Moleta Castellona i Roca del Migdia (Lo Port)

El punt de sortida és la Casa Carvallo, a on s'arriba des de Tortosa i Roquetes per la Carretera del Port.

Des de la Casa Carvallo, un refugi forestal abandonat, cal anar en direcció cap al barranc de la Caramella. Aviat trobarem la primera marca vermella. De fet, durant pràcticament tot el recorregut seguirem aquestes marques vermelles, les quals, sobretot al final de l'excursió, són molt útils per no perdre's.

Així, doncs, seguint les marques vermelles ens anem enfilant per sender. Arribarem a un replà que ofereix una vista espectacular i vertiginosa del barranc de la Caramella. Poc després, arribarem a una cruïlla senyalitzada amb una pintada a la roca. Tot i que naltros seguirem cap a l'esquerra, cap a la Moleta Castellona, si disposem de temps de sobres per fer l'excursió, val la pena desviar-se cap a la dreta una estona per anar cap a “los Forats”. Aquest forats són una mena de casetes a la roca, tot i que pel que de debò ens hem desviat és per la vista que hi ha cap al salt de la Cua de Cavall i el fons del barranc de la Caramella.

Des de la cruïlla amb la pintada, continuem pel sender. Arribarem a una altra cruïlla marcada amb una fita. Aquí, tenim dues opcions per pujar a la Moleta Castellona:

Opció 1) seguir cap a la dreta: en aquest cas, continuarem trobant marques vermelles força noves. La pujada és bastant constant fins a l'últim tram, en què és molt més pronunciada. Arribarem a una petita explanada que agrairem per a descansar; aquí ens hi hem de fixar, perquè hi ha una cruïlla de senders marcada amb unes petites plaques metàl·liques clavades sobre la roca per la UEC. Les marques vermelles continuen cap al coll del Vicari (i el Caro) i, per tant, en aquest punt les haurem de deixar.

Naltros hem de seguir la indicació cap a la Moleta Castellona. Aparentment el sender s'acaba davant una roca que a primer cop d'ull sembla que ens barri el pas. No és així, cal enfilar-se per la roca (amb agilitat però sense dificultat); si ens hi fixem, al capdamunt hi veurem una fita: és el pas de l'Escaleta. Quan ens hàgim enfilat, ens trobarem davant mateix de la Moleta, però encara a un tros de distància. Seguim les fites. Arribem a una mena de collet. Des d'aquí cal tirar pel dret per pujar a la Moleta Castellona, en principi no hi ha fites ni marques, però més endavant si que trobarem alguna fita que ens orientarà per pujar al cim, també passarem pel damunt d'una pintada del Caminant Solitari (CS). Arribem al cim.

Baixarem de la Moleta pel mateix lloc que hem pujat. Un cop al coll, anirem cap a l'esquerra a trobar un sender que ens permetrà rodejar la Moleta pel seu vessant sud-oest. El sender va baixant i de tant en tant tornarem a trobar marques vermelles. També trobarem unes altres petites plaques metàl·liques de la UEC: seguirem cap a la Caramella i deixarem la Mola del Moro per a un altre dia.

Arribarem a una explanada rocosa. Si ens hi fixem, potser veurem una pintada a la roca que indica cap a la Caramella. Si no volguéssim passar per la Roca del Migdia, seguint aquesta indicació arribaríem al barranc de la Caramella fent una semicircular.

Opció 2) seguim cap a l'esquerra. En principi també hi ha marques vermelles. Ens enfilarem i arribarem a una esplanada rocosa, des d'on es veu la Roca del Migdia. Una pintada a la pedra ens indica la direcció d'on venim (La Caramella); cal seguir les marques vermelles, que pel vessant sud-oest de la Moleta Castellona ens portaran cap al cim. Passarem una cruïlla marcada amb unes petites plaques metàl·liques clavades sobre la roca per la UEC: seguim en direcció cap a la Moleta Castellona.

Arribem a una mena de collet. Des d'aquí cal tirar pel dret per pujar a la Moleta Castellona, en principi no hi ha fites ni marques, però més endavant si que trobarem alguna fita que ens orientarà per pujar al cim, també passarem pel damunt d'una pintada del Caminant Solitari (CS). Arribem al cim.

Baixarem de la Moleta pel mateix lloc que hem pujat fins arribar a l'esplanada rocosa.

Des de l'esplanada hem d'agafar un sender cap a la dreta, marcat amb pintura vermella. Baixa decididament i ens aboca cap a una canal des d'on ja es veu la lleixa estreta que porta a la Roca del Migdia. És un d'aquells llocs on et preguntes qui troba aquesta mena de camins.

Es va baixant per la canal i al final ens trobarem davant de la feixa, molt i molt aèria (les persones amb vertigen o aprensió elevada que s'ho treguin del cap). Si no hi ha humitat i no fa vent, es pot passar amb relativa tranquil·litat però sense badar. Al final de la feixa, on sembla que només hi hagi roca, se'ns apareixerà un forat a mà dreta, que és per on s'ha de passar. Un cop a l'altre costat, el forat torna a quedar mimetitzat amb la resta de roca i et tornes a preguntar qui devia trobar aquest pas, perquè no es veu, ni d'anada ni de tornada, fins que hi ets físicament a dins.

La dificultat orientativa de l'excursió comença aquí, per això és tan d'agrair que algú hagi repassat i augmentat les pintades per arribar des de la Roca del Migdia fins a la Casa Carvallo pel coll de la Garrofera, ja que hi ha punts en què seria un constant buscar el millor lloc per passar. De fet, hi ha una canal per on difícilment et posaries si no estigués marcada. Això sí, el paisatge és realment bonic, passant entre miloques i columnes de roca amb formes diverses. Així, doncs, seguim les marques vermelles (si en algun moment les perdem, val la pena recular a trobar l'última i continuar pel bon camí) i arribarem fins a la Casa Carvallo. Durant l'últim tros, la dificultat pot ser obrir-se camí entre la vegetació que ha crescut en els camps abandonats fa molt i molt temps. 

La foto que fa tothom, però és que la lleixa es veu tan poca cosa...