dimarts, 6 de maig del 2014

Riu Siurana i barranc dels Gorgs


Excursió que, uns anys després, torna a la Febró i els Gorgs, però variant i allargant una mica l'itinerari.

Aparquem a l’entrada de la Febró, situada a 760 m d'altitud. Travessem el poble i sortim en direcció oest per un carrer cimentat. Arribem davant d’una mena de mas. A mà dreta veurem un pal indicador metàl·lic: seguirem la direcció de Prades.
Anirem enfilant-nos per un caminet ben traçat i marcat amb les franges grogues i blanques de PR-C 87.
Arribem a un coll (és el coll de les Torres). El sender es bifurca. El de la dreta porta cap a Prades. Nosaltres agafarem el de l’esquerra, que comença a baixar. El sender continua marcat com a PR i s’anirà eixamplant fins arribar als masos de Galzeran (també anomenats de la Febró), que actualment es troben en runes. Des del pla de l'era hi ha una bonica panoràmica.
Des dels masos de Galzeran seguirem per pista fins al mas d'en Porrera, també en runes.
Al cap de molt poc abandonarem la pista per agafar un sender a mà esquerra. Hi ha un pal indicador; cal seguir la indicació “Grau del Gris”. Gràcies a aquest grau davallarem amb rapidesa fins al llit del barranc del Carcaix. El camí és obac i hi ha força vegetació, tot i això, també tindrem bones vistes cap als cingles que hi ha sota el mas de la Barba i de l’Extremenyo.
Arribem a una cruïlla senyalitzada amb un pal indicador. Seguirem el “Camí del Carcaix” cap a la nostra esquerra. Travessarem el barranc del Carcaix i continuarem cap a l'esquerra per anar al molí de l'Esquirola, un edifici emblanquinat però també en runes.
Per baixar des de la pista cap al molí haurem d’agafar un petit baixador a mà esquerra. No és molt evident, però si ens hi fixem sí que el veurem. És poc abans d’arribar a la cadena que tanca la pista als vehicles motoritzats.
Un cop al Molí de l’Esquirola, enllaçarem amb el PR-C 7 que hem deixat precisament en sortir de la Febró i que ara seguirem en direcció est. Hi ha un pal indicador.
Travessem el riu Siurana i ens enfilem a l’altra riba. Seguim el sender i trobarem dues indicacions: “La Febró”, i “Els Gorgs”, que és cap on anem. Per a orientar-nos deixarem les marques de PR i seguirem unes franges de pintura blaves i grogues.
Seguim, doncs, aquestes marques i ens enfilem ràpidament per un sender, amb alguna petita resta de camí empedrat. Ens endinsem pel bosc. Aquest sender, frondós però net, ens porta directament a la Gorguina, un salt d’aigua sobre un toll que forma un conjunt molt bucòlic. Després de travessar el barranc a gual, ens hi podem acostar agafant un senderonet que es desvia cap a la dreta. Després de gaudir del lloc, tornem enrere a buscar el sender principal, que s’enfila bastant dret i ens permet agafar perspectiva altra vegada.
Arribem a una pista, nosaltres continuem recte, seguint les marques blaves i grogues, que ens portaran fins al Gorg per un sender frondós.
Des del Gorg, tornarem cap al riu Siurana. Per fer-ho, ens dirigirem cap al Gorguet, seguint una barreja de marques grogues, alguna de blava i també de PR. En tot cas, no hem de seguir les de GR (blanques i vermelles).
Passem per davant del Gorguet i seguim un sender clar. Arribarem a una cruïlla, on hi ha un pal indicador una mica rovellat. Seguirem el sender de la dreta, que baixa ràpidament i desemboca en una pista.
Seguirem la pista cap a l’esquerra, la qual, de pujada, ens portarà fins al mas de Ribelles des d’on hi ha unes vistes impressionants de les cingleres de la vall del riu Siurana.
Seguim per la pista en la mateixa direcció i estem a l’aguait d’un sender marcat que surt a mà dreta. Està indicat amb una fita.
Baixem de forma còmode fins al fons de la vall. Trobarem un pal indicador amb banderoles metàl·liques de color verd. Segons la informació que conté, fins a La Febró hi ha 4,4 km i 2 h i 15’ de camí.
Seguim, doncs, en direcció a la Febró. Anirem seguint el sender, marcat com a PR i que ens farà travessar diverses vegades el riu. Al començament segueix el Siurana pel seu costat dret a certa alçada, trobarem indicis que estem passant per un antic camí empedrat i tindrem molt bona vista cap a les parets del costat esquerre del riu, amb una bona perspectiva de la Desenrocada dels Castellans. Quan anem per la riba esquerra, també passarem per sota la balma coneguda com a Cova Serena. Si baixa aigua, podrem sentir el so del riu i dels petits salts que s’han format al llarg del seu recorregut i podrem admirar diverses balmes i gorguets.
El sender s'acaba on comença la pista, tot i això, les marques grogues i blanques del PR i algun pal indicador ens portaran sense pèrdua fins a la Febró, punt final de l'excursió d'avui.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada