divendres, 14 de març de 2014

Cardó: barranc de Sant Roc - Xàquera - font de l'Argilagar


Aparcat el cotxe al costat del balneari, ens dirigim cap a la carretera fins que veiem un edifici a mà dreta, situat on abans hi havia l'ermita de Sant Elies.

Agafem aquest camí cap a la dreta, que comença sent ample però que a poc a poc es va emboscant. És el barranc de Sant Roc.
El camí s'acaba en una captació d'aigua envoltada d'una tanca metàl·lica. La rodegem per la dreta i veurem que el sender comença a enfilar-se. De fet, estem caminant per un antic camí margenat, que més endavant s'eixampla i s'estreny segons l'espessetat de la vegetació.
En un moment determinat, veurem unes escales de pedra a mà dreta: pugen cap a l'ermita de Sant Josep, en runes. Si hi passem, després podem recuperar el mateix sender més endavant.
Cruïlla amb el sender que hem deixat, cal seguir cap a la dreta, amunt.
Continuem pel sender i arribem finalment a l'ermita de Sant Roc, de la qual només en queden les quatre parets. Tot i això és fàcil fer-se una idea de com devia ser d'agradable aquest lloc.
Continuem enfilant-nos pel caminet. Estarem atents a la nostra esquerra, ja que hem de veure una discreta piqueta instal·lada per la UEC, que ens indicarà el trencall per anar a la Roca Foradada.
El recorregut fins a la Roca està molt tapat per les argilagues i demana una miqueta de sacrifici, però el lloc val la pena. Després haurem de tornar enrere pel mateix lloc fins a la cruïlla marcada amb la piqueta.


Ara seguirem cap a la Cassola del Diable. Passarem a la vora de grèvols i entremig d'un bosc de pins, roures i alguna blada mentre anem pujant a poc a poc.
Enmig de la cassola, si ens hi fixem, veurem una altra piqueta. Ens indica com anar a Xàquera, per una banda, i als Martells per l'altra. Primer anirem cap als Martells (sender de la dreta), són a prop i el camí és molt net. Quan tornem dels Martells a la Cassola, enfilarem cap a Xàquera, que encara queda una miqueta lluny.
Pel camí trobarem un parell de cruïlles més, totes ben indicades gràcies a les piquetes de la UEC: el nostre objectiu és Xàquera, també anomenada la Creu de Santos.
Arribem a Xàquera. Des del cim (942 m) hi ha molt bona vista.
De baixada, hem de seguir les indicacions cap al Balneari, passant pel barranc de la Columna. Tot i això, a la cruïlla de la Cova dels Porcs, en lloc de continuar pel barranc de la Columna, girarem cap a l'esquerra, cap a la Font de l'Argilagar i l'ermita de Sant Onofre.
Anirem baixant i arribarem a una cruïlla sense cap indicador però amb un sender que es veu clarament que se'n va per la nostra dreta. Aquest sender porta a l'ermita de Sant Onofre, un lloc des d'on es domina el balneari. També haurem de recular per recuperar el sender principal.
Al cap de no res d'haver deixat el trencall de Sant Onofre ens trobarem amb l'agradable sorpresa que representa la Font de l'Argilagar.
Continuem baixant i al cap de poc, desemboquem a una pista. De fet, és l'antic camí que permetia arribar amb carro a Cardó des de Tivenys.
Seguim el camí ample fins al balneari. Abans, però, en un tomb de 180º cap a l'esquerra, girarem a mà dreta per anar fins a l'ermita de la Columna. Tot i que sembla penjada, és fàcilment accessible.
Ara sí, és l'ultim cop que reculem; recuperem el camí de Tivenys i arribem on tenim el cotxe aparcat.

Malgrat que passarem per diverses fonts, només la de sant Roc pot ser que ragi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada