divendres, 20 de febrer de 2009

GR 11 Revival. Capítol 4: Albanyà - Talaixà - Beget - Molló

Després de llargues discussions sobre si féiem una única megaetapa de 30 km o la partíem fent bivac a Sant Aniol, i un posterior canvi de dates, motivat per la calor que vam patir durant les etapes del juny, el trajecte Albanyà - Beget va quedar així.

6a etapa Albanyà – Talaixà
20 km. Desnivells: 870 + 300 m de pujada i 635 de baixada. Cota màxima: 1.105 m

1 d'octubre de 2005
La famosa megaetapa Albanyà – Beget que havíem previst fer a l'agost ha quedat partida en dues: la d'avui i la de demà.
Hem sortit caminant a les 8 del matí des del càmping Bassegoda Park (on hem dormit), cosa que ens ha permès estalviar-nos 1 km de pista encimentada. La pujada ha estat forta, però el paisatge, bonic des del primer moment, i la bona temperatura ens han acompanyat tot el dia.
La font marcada de Can Nou, no rajava, però a pocs metres hi ha la masia, i la senyora que hi habita (uns neo-rurals) s'ha espavilat i ofereix te, cafè, refrescos i si convé fa entrepans. Bo saber-ho. A Can Nou s'acaba la pista i comença el sender.
No gaire lluny queda el refugi lliure de Bassegoda [que en aquell moment estaven restaurant], on hi ha una part completament habitable (amb el sostre sencer i tancada amb finestres i porta). A partir d'aquí, el sender s'enfila ràpidament pel mig del bosc fins arribar al coll de Bassegoda, on es recupera el camí per pista, tot i que només per una estona.
Avui, tot el camí passa per boscos d'alzines i roures, amb castanyers i faigs escampats, algun d'ells realment impressionant. També durant tot el dia (i, de fet, tot el cap de setmana), hem pogut anar veient bolets ben diversos. A partir del coll de Bassegoda, tot el camí fa baixada.
A poc a poc el cel s'ha anat enteranyinant de núvols prims. Com que hi havia previsió de pluges, hem accelerat el pas per arribar a dinar a Sant Aniol i allí decidir què fer segons la meteorologia. La baixada des del coll Roig fins a Sant Aniol és bastant llarga, però el paisatge és molt maco; hi ha algun moment en què es va realment penjat pel mig d'un parell de tarteres. En aquest tram ens hem creuat amb un basc, autènticament patxi: al seu parer, les etapes de 19 km són curtes.

Hem arribat a l'ermita de Sant Aniol i hem dinat tranquil·lament. A les 4, hem omplert les cantimplores (beneïda aigua, Sant Aniol sempre raja) i hem enfilat l'últim tram d'avui: uns 3,5 km amb uns 300 m de desnivell de pujada. El sender passa pel cingle conegut com a Salt de la Núvia, i més endavant, empedrat, travessa el despoblat de la Quera i continua fins a Talaixà, un altre despoblat. A Talaixà, a banda de bones vistes, hi ha un refugi lliure molt respectat: net, sense pudor de fum (el foc a terra és a l'exterior), tancat amb finestres i porta, i amb el sostre sencer (ens havien dit que un bocí havia caigut); crec que hi caben més de 6 persones (ben col·locades, és clar). Aquí hem passat la nit, que per això hem carregat el sac i l'esterilla. L'únic inconvenient ha estat que no hem trobat la font que se suposa que hi ha a uns 3 minuts... Bé, aparentment no ha estat l'únic inconvenient: per Talaixà hi tombaven tres individus que ens han fet mala espina de manera unànime (no eren muntanyers), però com que no ens han amoïnat ni res, doncs, ja està. Hem sopat, i cadascú s'ha posat a dormir com ha pogut (si és que ha pogut), mentre a fora començava a ploure.

Dormir a Albanyà al càmping Bassegoda Park (en dos bungalous) i al refugi lliure de Talaixà.


7a etapa Talaixà – Beget
11 km. Desnivells: 330 + 260 m de pujada i 390 + 70 de baixada. Cota màxima: 760 m

2 d'octubre de 2005
Ens hem anat despertant, hem menjat i hem arreplegat les coses. Durant la matinada ha acabat de ploure i la boira ha desaparegut pràcticament del tot. A 2/4 de 9 hem començat a baixar. Hem tornat a passar per llocs força bonics, combinant senders i pistes (gens pesades)... amb travessa de pont inclosa, per damunt de la “riera” d'Escales.
Cal destacar la presència d'una font gairebé a mitja etapa, als primers 100 m de pujada; probablement rajava perquè havia plogut últimament, és possible que no ragi sempre. Pel que fa a la Farga, ja no hi ha restaurant ni allotjament rural, ni tan sols hi ha bar, està tancat. Els últims quilòmetres d'avui ens han agafat de sorpresa: no ens esperàvem que fossin de ciment i asfalt. Al final, a 2/4 de 2 hem arribat a Beget, on teníem reservat el dinar a l'Hostal El Forn: si no m'equivoco, un dels punts àlgids del dia per a tots nosaltres. Per cert, Beget és molt bonic, es mereix realment que l'hagin declarat patrimoni històric monumental.

Dormir (i sopar i esmorzar) a Beget: Hostal El Forn (en un apartament). Molt i molt aconsellable.


8a etapa Beget – Molló
9.8 km. Desnivell: uns 700 m de pujada. Cota màxima: 1.184 m

3 d'octubre de 2005
Tres menjades amb cara i ulls (dinar i sopar boníssims, i esmorzar de pa amb tomaca i embotits) i una dormida aprofitada del primer a l'últim segon, ens han deixat nous. Hem sortit a les 10 en punt. L'etapa d'avui ha sigut realment bonica. El GR s'enfila per un sender frondós, empedrat en molts trams, que s'apropa a la riera de Beget, la travessa per dos ponts de pedra i se n'acaba allunyant per anar a buscar la riera de Rocabruna. Precisament, mentre passàvem pel bosc que hi ha abans d'arribar-hi, hi hagut l'eclipsi: nosaltres, despistats, ens hem pensat que la foscor era deguda a l'espessetat del bosc...
El sender, molt agradable tot i la pujada, segueix enfilant-se per camps i boscos. A mig camí, en el tram per pista, hi ha dos llocs on és possible trobar allotjament. Al final s'abandonen definitivament els boscos i s'entra en un paisatge de prats, ja ben a prop de Molló. La imatge del Costabona (on havíem pujat a l'estiu) enfarinat ens ha sorprès agradablement. L'etapa s'acaba fent un gran sifó per creuar el Ritort [actualment s'ha modificat el trajecte i em sembla que ja no es fa, aquest sifó]. A 2/4 de 2 ens féiem la foto davant de l'església de Santa Cecília (una altra joia del romànic català).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada