dijous, 8 de maig de 2014

La Mola d'Irto des de Pinell de Brai

Pinell de Brai - Mola d'Irto - Cavalls - Pinell de Brai

Hem deixat el cotxe aparcat a prop del celler modernista de Pinell de Brai. Aquí hi ha un pal indicador del PR-C 27, també anomenat Sender de la Pau. Es pot seguir en direcció a Santa Magdalena i Pàndols. Tot i això, nosaltres sortim de Pinell de Brai creuant la carretera que travessa el poble i agafant un camí de terra que hi ha a l'altra banda.
En una bifurcació del camí, continuem cap a l'esquerra, enfilant-nos una mica. Al cap d'una estona veurem una primera marca de color blau i en forma de ferradura. A partir d'aquí, anirem seguint aquestes marques, que corresponen a la Marxa senderista dels Espantarrucs. Girem, doncs, cap a l'esquerra i baixem una mica; la tornada la farem per la dreta.
Les marques ens porten al llit del barranc i a la carretera, que creuem per sota, per un pas habilitat.
Comencem a caminar per camins de tros fins que enllacem amb les marques grogues i blanques del PR-C 27. A partir d'ara, les seguirem fins que entronquem amb el GR 171.
A l'alçada de les restes del qe devia ser un gran corral, deixem de banda camins i pistes i agafem un sender que puja de forma molt agradable per la Serra de Pàndols; l'ermita de Santa Magdalena encara es veu lluny. En el tram de carena, podrem descobrir restes de parapets de la Guerra Civil.
Arribem a un replà des d'on veiem per primer cop la Mola d'Irto, un dels nostres objectius d'avui. Entremig, però, hi ha una bona vall.

La Mola d'Irto: una magnífica magdalena (com l'ha definit una companya)
El sender planeja fins que enllaça amb un altre sender molt trepitjat: és el GR 171, tot i que costa de veure'n les marques vermelles i blanques.
Des d'aquest punt, si es vol allargar l'excursió, es pot anar cap a l'esquerra fins a Santa Magdalena i després tornar. Tot i això, cal tenir en compte que l'excursió proposada ja és prou llarga.
Si hem decidit no anar a Santa Magdalena, cal seguir aquest sender cap a la dreta, de baixada. El traçat va planejant i baixant fins que s'arriba gairebé a la carretera i trobem un pal indicador. Si seguíssim cap a l'esquerra, podríem arribar a Gandesa després de 4,4 km de camí.
Nosaltres, però girem a la dreta, cap a Cavalls. Caminem pel llit del barranc i creuem la carretera per sota, per un altre pas habilitat.
Encarem el barranc que separa les serres de Pàndols i Cavalls. A la nostra esquerra queda la Mola d'Irto. Anem pujant suaument fins que passem a l'altra banda de barranc i fem cap sota una petita torre elèctrica.
Aquí si ens hi fixem veurem un sender que surt a mà esquerra: és el que puja a la Mola d'Irto. si volem podem deixar la motxilla aquí i pujar a la Mola més lleugers. Entre anar, badar i tornar serà una hora.
A dalt de la Mola hi ha les restes de l'ermita de Sant Marc (dues parets); d'aquí que els republicans rebategessin el lloc com la Mola de Karlos Marx. El lloc és molt estratègic, especialment pel que fa a la vall per on passa la carretera.
Després de baixar de la Mola i recuperar el GR 171, seguim endavant. Travessem un camp i comencem a enfilar-nos per la Serra de Cavalls; tornem a trobar les marques blaves de la Marxa dels Espantarrucs. Mentre pugem, entrem a la zona que es va cremar fa dos o tres anys i arribem gairebé a la carena.
El sender travessa tota la Serra de Cavalls resseguint la carena pràcticament tota l'estona. Podrem veure restes de parapets i aixoplucs excavats a la roca durant la Guerra Civil. Per la visibilitat del lloc s'entén el seu sentit estratègic.
Arribem a la Punta Redona (659 m), on hi ha un vèrtex geodèsic. Caminem una mica més i trobarem una cruïlla de senders, amb un pal indicador. (Abans haurem passat a la vora d'un bust en record d'un muntanyenc jove que es va morir; és bo saber que hi és perquè fa impressió veure aquell cap sortint de la roca...)
Abandonem el GR i seguim les marques blaves i també les grogues i blanques de PR. Comencem a baixar pel Camí de la Font emmarcat per les cingleres del barranc dels Bous.
En un punt determinat, les marques blaves de la marxa senderista i les marques del PR se separen. Nosaltres optem per seguir les marques blaves de l'Espantarrucs, que se'n van cap a l'esquerra i que, segons el mapa, passen per senders; en canvi, no sabem si el PR va per pista. Les distàncies segurament són si fa no fa (8,5 km fins a Pinell).
Així, doncs, seguim el traçat de la Marxa dels Espantarrucs. Passem pel que deduïm que són les mines de Picalta (hi ha una gran concentració de terra vermella), i anem combinant senders i camins fins arribar al mateix lloc per on hem sortit de Pinell de Brai.
Ha estat una excursió llarga, però interessant. I el mapa “Terra Alta - Serres de Pàndols i Cavalls” de la Piolet ja ha quedat estrenat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada