Bonica
excursió per pujar a un dels millors miradors d'Andorra... ho diuen
els andorrans, així que saben de què parlen.
Se surt
de l'aparcament que hi ha a prop del refugi de Sorteny (1.900 m), per
un sender a mà dreta que hi ha just després de la tanca. Un pal
indicador de fusta ens informa que anem cap a l'Estany i Pic de
l'Estanyó.
El
sender no té pèrdua, i a més a més hi ha alguna marca groga;
primer passa pel mig del bosc i després, de tant en tant, planeja
lleugerament entre prats.
S'arriba
a l'Estanyó, un petit llac situat a 2.339 m, envoltat d'un paisatge
completament rocós.
El
sender continua cap a l'esquerra per començar a enfilar-se
seriosament cap al Pic de l'Estanyó. Es mig cresteja fins arribar a
l'avantcim i, finalment, ja només cal creuar un petit replà i pujar
al capdamunt del Pic. Som a 2.915 m i, efectivament, hi ha molt bona
vista, amb l'Aneto inclòs.
 |
| Pic de l'Estanyó vist des del Serrera |
Des
d'aquí se'ns ofereixen diverses opcions per tornar al refugi de
Sorteny. Naltros decidim arrodonir l'excursió anant al Pic de la
Serrera, passant pel Pic de la Cabaneta.
Així,
doncs, baixem del Pic de l'Estanyó fins al replà i des d'aquí, ens
dirigim cap a la dreta (est) en direcció al petit cim de la
Cabaneta. Descobrim que també està marcat amb punts grocs.
Des del
cim de l'Estanyó, anar cap al de la Cabaneta semblava pla, però
aviat descobrim que no és així, i el primer que ens toca fer és
perdre alçada.
Després
sí, el recorregut planeja una mica, fins arribar a la base del Pic
de la Cabaneta. Abans d'enfilar-nos al cim trobem una pintada que
també indica l'itinerari cap a Meners (es refereix al coll de
Meners). Com que naltros després hi hem de baixar, decidim deixar
les motxilles i pujar lleugeres, malgrat que no hi ha gaire distància
ni alçada.
Pic de
la Cabaneta (2.852 m). Ens fem la foto de rigor i també fem fotos de
la cresta per on ens tocarà passar.
 |
| Pic de la Cabaneta des de la cresta |
Recollim
les motxilles i comencem a baixar per anar a buscar la cresta. La
baixada és molt dreta i el terreny és tot de pedra sòlta bastant
inestable. Aquesta és, sens dubte, la part de l'excursió on ens
cansem més.
Finalment
arribem a la cresta. És entretinguda, però com que està marcat amb
punts grocs, és molt fàcil de seguir i passar pel millor lloc
possible en cada moment, pujant i baixant. A mitja cresta ens girem
per veure per on hem baixat i ens en fem creus, mentre compadim els
que en aquest moment hi estan pujant.
Arribem
al Coll de Meners. Ja només ens queden els 190 metres de desnivell
fins al Pic de la Serrera. Els anem fent xino-xano i arribem sense
cap complicació al cim (2.912 m). El Pic de la Serrera és fronterer
amb l'Arieja, per tant, tot el que ens queda al nord ja és
Occitània.
 |
| Pic de la Serrera pujant cap al de l'Estanyó |
Tornem
al Coll de Meners pel mateix camí de pujada. Des d'aquí ja només
ens queda baixar cap al refugi de Sorteny seguint el sender evident i
marcat amb les franges vermelles i carabasses del GRP (Gran
Recorregut del Principat). Des del refugi s'arriba al cotxe en 5
minuts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada