim pel GR i arribem a la cruïlla (piqueta) amb el sender que porta al capdamunt  del Morral de Cabrafeixet (753 m). Val la pena pujar-hi: entre anar i tornar no arriba a la mitja hora.

Recuperem el GR i comencem a baixar encarats cap al Barranc de les Nines. Trobarem una bifurcació marcada amb una piqueta metàl·lica (Bassa de Falcó). Deixem el sender principal i ens dirigim cap a la Bassa de Falcó. Seguint aquest sender anirem rodejant tot el Morral de Cabrafeixet, de manera que es pot dir que li haurem fet tot el tomb de 360º.

Arribem a la Bassa de Falcó, un toll amb la tanca mig desfeta on beuen els toros (i suposem que altres bèsties), i a la pista per on hem pujat a l'inici de l'excursió. Ara l'agafarem en direcció contrària per anar a parar on tenim el cotxe aparcat.