Llacunes i la Moleta Redona (Cardó)

Excursió només apta per a persones amb un cert esperit de cabra, ja que bona part  es fa per llocs sense sender. Eines útils: mapa Cardó-Rasquera (1:25.000) de la Piolet, itinerari 22 del llibre Serres de Cardó, del Boix i del Coll de l'Alba (Joan Tiron, Cossetània) i sentit de l'orientació.

Hem deixat el cotxe aparcat a la carretera entre Rasquera i el balneari de Cardó, poc després del km. 5.

A l'altra banda de la carretera surt un senderó. És ombrívol i va pujant de forma intel·ligent per trams que encara conserven l'empedrat.

Trobarem una bifurcació cap a la dreta que no agafarem. Passem per l'anomenat Estret de Llacunes: empedrat preciós.

Arribem a les runes del mas de Garrupo, on hi ha una cisterna (ara ja sense la ferrada) i un rec de pedra treballada.

Aquí hi ha una piqueta metàl·lica de la UEC amb diverses indicacions: nosaltres venim de Comanegra i ens dirigim cap a La Graeta.

El sender és prou definit i, a més a més, hi ha franges de pintura vermella. Quan sortim del bosc i comencem a caminar sobre el lapiaz cal fixar-s'hi una mica més.

Anem a baixar cap a la dreta, cap al barranc de Llacunes, que acabarem creuant.

Tornem a endinsar-nos per bosc,  però a la nostra esquerra podem entreveure els cingles que s'aboquen a les dues bandes del barranc.

De cop ens trobem passant per un grauet molt estimbat, només dissimulat per una mica de vegetació. És l'anomenat Grau del Feiso del Gerro. Cal anar en compte.

Passem un altre grauet (aquest sense risc) i caminem pel capdavall de les parets del cingle. Quan el bosc s'obre, veiem la Moleta Redona i el Piló del Rosso.

Desemboquem en un llomet on, al mateix temps, s'acaben les marques vermelles. A la nostra dreta, al capdavall del pendent veurem el mas de Torné, amb la seva basseta. Hi hem de baixar.

La millor opció és arribar fins a la punta del llom on som i després tirar dret avall cap al mas, entre el pedregar i la vegetació, que no és gaire alta.

Un cop baix, travessem el barranc i ens dirigim a la pista que ja véiem des de dalt. La seguim cap a l'esquerra. De seguida s'acaba i es transforma en un sender (que també ja véiem des de dalt): és el Camí Vell de Cosp.

Seguim aquest sender sense cap dificultat. A més a més hi torna a haver marques vermelles. Finalment arribem a una gran bassa (al mapa de Rasquera-Cardó de la Piolet no surt).

El sender s'acaba i comença una pista, però nosaltres no l'agafem, sinó que trenquem cap a l'esquerra, seguint un camí força desdibuixat. Anem tombant cap a l'esquerra i arribarem a uns bancals molt ben fets i nets. Els haurem de travessar per anar a buscar el barranc de les Llacunes, que fa l'efecte d'estar força enfonsat.

Trobem un sender que no està senyalitzat de cap manera i hem d'acabar buscant-nos la vida per trobar el lloc més adient per acabar baixant al llit del barranc, travessar-lo i tornar a enfilar-nos camp a través per l'altra banda.

Un cop superada la primera pujada, continuem camp a través en direcció a la Moleta Redona, que ara ja no sembla tan lluny. Tot i això, ens costarà arribar-hi per culpa de la vegetació, que s'espesseix a mesura que ens hi acostem.

Arribem a la paret de la Moleta. Com que hem llegit que l'únic lloc accessible per pujar-hi és al vessant est, mirem de trobar el lloc. L'anem rodejant cap a la dreta (és a dir, cap al nord) i sí, trobem un lloc que ens sembla factible, tot i això només hi puja una part dels integrants, ja que la grimpada no és especialment fàcil.

Continuem l'excursió acabant de fer el tomb a la Moleta. Tenia l'esperança que a partir d'aquí trobaríem algun sender, ja que hi ha una piqueta de la UEC situada al sender carener entre Rasquera i el Portell de Cosp que l'assenyala. Ja us dic que aquest sender no existeix.

Així, doncs, fem el tomb pel vessant obac de la Moleta entremig d'una forta vegetació. A la nostra dreta ens queda la vall del barranc dels Gaviots i les marjades del mas de Terracuques del Llebre.

Arribem a un collet, a partir d'ara anirem en direcció oest, seguint la carena, ja que és on hi ha menys vegetació. El nostre objectiu són els peus de la cinglera de la Mola Llarga, que es veuen blanques més enllà.

Després de superar trams més o menys espessos i algun pas rocós, arribem a aquestes parets. A partir d'aquí tot és una miqueta més plàcid i, finalment, arribem al sender carener entre Rasquera i el Portell de Cosp, just en el punt on hi ha la piqueta de la UEC.

Seguim el sender en direcció a La Llacuna. Un cop al mas de Garrupo, agafem el sender per on hem pujat per tornar cap als cotxes.

Aquest és el track recollit per l'Albert P.: https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16482375

El Pont d'Orient (Serra del Boix)

Aparquem el cotxe a prop del Mas de Nàqueres (320 m), on una cadena ens impedirà seguir per la pista.

Passem pel costat de la cadena i comencem a caminar per la pista, que a poc a poc, però sense parar anirà enfilant-se, primer per arribar a la bassa de Falcó i, més tard, a la de l'Andreu. Aquests primers quilòmetres són tots per pista, però tindrem l'avantatge de gaudir tranquil·lament de la visió de l'imponent Morral de Cabrafeixet i de la Roca Foradada per una banda, i del vessant est de la Clenxa del Boix per l'altra. La vegetació d'aquest sector va quedar arrasat en l'incendi de 2011, i precisament per aquest motiu podrem observar l'orografia retorta del terreny. Pel camí pot ser que ens trobem toros.

Al cap d'una hora arribem al Coll de Xeta (660 m). Des d'aquí surten dos senders laterals: un cap a la dreta que, resseguint la Clenxa del Boix, ens portaria fins a Xàquera/la Creu de Santos, i l'altra (a l'esquerra) que careneja cap al sud-est fins als peus de la Roca Foradada i amb el qual més endavant nosaltres enllaçarem.

Continuem per la pista, tot i que ben aviat agafarem un sender a mà esquerra. Hi ha un piqueta indicadora (La Tossa - Tivenys). La pista-camí per on veníem s'acaba a la bassa de la Carrasca. El sender que nosaltres seguim és el que ens portaria fins a Tivenys, després de passar pels peus de la Tossa i les Murtes.

Agafem, doncs, el camí i comencem a baixar, endinsant-nos cap al cor de la Serra del Boix.

Arribem a una cruïlla senyalitzada amb una altra piqueta instal·lada per la UEC (485 m). Abandonem l'antic camí cap a Tivenys: un camí molt ben pensat amb el qual pràcticament no es perd ni guanya alçada fins als peus de la Tossa i la caseta de Rabasseta.

Nosaltres ens dirigim cap al Pont d'Orient, també anomenat de Buinaca. Per una banda tindrem parets i roques de formes curioses i suggeridores, per l'altra els estimballs cap al barranc de Buinaca.

Passem per davant una bifurcació poc marcada (el sender que puja cap a l'esquerra ens permetria tornar al Coll de Xeta) i, més endavant, en trobem una altra marcada amb una fita. En aquesta segona bifurcació també obviem el sender de l'esquerra que s'enfila cap a la Roca Foradada , tot i que hi tornarem un cop hàgim visitat el Pont d'Orient.

Continuem cap al Pont d'Orient, on arribem al cap de pocs minuts. L'anomenat pont és ben bé això, un pont, pel qual es pot caminar per damunt per anar d'una banda a l'altra del barranc. S'hi ha de parar molt de compte, ja que hi ha un forat, mig tapat per la vegetació, pel qual es pot escolar qualsevol persona, i la caiguda és més que considerable. En canvi accedir a sota del pont és complicat (nosaltres no ho hem intentat). El racó també inclou una bonica balma que, quan plou fort, deu ser espectacular.

Quan considerem que ja hem gaudit prou del lloc, tornarem enrere pel mateix sender fins a la bifurcació que hem vist per sota la Roca Foradada.

Ara sí que agafarem el sender que s'enfila (i que en aquest moment ens queda a mà dreta). Frondós en algun tram, ens anirem obrint camí. Passarem pel costat de la Font de la Foradada, en realitat un petit bassal sota una roca, que, si no ha plogut, trobarem completament eixut.

Continuem pel sender, en direcció sud-est, però just abans d'arribar a una gran fita de pedra, trencarem cap a l'esquerra, camp a través i cap amunt. Sabem que és poc ortodox, però és l'única manera que tenim  per enllaçar amb el sender que transcorre per sota els cingles de la Roca Foradada. Anirem fent petites ziga-zagues evitant la vegetació més espinosa. Les úniques referències són un parell de pins solitaris i la mateixa Roca Foradada.

Enllacem amb el sender. En aquest hi ha marques de pintura vermella, que no abandonarem fins arribar a la carena que ens queda per damunt, a la nostra esquerra, i que, ara com ara, ens sembla inaccessible. Tot i això, seguint les marques, arribem al capdamunt sense complicacions i només, potser, esbufegant una mica.

Passem a l'altra banda de la carena i quedem encantats amb la imatge que se'ns presenta del Morral de Cabrafeixet.

Ara anirem seguint la carena cap a la nostra dreta, orientats per algunes fites. En arribar en un punt en què el terreny és més planer, ens dirigirem cap a l'esquerra, altre cop camp a través, cap a l'altra banda d'aquesta petita vall, per enllaçar amb un altre sender, aquest cop marcat amb els senyals blancs i vermells del GR 192.

El sender, que seguirem cap a l'esquerra, ens fa enfilar-nos lleugerament i ens porta directes a una roca que amaga un petit avenc, al qual es pot accedir amb compte.  

Seguim pel GR i arribem a la cruïlla (piqueta) amb el sender que porta al capdamunt  del Morral de Cabrafeixet (753 m). Val la pena pujar-hi: entre anar i tornar no arriba a la mitja hora.

Recuperem el GR i comencem a baixar encarats cap al Barranc de les Nines. Trobarem una bifurcació marcada amb una piqueta metàl·lica (Bassa de Falcó). Deixem el sender principal i ens dirigim cap a la Bassa de Falcó. Seguint aquest sender anirem rodejant tot el Morral de Cabrafeixet, de manera que es pot dir que li haurem fet tot el tomb de 360º.

Arribem a la Bassa de Falcó, un toll amb la tanca mig desfeta on beuen els toros (i suposem que altres bèsties), i a la pista per on hem pujat a l'inici de l'excursió. Ara l'agafarem en direcció contrària per anar a parar on tenim el cotxe aparcat.