Hem
deixat el cotxe aparcat a prop del celler modernista de Pinell de
Brai. Aquí hi ha un pal indicador del PR-C 27, també anomenat
Sender de la Pau. Es pot seguir en direcció a Santa Magdalena i
Pàndols. Tot i això, nosaltres sortim de Pinell de Brai creuant la
carretera que travessa el poble i agafant un camí de terra que hi ha
a l'altra banda.
En
una bifurcació del camí, continuem cap a l'esquerra, enfilant-nos
una mica. Al cap d'una estona veurem una primera marca de color blau
i en forma de ferradura. A partir d'aquí, anirem seguint aquestes
marques, que corresponen a la Marxa senderista dels Espantarrucs.
Girem, doncs, cap a l'esquerra i baixem una mica; la tornada la farem
per la dreta.
Les
marques ens porten al llit del barranc i a la carretera, que creuem
per sota, per un pas habilitat.
Comencem
a caminar per camins de tros fins que enllacem amb les marques
grogues i blanques del PR-C 27. A partir d'ara, les seguirem fins que
entronquem amb el GR 171.
A
l'alçada de les restes del qe devia ser un gran corral, deixem de
banda camins i pistes i agafem un sender que puja de forma molt
agradable per la Serra de Pàndols; l'ermita de Santa Magdalena
encara es veu lluny. En el tram de carena, podrem descobrir restes de
parapets de la Guerra Civil.
Arribem
a un replà des d'on veiem per primer cop la Mola d'Irto, un dels
nostres objectius d'avui. Entremig, però, hi ha una bona vall.
 |
| La Mola d'Irto: una magnífica magdalena (com l'ha definit una companya) |
El
sender planeja fins que enllaça amb un altre sender molt trepitjat:
és el GR 171, tot i que costa de veure'n les marques vermelles i
blanques.
Des
d'aquest punt, si es vol allargar l'excursió, es pot anar cap a
l'esquerra fins a Santa Magdalena i després tornar. Tot i això, cal
tenir en compte que l'excursió proposada ja és prou llarga.
Si
hem decidit no anar a Santa Magdalena, cal seguir aquest sender cap a
la dreta, de baixada. El traçat va planejant i baixant fins que
s'arriba gairebé a la carretera i trobem un pal indicador. Si
seguíssim cap a l'esquerra, podríem arribar a Gandesa després de
4,4 km de camí.
Nosaltres,
però girem a la dreta, cap a Cavalls. Caminem pel llit del barranc i
creuem la carretera per sota, per un altre pas habilitat.
Encarem
el barranc que separa les serres de Pàndols i Cavalls. A la nostra
esquerra queda la Mola d'Irto. Anem pujant suaument fins que passem a
l'altra banda de barranc i fem cap sota una petita torre elèctrica.
Aquí
si ens hi fixem veurem un sender que surt a mà esquerra: és el que
puja a la Mola d'Irto. si volem podem deixar la motxilla aquí i
pujar a la Mola més lleugers. Entre anar, badar i tornar serà una
hora.
A
dalt de la Mola hi ha les restes de l'ermita de Sant Marc (dues
parets); d'aquí que els republicans rebategessin el lloc com la Mola
de Karlos Marx. El lloc és molt estratègic, especialment pel que fa
a la vall per on passa la carretera.
Després
de baixar de la Mola i recuperar el GR 171, seguim endavant.
Travessem un camp i comencem a enfilar-nos per la Serra de Cavalls;
tornem a trobar les marques blaves de la Marxa dels Espantarrucs.
Mentre pugem, entrem a la zona que es va cremar fa dos o tres anys i
arribem gairebé a la carena.
El
sender travessa tota la Serra de Cavalls resseguint la carena
pràcticament tota l'estona. Podrem veure restes de parapets i
aixoplucs excavats a la roca durant la Guerra Civil. Per la
visibilitat del lloc s'entén el seu sentit estratègic.
Arribem
a la Punta Redona (659 m), on hi ha un vèrtex geodèsic. Caminem una
mica més i trobarem una cruïlla de senders, amb un pal indicador.
(Abans haurem passat a la vora d'un bust en record d'un muntanyenc
jove que es va morir; és bo saber que hi és perquè fa impressió
veure aquell cap sortint de la roca...)
Abandonem
el GR i seguim les marques blaves i també les grogues i blanques de
PR. Comencem a baixar pel Camí de la Font emmarcat per les cingleres
del barranc dels Bous.
En
un punt determinat, les marques blaves de la marxa senderista i les
marques del PR se separen. Nosaltres optem per seguir les marques
blaves de l'Espantarrucs, que se'n van cap a l'esquerra i que, segons
el mapa, passen per senders; en canvi, no sabem si el PR va per
pista. Les distàncies segurament són si fa no fa (8,5 km fins a
Pinell).
Així,
doncs, seguim el traçat de la Marxa dels Espantarrucs. Passem pel
que deduïm que són les mines de Picalta (hi ha una gran
concentració de terra vermella), i anem combinant senders i camins
fins arribar al mateix lloc per on hem sortit de Pinell de Brai.
Ha
estat una excursió llarga, però interessant. I el mapa “Terra
Alta - Serres de Pàndols i Cavalls” de la Piolet ja ha quedat
estrenat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada