Excursió que, uns anys després, torna a la Febró i els Gorgs, però variant i allargant una mica l'itinerari.
Aparquem
a l’entrada de la Febró, situada a 760 m d'altitud. Travessem el
poble i sortim en direcció oest per un carrer cimentat. Arribem
davant d’una mena de mas. A mà dreta veurem un pal indicador
metàl·lic: seguirem la direcció de Prades.
Anirem
enfilant-nos per un caminet ben traçat i marcat amb les franges
grogues i blanques de PR-C 87.
Arribem
a un coll (és el coll de les Torres). El sender es bifurca. El de la
dreta porta cap a Prades. Nosaltres agafarem el de l’esquerra, que
comença a baixar. El sender continua marcat com a PR i s’anirà
eixamplant fins arribar als masos de Galzeran (també anomenats de la
Febró), que actualment es troben en runes. Des del pla de l'era hi
ha una bonica panoràmica.
Des
dels masos de Galzeran seguirem per pista fins al mas d'en Porrera,
també en runes.
Al
cap de molt poc abandonarem la pista per agafar un sender a mà
esquerra. Hi ha un pal indicador; cal seguir la indicació “Grau
del Gris”. Gràcies a aquest grau davallarem amb rapidesa fins al
llit del barranc del Carcaix. El camí és obac i hi ha força
vegetació, tot i això, també tindrem bones vistes cap als cingles
que hi ha sota el mas de la Barba i de l’Extremenyo.
Arribem
a una cruïlla senyalitzada amb un pal indicador. Seguirem el “Camí
del Carcaix” cap a la nostra esquerra. Travessarem el barranc del
Carcaix i continuarem cap a l'esquerra per anar al molí de
l'Esquirola, un edifici emblanquinat però també en runes.
Per
baixar des de la pista cap al molí haurem d’agafar un petit
baixador a mà esquerra. No és molt evident, però si ens hi fixem
sí que el veurem. És poc abans d’arribar a la cadena que tanca la
pista als vehicles motoritzats.
Un
cop al Molí de l’Esquirola, enllaçarem amb el PR-C 7 que hem
deixat precisament en sortir de la Febró i que ara seguirem en
direcció est. Hi ha un pal indicador.
Travessem
el riu Siurana i ens enfilem a l’altra riba. Seguim el sender i
trobarem dues indicacions: “La Febró”, i “Els Gorgs”, que és
cap on anem. Per a orientar-nos deixarem les marques de PR i seguirem
unes franges de pintura blaves i grogues.
Seguim,
doncs, aquestes marques i ens enfilem ràpidament per un sender, amb
alguna petita resta de camí empedrat. Ens endinsem pel bosc. Aquest
sender, frondós però net, ens porta directament a la Gorguina, un
salt d’aigua sobre un toll que forma un conjunt molt bucòlic.
Després de travessar el barranc a gual, ens hi podem acostar agafant
un senderonet que es desvia cap a la dreta. Després de gaudir del
lloc, tornem enrere a buscar el sender principal, que s’enfila
bastant dret i ens permet agafar perspectiva altra vegada.
Arribem
a una pista, nosaltres continuem recte, seguint les marques blaves i
grogues, que ens portaran fins al Gorg per un sender frondós.
Des
del Gorg, tornarem cap al riu Siurana. Per fer-ho, ens dirigirem cap
al Gorguet, seguint una barreja de marques grogues, alguna de blava i
també de PR. En tot cas, no hem de seguir les de GR (blanques i
vermelles).
Passem
per davant del Gorguet i seguim un sender clar. Arribarem a una
cruïlla, on hi ha un pal indicador una mica rovellat. Seguirem el
sender de la dreta, que baixa ràpidament i desemboca en una pista.
Seguirem
la pista cap a l’esquerra, la qual, de pujada, ens portarà fins al
mas de Ribelles des d’on hi ha unes vistes impressionants de les
cingleres de la vall del riu Siurana.
Seguim
per la pista en la mateixa direcció i estem a l’aguait d’un
sender marcat que surt a mà dreta. Està indicat amb una fita.
Baixem
de forma còmode fins al fons de la vall. Trobarem un pal indicador
amb banderoles metàl·liques de color verd. Segons la informació
que conté, fins a La Febró hi ha 4,4 km i 2 h i 15’ de camí.
Seguim,
doncs, en direcció a la Febró. Anirem seguint el sender, marcat com
a PR i que ens farà travessar diverses vegades el riu. Al
començament segueix el Siurana pel seu costat dret a certa alçada,
trobarem indicis que estem passant per un antic camí empedrat i
tindrem molt bona vista cap a les parets del costat esquerre del riu,
amb una bona perspectiva de la Desenrocada dels Castellans. Quan anem
per la riba esquerra, també passarem per sota la balma coneguda com
a Cova Serena. Si baixa aigua, podrem sentir el so del riu i dels
petits salts que s’han format al llarg del seu recorregut i podrem
admirar diverses balmes i gorguets.
El
sender s'acaba on comença la pista, tot i això, les marques grogues
i blanques del PR i algun pal indicador ens portaran sense pèrdua
fins a la Febró, punt final de l'excursió d'avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada