Rotonda d'entrada a Vilanova venint de Vallclara i Prades. Sortim de Vilanova pel Camí de la Llena, una pista de terra marcada amb els senyals grocs i blancs de PR. La pista ens encara cap al nord i puja suaument fins ben a prop de la Punta del Curull. Per arribar al cim, després d'un tomb molt marcat de la pista, agafarem un sender dret que surt a mà esquerra.
Punta del Curull 1.023 m. Ens dirigim cap a les antenes de telefonia per un sender que ressegueix la carena, marcat amb unes taques grogues. Aquestes mateixes taques també marquen un sender que va a una mica més d'alçada. Tots dos porten al mateix lloc, a la pista que hem deixat abans per pujar a la Punta del Curull. Si anem pel sender de dalt, ens podem desviar cap a la dreta, entre les roques, per mirar de trobar una avencs que hi ha. Després caldrà tornar al sender marcat per arribar fins a la pista.
Arribem a la pista i la tornem a seguir en direcció a les antenes i la torre de guaita; les passem de llarg, continuant per la pista fins a trobar un pal indicador de la Ruta Transllena, situat al coll de l'Abellar.
Pal indicador de la Ruta Transllena. Agafem la direcció “Sant Miquel de la Tosca 1,8 km”. Al començament baixa suaument, però després ho fa de manera forta.
Ermita de Sant Miquel de la Tosca 700 m aproximadament. Si es vol es pot anar a veure les “7 fonts”, que queden a mà dreta.
Marxem de Sant Miquel pel darrere de l'ermita, d'on surt un sender a mà dreta. Aquest sender ens portarà fins al coll dels Bons Aires.
Un cop passat el coll trobarem marques grogues i blanques de PR. Les anem seguint fins que veiem una piqueta metàl·lica a terra. Just davant seu surt un sender que s'enfila fort. No està assenyalat amb cap marca, però una mica més amunt trobem marques de PR, i encara més endavant unes taques de color blau. Aquest sender és molt i molt dret.
En cas que no hàgim vist la piqueta, probablement arribaríem: 1) a la cruïlla amb un altre sender, que enllaça amb un altre tram de PR que porta fins a la Punta Curull; 2) a la capella en ruïnes del Crucifix. En aquest segon cas, si no reculem faríem cap al Vilosell.
La dura pujada s'acaba amb una bifurcació. Tots dos camins fan cap a la carena de la serra la Llena; el de l'esquerra ho fa per camí, mentre que el de la dreta ho fa per sender.
Arribem a la pista de la carena. Per baixar cap a Vilanova hem d'anar a buscar un sender que surt de la vora de les antenes. Està marcat amb un senyals grocs en forma de ferradura. Aquest sender ens portarà a Vilanova, concretament al costat de l'església.
Aquesta excursió es pot fer en un matí (unes 3 h i mitja sense aturades). Potser no té un gran encant, però és una bona opció per posar els peus a la Serra de la Llena, la germana petita del Montsant com si diguéssim. Cal evitar els dies de calor i, en canvi, aprofitar dies de bona visibilitat per poder veure clarament els Pirineus com a teló de fons de les comarques de la Conca de Barberà i les Garrigues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada