dissabte, 18 d’abril de 2009

GR 11 Revival. Capítol 5: Molló - Ulldeter - Núria

9a etapa Molló – Refugi d’Ulldeter
17.3 km. Desnivells: 620 + 810 de pujada; uns 600 de baixada. Cota màxima: 2.200 m

29 d'abril de 2006
Hem sortit caminant de Molló a les 8 del matí i xino-xano hem anat fins a Setcases, passant pel puig Moscós, acompanyats del paisatge suau dels prats ondulats de la vall de Camprodon per una banda i, per l’altra, del Costabona i el Canigó, fins arribar al coll de Liens. A partir d’aquí, el paisatge ha estat dominat pel circ d’Ulldeter, al cap i a la fi, el que serà el nostre final d’etapa d’avui. A 2/4 d’1 hem arribat a Setcases, on ens hem permès el luxe de beure’ns un xampú.
Al contrari del matí, el recorregut de la tarda se’ns ha fet pesat, primer perquè cal fer 4 km de carretera (a més a més, hem començat a caminar a 2/4 de 2 i, per tant, els hem fet amb la calor del migdia) i després, perquè el camí des d’on deixes la carretera (punt on hem dinat) fins a les pistes d’esquí és monòton: pujada constant i paisatge sempre igual. L’últim tram per arribar fins al refugi d’Ulldeter també se’ns ha fet pesat a causa de la pujada, però almenys ha estat entretingut, ja que hem trepitjat neu. Hem arribat al refugi a 1/4 de 6.
Durant el sopar hem discutit la viabilitat de fer l’etapa següent, ja que fins al coll de la Marrana està completament nevat: hem decidit deixar-ho córrer.

Dormir al refugi Ulldeter.

10a etapa Refugi d’Ulldeter – Núria (pel Camí dels Enginyers)
16.5 km. Desnivells: uns 300 m de pujada; ? de baixada. Cota màxima: 2.515 m

30 d'abril de 2006
Ens hem aixecat tranquil·lament i hem esmorzat. La nostra intenció era tornar avall cap a Setcases, sense saber exactament què faríem després. Paguem i no sé com comentem al guarda del refugi l’estat del GR-11 i ell va i ens diu (més o menys) ”Aneu, feu, home, feu-lo”. Amb un tres i no res ens untem de crema solar i enfilem amunt cap al coll de la Marrana. Són 3/4 de 9. Tot és neu, però està en bones condicions. En una hora arribem dalt. La vista és força maca. Ens dirigim cap al coll de Tirapits, però després de travessar un parell de plaques de neu dubtem. Aquí la neu és més dura i els pendents impressionants: una relliscada i fas cap avall, molt avall... Ho discutim i decidim seguir les marques de la variant GR-11.7, que ens porten, per la vall del Freser, fins al refugi de Coma de Vaca (o Manelic). Durant pràcticament tot el recorregut també hi ha neu, però ja és una altra cosa. Marmotes, isards i muflons formen part del paisatge. Ara bé, no sabem què ens espera més enllà del refugi, a on arribem cap a 2/4 d’1. Mentrestant uns núvols comencen a fer-se grans per darrera de la serra del Catllar.
A tocar del refugi comença el Camí dels Enginyers, també marcat com a GR-11, un sender estret i aeri, amb una timba constant a mà esquerra. Ens diuen que són unes 3 hores fins a Núria, però no ens ho acabem de creure fins que les diverses persones que ens anem trobant de cara ens ho confirmen. De tant en tant, i per si el camí no fos prou emocionant, hem de travessar petites congestes, llocs on la neu acumulada encara no ha marxat. Afegim-hi a més a més unes quantes pujades i baixades i un petit tram de roca assegurat amb cables. La veritat és que, tot i ser un sender preciós, ens anem cansant i se’ns fa pesat. Però, finalment, arribem al lloc des d’on ja es veu l’alberg Pic de l’Àliga; al cap d’una hora, a les 4 de la tarda, som a Núria.

Dormir a l’Hotel Catalunya* de Ribes de Freser

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada