dimarts, 19 de maig de 2009

GR 11 Revival. Capítol 7: Puigcerdà - Malniu - Riu dels Orris - Encamp

13a etapa Puigcerdà – Refugi de Malniu
14 km. Desnivells: 1.050 m de pujada; uns 100 de baixada. Cota màxima: 2.200 m.

13 d'octubre de 2007
Ens hem aixecat cap a les 8, hem anat a esmorzar i, a les 10, carregats amb les motxiles ens hem dirigit cap a Guils, primer per la carretera i després per un camí. A Guils hem carregat les cantimplores per avui, ens hem enfilat pels seus carrers i no hem deixat de pujar fins a la Feixa. Per aquests voltants hi arriben un parell de pistes, per això estava tot plagat d'urbanites.
L’arribada al refugi de Malniu, cap a les 3 de la tarda, ha sigut com entrar a Barcelona: un munt de gent i un munt de cotxes. Després, a mesura que s’anava acostant el vespre, ja només hem anat quedant les persones que havíem de dormir al refugi o acampats pels voltants. El sopar ha estat bé: pasta a dojo, amanida, llom i poma.

Dormir al refugi de Malniu (guardat)

14a etapa Refugi de Malniu – Refugi Riu dels Orris
16.7 km. Desnivells: 300 + 450 + 500 m pujada; 200 + 650 + 400 baixada. Cota màxima: 2.700 m

14 d'octubre de 2007
Ens hem aixecat, esmorzat i preparat la motxila i a les 9 ens hem posat a caminar. Primer una pujada i de pla fins al refugi d’Engorgs, on, per cert, hi ha matalassos nous. Hem seguit cap amunt, cap als estanys dels Minyons i de la Portella i, finalment, fins al punt més alt que havíem d’assolir: la portella d’Engorgs o de Calm Colomer.


A partir d’aquí la soledat ha sigut completa. Després de la pujada ha vingut una baixada de 700 m, molt dreta, fins a la cabana dels Esparvers. No hi hem entrat, però ens ha fet l’efecte que es tractava d’una cabana de pastors i no pas d’un refugi. Hem dinat aquí, abans de remuntar l’última pujada del dia fins al pla de Vallcivera (on uns cavalls amb aire amenaçant no ens han deixat fer fotos) i fins al port de Vallcivera, punt per on passa la frontera entre Catalunya i Andorra.
La veritat és que el paisatge fins aquí és força bonic i d’aquí cap endavant encara més.
Un cop a Andorra no falta aigua, tant per la que baixa pel riu com per la que raja de les fonts instal•lades als refugis de l’Illa i de Fontverd. Després de travessar la frontera, hem fet cap a l’estany de l’Illa i d’allí hem anat baixant cap al refugi del Riu dels Orris, on hem arribat a les 5 tocades. Hem fet una mica de foc, però com que se’ns omplia el refugi de fum, hem decidit apagar-lo malgrat la fresca.
S’ha fet fosc i hem aguantat aixecats fins a les 9, hora en què ens hem posat a dormir.

Dormir al refugi Riu dels Orris (lliure)

15a etapa Refugi Riu dels Orris - Encamp
12.5 km. Desnivells: 150 pujada; 1.100 + 150 baixada. Cota màxima: 2.230 m.

15 d'octubre de 2007
Ens hem aixecat i hem acabat amb les provisions (no era qüestió d'arrossegar menjar fins baix); a 2/4 de 10 ens posàvem a caminar. El paisatge estava gebrat. Els arbres ja canvien el color de les fulles i, per tant, n’hem vist de grocs, carabasses i vermells. Hem passat pel refugi de Fontverd: més gran, més lluminós i amb estufa de llenya en lloc de foc a terra; també hi havia aigua canalitzada i taules de fusta a fora. Hem baixat de forma constant pel costat del riu Madriu, i per trams de camí empedrat molt ben conservat, fins arribar a l’alçada de Ràmio, on ens hem desviat per un altre sender que porta, pujant pujant fins al coll Jovell. Ha sigut travessar el coll i començar a sentir els sorolls de la “civilització”: una piconadora que va esgarrapant la muntanya per construir-hi nous apartaments. Tot i això, el camí de baixada és força agradable, es voreja l’estany apresat d’Engolasters i d’aquí es baixa cap Encamp per un sender bastant dret. A les 2, fi d’etapa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada