dijous, 16 de gener de 2014

Cingles de la Grallera i Barranc de l'Aguiler (Serra de Llaberia)


Recorregut per un dels sectors menys visitats de la serra de Llaberia.

Aparquem al km. 29 de la carretera T-311 que va de Pratdip a Santa Marina i el Coll de Fatxes. Caminem per la carretera. Passem de llarg el camí que surt a mà dreta, just al tomb, on hi ha un pal indicador del Tomb dels Barrancs. Continuem per la carretera. Abans d'arribar al km. 30, a mà dreta surt una pista.

De seguida veurem un pal indicador del Tomb de Barrancs; nosaltres seguirem la pista de la dreta: “L'Aguiler - Els Brolls - Pas dels Coleguts”.

Seguim per la pista de terra sense desviar-nos en cap moment; passem entremig de diverses casetes-xaletets i arribem davant una barrera (Aguiler).

A mà dreta surt un senderó; hi ha una petita marca blava. De fet, a partir d'aquí anirem seguint tota una sèrie de marques blaves. S'agraeix la feina feta a la persona que les ha repintat i que ha netejat el camí.

El sender puja lleugerament, després planeja en paral·lel al barranc de l'Aguiler, en direcció al salt de la Grallera, i torna a baixar poc després; amb això s'ha evitat passar pel mig del xalet dels Belgues.

Ens tornem a enfilar i al cap de poc trobem un altre pal indicador: seguirem cap a la dreta, en direcció al Pi de les Saleres i el Forat de l'Ortiguer. En aquest mateix punt comença el Pas dels Coleguts.

Ens enfilem, seguint les marques blaves, i arribem davant un petit pany de roca on hi ha una cadena. No és fàcil enfilar-se per aquí. De fet, naltros ho vam deixar córrer i vam anar a buscar un pas alternatiu. Si pugeu per la cadena, més amunt n'hi ha un altra.

L'itinerari alternatiu passa per l'obertura que hi ha entre aquesta roca amb la cadena i una altra amb una formació molt curiosa (per dir-ho d'alguna manera), i salta cap a l'altre barranquet. Anirem resseguint la paret, que és on hi ha menys vegetació, en direcció a la capçalera d'aquest barranc secundari. A l'altra banda es veu clarament un lloc per on es pot pujar. El punt més enutjós, per culpa de la vegetació, és, precisament la capçalera del barranc, però és un pas curt. Passem pel peu d'una petita balma amb unes columnes.

Continuem resseguint la paret, ara ja buscant el millor pas entre la vegetació per a guanyar alçada i amb la intenció d'anar a recuperar el sender marcat. Per tant, avançarem pujant amunt i tendint cap a la nostra esquerra. Els caminets oberts per les cabres ens ajudaran. Si ho hem fet bé, ens tornarem a trobar el sender amb les marques blaves.

Seguint altra vegada les marques blaves, farem cap a una balma molt bonica, amb una columna al mig de l'entrada: és la cova de l'Estaló.

El sender continua i es va enfilant; es passa pel costat de l'avenc de la Grallera (compte si aquest tram es fa de baixada, ja que queda bastant amagat).

Sortim al barranc de l'Ortigó. Seguim el sender, se'ns obren vistes cap al salt de l'Ortigó i els cingles de les Moles.



Arribem a un cruïlla de senders on hi ha un pal indicador de l'EIN Serra de Llaberia. No seguirem cap de les indicacions, sinó que ens encararem cap als cingles de les Moles i seguirem un caminet que es dirigeix cap al pas més evident per pujar-hi; hi ha pintats alguns punts de color blau. L'últim tram està empedrat.

Un cop dalt de les Moles ens podem dedicar a passejar-nos-hi abocats sobre els cingles. Si ho preferim podem caminar més còmodament per la pista en direcció oest, cap a la part superior del salt de la Grallera.

La pista, amb trams de terra i d'altres de ciment, acaba fent cap a la carretera TV-311, que va de Llaberia al Coll Roig (cruïlla amb la T-311); la seguirem cap a l'esquerra. No hi caminarem gaire estona, ja que, just al primer tomb (que gira cap a la dreta), a mà esquerra surt un sender que porta cap a Pratdip pel camí de les Pedrisses i el camí de les Marrades passant pel coll de Terres Blanques (hi ha un petit cartell de fusta: Camí Marrades - Pratdip).

En aquest sender, també marcat amb franges de color blau i amb alguns fites, cal anar en compte en un parell de llocs: en el primer, una fita ens indica clarament una petita baixada cap a l'esquerra per anar a travessar un barranquet. El segon és una cruïlla marcada amb una fita grossa.

Si seguim recte, cap al sud, acabarem de passar el pla del Bisbe i baixarem per les Marrades, un camí encara margenat però que cap al final es perd, i per tant, s'acaba baixant pel dret. Arribarem a uns camps d'avellaners; la tendència és anar cap a l'esquerra, a trobar un camí que, seguint cap a la dreta, ens portarà fins al primer pal indicador que hem vist. Des de la fita fins aquí com a molt ens prendrà mitja hora.

Si des de la fita pugem cap a l'esquerra (en lloc de seguir recte), farem cap al barranc de l'Aguiler. Seguint les marques blaves, primer passarem arran de les seves parets i després, caminant i desgrimpant pel llit del barranc, farem cap al pal indicador que hi ha al començament del pas dels Coleguts. Des d'aquí, seguirem en direcció a “Els Brolls - L'Aguiler”, repetint el tros de sender per on hem començat a caminar, i farem cap al primer pal indicador que ens hem trobat. Anant per aquí l'excursió s'allarga molt més, però, això sí, les vistes són molt maques i el recorregut, entretingut.


Mapa Serra de Llaberia, 2a edició (novembre 2012), editorial Piolet.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada