dijous, 5 d’abril del 2012

GR 11. Capítol 13: Puen deros Nabarros - Panticosa - Sallent de Gállego - Canfranc

-->
31a etapa Puen deros Nabarros - Buxargüelo
7 km. Desnivells: 470 m de pujada; 150 m de baixada (més 175 m de pujada; 120 m de baixada, de Torla al Puen)

9 de setembre de 2011
De fet hem deixat el cotxe a Torla (on hem arribat a les 4 de la tarda) i, per tant , quan hem arribat al Puen deros Nabarros, ja feia una hora que caminàvem i que patíem la calor que feia. El caminet fins a Buxargüelo és força bonic: va resseguint el riu Ara, primer per la seva riba dreta, pràcticament aferrat a la roca, i després per l'esquerra, a l'ombra dels boscos d'avets i fajos; per cert, ja no hi ha passamans per enlloc perquè hi han posat una petita passarel·la metàl·lica. Hem arribat al refugi a 2/4 de 8 del vespre, i segurament hem sigut els únics que hi hem arribat a peu.
Tot i estar en una habitació de quatre, només hi hem dormit naltros dos: sort d'això, perquè és una mica petita, amb poc espai per a maniobrar, ara bé, té lavabo i dutxa a l'habitació mateix.

Dormir (sopar i esmorzar): - Refugi de Bujaruelo

32a etapa Buxargüelo - Balneari de Panticosa
18,5 km. Desnivells: 1.212 m de pujada; 910 m de baixada.

10 de setembre de 2011
Com que hem esmorzat al refugi, no hem començat a caminar fins a les 8. L'etapa ressegueix el riu Ara fins gairebé al seu naixement, primer per sender, després per un camí de terra i finalment per sender altra vegada. A partir de la cabana dero Bado hem pogut contemplar la cara sud del Vinhamala o Comachibosa (que és com en diuen en aragonès) durant tot el trajecte, fins que hem saltat a la vall del barranc de Brazato pel coll de Brazato. La cabana de Labaza, pot servir d'aixopluc si fa falta. Ha fet calor tot el dia i especialment a partir del migdia, per tant, la baixada fins al balneari de Panticosa s'ha fet molt pesada, ja que pel bosc s'hi passa poc. Tot i això, a les 5 ja demanàvem un xampú al refugi Casa de Piedra. L'etapa en sí no és gaire destacable, excepte pel Vinhamala, especialment tenint en compte que es ve de les etapes de Pineta i Ordesa.

Dormir (i sopar): Panticosa Resort**** (sí, un 4 estrelles, el refugi Casa de Piedra estava ple)

33a etapa Balneari de Panticosa - Sallent de Gállego
21,6 km. Desnivells: 1.142 m de pujada; 1.477 m de baixada
11 de setembre de 2011
Ens hem posat a caminar a les 7 del matí en punt (encara fosc). La pujada fins als ibons de Bachimaña tot i pujar bastant dreta es fa molt bé. Per cert, el refugi de Bachimaña continua en obres (almenys hi estan treballant). La pujada fins al coll de l'Infern, és dura però amb pas lent i constant s'hi arriba la mar de bé. Vistes magnífiques cap a una de les Marmoleras i la glacera de l'Infierno. L'ibon de Tebarrai també és força espectacular, perquè el voreges per un senderó trepitjat sobre la tartera. Llavors arribes al coll de Tebarrai o Piedrafita on toca grimpar i desgrimpar: força més difícil que el de la Portella de Baiau. El paisatge continua impressionant: vessants que són tota una tartera, cims punxeguts, el massís del Balaitús just per darrera del refugi de Respomuso, que es veu lluny. En canvi, el camí des de Respomuso fins a Sallent és  fàcil però se'ns ha fet pesat, suposo que pels quilòmetres que portem i l'escalfament dels peus (que hem acabat remullant en una petita cascada). Per cert, des de la Sarra fins a Sallent és tot sender tret d'un quilòmetre que es fa per carretera. Hem arribat cap a les 6 de la tarda.
Diria que es tracta d'una de les etapes més dures i exigents del GR 11. Per sort un tel de núvols alts ha tapat el sol a partir dels Ibones Azules i ens ha estalviat la calor que podria haver fet; en canvi la visibilitat era molt bona i en cap moment hi hagut risc de pluja.

Dormir (i sopar): Hostal Faure*


34a etapa Sallent de Gállego - Canfranc (estació)
22 km. Desnivells: 922 m de pujada; 1.020 m de baixada

12 de setembre de 2011
Avui també hem començat a caminar a les 7. De Sallent a Formigal el GR està molt ben indicat i va per un camí de terra (una cabanera). En canvi, de Formigal a l'aparcament d'Anayet s'ha de caminar per la carretera (3 km) i pista asfaltada (2 km més) i no hi ha marques (bé, una). Un cop a l'aparcament cal travessar les instal·lacions per anar a trobar el pal indicador cap als ibons d'Anayet. El sender des de l'aparcament fins als ibons passa per una petita vall (Culibillas) molt bonica i està ben marcat. La vista un cop dalt als ibons és fantàstica: muntanyes de color vermell, el pic d'Anayet i, al fons, cap al nord, el Midi d'Ossau. La baixada per la Rinconada està prou bé, tot i que es fa molt de desnivell en pocs quilòmetres. En canvi, la vall de la Canal Roya és monòtona i, no sé si per culpa de la calor, se'ns ha fet molt pesada, a més a més no hi ha gens d'ombra (ni un arbre, ni una roca) i es passa lluny de l'aigua. La cabana de Lacuars pot servir d'aixopluc si fa falta.
A l'alçada de l'àrea de pícnic hi ha el trencall cap a Canfranc, molt ben senyalitzat (pal indicador de fusta nou) i el sender (GR 65.3 Camí de Santiago) està prou bé si no es fa a l'estiu. Cal comptar que des del trencall fins a l'estació de Canfranc hi ha 3/4 d'hora llargs: hi hem arribat cap a les 4 de la tarda.

1 comentari:

  1. Actualment el refugi de Bachimaña ja està obert, i es veu que és un petit luxe de comoditat.

    ResponElimina