La Tossa de l'Alzina

Sortirem del poble de Vandellòs pel carrer Nou i, seguint les franges grogues i blanques del PR-C 92, anirem pujant pel camí dels Fontanals per a arribar al capdamunt dels Dedalts. Passarem per trams de pista i trams de camí empedrat.

Enllaçarem amb el GR 192, que seguirem en direcció al Corral de ca la Torre carenejant pel tossal de Penjabudells. Precisament fins a les restes del corral trobarem marques tant de PR com de GR, però a partir d'allí (hi ha un pal indicador) ja només seguirem les marques vermelles i blanques del GR, que ens acompanyaran fins a la Tossa de l'Alzina, resseguint les Moles del Taix.

Arribem a la Tossa de l'Alzina, a gairebé 700 m d'altitud, reconeixerem fàcilment el cim gràcies al vèrtex geodèsic. Si fa bon dia, hi ha fantàstiques vistes cap al mar, des del Cap de Salou fins al Delta de l'Ebre, i també cap a les muntanyes, des del Port fins a les Muntanyes de Prades, sense oblidar el paisatge més immediat. Si és cap de setmana ja farà estona que estarem sentint els aficionats al motor fent voltes al circuit de Calafat.

Des de la Tossa, recularem una mica (seguint les marques de GR) per continuar aquesta excursió pràcticament circular.

Des de les Moles del Taix seguirem un senderó que ens surt a mà esquerra i que, després, gira a la dreta per fer-nos baixar cap al fons del que sembla un amfiteatre natural. El sender no està gaire fressat, però ja es veu que és per on es pot baixar més fàcilment. Hem d'arribar al Cucó de Recules: si anant cap a la Tossa ens hi hem fixat, haurem vist un foradet negre a mitja vessant (mireu la foto).

Des del Cucó, el sender és més evident i hi ha alguna fita. Passem pel grau del Sóc i per davant de la cova del Colom. El sender gira a la dreta per anar a buscar la pista que veiem més avall.

Arribem a la pista; la seguim fins a les restes del Mas de l'Arboç. Aquí girarem cap a l'esquerra, seguint el barranc del Taix, sempre caminant per pista. Passem per davant d'una bassa contra incendis.

De cop, la pista gira cap a la dreta i s'enfila, mentre que a l'esquerra surt una mena de camí. Seguim aquest camí cap a l'esquerra, que de seguida es transforma en el llit del barranc, ple de còdols.

Fem cap altre cop a una pista. A mà dreta, al costat d'un pi solitari, hi ha el sender que ens dóna pas cap dins el barranc de Casseà. Actualment, com que enguany hi van fer passar la cursa de muntanya VandeKames de Vandellòs, està molt net i es va combinant el pas pel mateix llit del barranc i per senders laterals. Finalment acabarem pujant pel costat esquerre del barranc de Casseà, passant a la vora de marges i d'una paret amb un forat característic: el morral de la Campana.

Sense deixar la direcció que portem (N - NO), obviem el sender més fressat que gira cap a la dreta (traçat de la cursa VandeKames que ens portaria a la Portella de Mianet) i seguim recte. Arribarem a uns camps d'avellaners que vorejarem resseguint els marges i farem cap a una caseta de tros (Corral del Cantando).

Seguim camí i pista amunt, passant a prop de dues casetes més. Arribem a una pista principal: és el camí de Casseà. Veiem les marques vermelles i blanques del GR 192-1, les seguim cap a la dreta. El traçat del GR ens portarà fins a Vandellòs sense cap dificultat, a través de bosc i per un camí que encara conserva alguns bocins empedrats.

L'excursió és llarga (18 km) i amb un desnivell acumulat de 800 m. L'itinerari està molt ben explicat al llibre Muntanyes de Tivissa-Vandellòs de l'Editorial Piolet i val la pena portar el mapa Muntanyes de Vandellòs també de la Piolet per anar-se situant.