Camins de cabres per les Muntanyes de Tivissa

Sortim de Tivissa (315 m) seguint les marques blanques i vermelles del GR 7 en direcció a l'ermita de Sant Blai. Tot i que comença amb una petita pujada, després el camí, amb bocins empedrats, planeja.

Abandonem el GR (uns 100 m abans d'arribar a la pista) per enfilar-nos per un sender que surt a mà esquerra: és lo Grau, l'antic camí per anar a l'ermita de Sant Blai, que també conserva trams empedrats. Després de la pujada inicial, el sender va de pla i ofereix una bona vista de l'ermita de Sant Blai. Es passa per un bancal abandonat i un petit alzinar.

Per la nostra dreta arriba el sender que puja des de la font de Sant Blai. Nosaltres seguim recte.

Creuem un parell de pistes forestals.

Pal indicador: seguim la direcció “Monegret - Coll de la Conca - Frides”.

Creuem una altra pista, continuem recte, en direcció sud. El camí s'eixampla.

Coll de Monegret (480 m). Seguim les indicacions “Coll de la Llena - Coll de Monetze”. La pista que abans era de terra, ara esta cimentada.

Al cap de molt poc la deixem per agafar un sender que surt a mà dreta, per sota de la Tossa. Hi ha un pal de fusta sense indicacions però amb una pintada que diu "La Tossa". Passem a la vora de les ruïnes del mas de Sant Blai de Monegret, amb el forn que es conserva bé.

El sender va pujant entre un bonic alzinar fins a sortir al sender carener de les Cabreres. Com que la Tossa (718 m) queda molt a prop, el seguirem cap a l'esquerra per arribar-hi.

Per baixar de la Tossa, punt més alt de les Muntanyes de Tivissa, tornem pel mateix sender per on hem vingut. El seguirem tot sencer per resseguir tota la carena de les Cabreres, està marcat amb franges grogues i alguna fita. Després de passar vora tres roques molt característiques (una d'elles foradada), el mateix sender ens porta cap a l'altre vessant de les Cabreres i acaba baixant fins al Coll del Totxo. En aquest tram hi ha alguna petita grimpada i desgrimpada, molt fàcils, però que demanen agilitat.

Des del Coll del Totxo anem cap a l'esquerra, seguint un sender que, força dret, ens portarà cap baix a la pista del Barranc de les Covetes (390 m).

Seguim la pista cap a l'esquerra, en direcció a Missamaroi.

Arribem a la cruïlla amb el Barranc de la Fena. Actualment aquí hi han obert una pista que porta barranc de la Fena amunt cap al mas de Virginio.

Nosaltres ara deixarem la pista i, girant a la dreta, ens endinsarem pel Barranc de Missamaroi. Cal fixar-s'hi, perquè en obrir la pista del mas de Virginio, l'entrada ha quedat desdibuixada pels pedrots. Tot i això, hi ha traces de sender, segurament fet pels senglars i altres bèsties. En tot cas, les cabres, que són les que hi haurien de passar, ja no ho fan.

El sender va resseguint el Barranc de Missamaroi. Hi ha trams més nets que d'altres, dependrà de com hagi crescut la vegetació. Al llarg del barranc podrem observar diverses formes rocoses. Tot i això cal no perdre de vista les poques fites que hi ha.

Cap al final, creuarem el barranc cap a la seva riba esquerra i ens enfilarem per un pas poc clar. Passarem per entre un bosc de pins i arribarem sota una balma. A partir d'aquí està més net de vagetació.

Ara el nostre objectiu és una zona que es veu més aclarida: és on hi ha la Font de Missamaroi, tot i que reconeixerem el lloc per una noguera solitària que hi ha entre els antics bancals abandonats.

Des de la noguera (580 m), intuirem dos senders: un puja, en direcció sud, cap a la carena de la Serra de la Creu i cap a la Foradada de Missamaroi, l'altre planeja en direcció nord, i és el que agafarem.

Aquest sender arriba fins a la font Nebot, l'existència de la qual intuirem per la gran quantitat de fenàs i joncs.

Després el sender es confon amb els camins de cabres. La nostra intenció és anar pujant pel Barranc de Missamaroi, per on també passa la carrerada anomenada de la Llena a Missamaroi. De vegades anirem pel llit del barranc, d'altres ens enfilarem una mica pel seu vessant dret (a la nostra esquerra). Caldrà que anem seguint el caminet de cabres que ens sembli més còmode. Veurem un bon grapat de fòssils (amonites).

Al final anirem pujant suaument cap al Coll de la Punta de l'Àliga (690 m), que ens queda a la dreta, on ens ajuntarem amb el sender que ve de la Punta Melica. El seguirem cap a l'esquerra, en direcció al Corral de Benito. Tot i no ser evident, encara estem caminant per la carrerada.

Arribem a una cruïlla de senders: si pugéssim recte amunt faríem cap a la Tossa altra vegada, agafem, doncs, el de la dreta. Aquest sender ens portarà fins a la Drecera de Benet. Hi ha algunes fites, una d'elles marca el punt on comença el descens per salvar fàcilment el cingle.

Si seguim les fites correctament acabarem fent cap al Collet de la Llena, on hi ha un pal indicador. Anem cap a l'esquerra, en direcció al Camí de la Llena, per on baixarem fins a Tivissa.

Pont Foradat - Pont del Morral Desplegat - Cova de la Roja - barranc afluent de les Tosques - Cova del Bou - Cova dels Àngels

Deixem el cotxe a la petita zona d'aparcament de la Cova dels Ferrins, lloc del Port on s'arriba per la Sènia i l'embassament d'Ulldecona.

A l'altra banda de la pista uns cartells de fusta ens indiquen cap a la Tenalla i cap al Pont Foradat.

Seguim direcció cap al Pont Foradat i ens endinsem per un sender que primer comença baixant però després ja s'enfila i no deixarà de fer-ho fins al mateix Pont.

Tot i que no hi ha marques, el sender està tant fressat que no hi ha dubte de per on cal anar.

Cruïlla amb uns cartells de fusta que indiquen cap a la Cova Roja i cap al Pont Foradat. Anem cap al Pont Foradat.

Arribem al Pont acabant amb una grimpada i, si volem pujar al forat, caldrà que ens enfilem amb l'ajuda d'una savina que hi ha a tocar de la paret.

Després de gaudir d'aquesta foradada, reculem. Baixem els primers revolts i cal que estiguem atents a la dreta, ja que el sender només s'intueix. Després trobarem alguna fita i alguns punts de color roig que ens orientaran clarament. Anem combinant petites pujades amb trams plans que aprofiten les feixes que hi ha sota les cingleres. Cal anar vigilant de no perdre les fites, i en cas de dubte cal tenir en compte que hem de seguir en direcció sud-oest.

Hi ha un punt en què sembla que el sender es bifurca i que el brancal dret s'entafori per un estret. Nosaltres seguim recte i farem cap a la segona foradada del dia, que, de moment no té nom oficial. La forada com a tal no té res a veure amb el Pont Foradat, però la vista és fantàstica.

Reculem fins al lloc on es bifurca el sender. Passem l'estret i ens enfilem. Anem caminant i rodejant el Morral per la seva cara oest. Cal estar molt atent a no perdre les fites. Finalment passem un collet i comencem a baixar decididament per un bosc frondós fins que arribarem a la Cova de la Roja. En aquest cas, és una balma i una cova alhora, hi ha una font (que avui no rajava) i un petit aixopluc fet de pedra seca.

Continuem baixant entre un magnífic bosc de pins, resseguint un afluent del barranc de les Tosques, de vegades per la riba dreta i d'altres pel llit mateix. Hi ha punts vermells i algun petit pal de continuïtat.

Arribem al barranc de les Tosques. A l'esquerra surt un sender al qual no fem cas. Travessem el barranc i continuem recte. Al cap de poc trobem un pal indicador. Agafem el sender de l'esquerra, que ens portarà cap a la Font i la Cova dels Bous. El sender està net i s'enfila sense parar els dos quilòmetres fins a la cova. Pel camí haurem vist un petit pal de fusta amb la indicació "Mola dels Hortets" i força més endavant trobarem la Font dels Hortets, on encara hi quedava una mica d'aigua.

Des de la Cova dels Bous baixem en direcció a la Font del Teix per un sender que va fent algun revolt.

La Font del Teix es troba ben bé al peu de la pista de la Fou i hi ha com una mena de petit embassament.

Seguim pista avall (cap a la dreta).

Al cap d'un quilòmetre aproximadament, haurem d'estar a l'aguait per veure un sender a mà esquerra, marcat amb dues fites. Si volem visitar la Cova dels Àngels, ens haurem de tornar a enfilar. Però val la pena.

Ens entretenim amb les formacions calcàries de la cova i continuem l'excursió. En lloc de baixar pel mateix sender, en seguirem un altre de més clar i netejat de nou no fa pas gaire. Acabarem a la casa forestal.

Des de la casa forestal, travessem el barranc del Racó del Tabac i ens enfilem cap a la pista, per on continuarem uns quants quilòmetres, fins que arribarem a la Cova dels Ferrins, on tenim els cotxes.

En total haurem fet uns 15 km i gairebé 1.000 m de desnivell, gaudint de l'espectacle que l'erosió ha provocat en aquesta zona.

Circuit des d'Alfara de Carles

Aparquem el cotxe a l'entrada d'Alfara de Carles (340 m) i sortim caminant per la carretera.

Al cap d'uns 500 m surt a mà dreta una pista que porta a un corral de bous amb una porta de ferro.  La pista continua a l'esquerra i es bifurca, però nosaltres no agafem cap dels dos braços, si no que seguim un sender que surt entremig.

Aquest sender, que no deixarem en cap moment, conserva força trams empedrats i arriba fins al coll d'Alfara, a 1.135 m, tot resseguint des de l'altura el marge dret del barranc del Llop.

L'únic punt en què cal anar en compte és quan el sender s'ajunta amb una pista que se'n va cap a l'esquerra. Nosaltres continuarem pel sender, que continua en direcció nord-est. Cada vegada ens enfilem més i la pujada es fa més dreta, malgrat els revolts que va fent el caminet.

Arribem finalment al coll d'Alfara, on entronquem amb el sender marcat com a GR i els estels blaus dels Estels del Sud. Seguim cap a la dreta.

Al cap de no res, a mà esquerra veurem una fita. Seguint-les arribarem fàcilment al cim de l'Espina (1.180 m).

Baixem de l'Espina seguint unes altres fites en direcció nord-est i tornarem a enllaçar amb el GR-Estels del Sud.

Caminem entremig del bosc i estem a l'aguait d'una fita que ens indicarà on comença l'itinerari que permet anar fins a la Mola Carrascosa.  Quan trobem la fita ens endinsem entre els boixos.

A partir d'aquí no podem parlar de sender, ja que el pas es perd entre la vegetació, però amb una mica d'atenció, buscant les fites (i si es porta algun track millor) es pot arribar als punts clau. Hi ha llocs on es va ben bé a la vora del cingle que dona a la Tossa, amb escletxes i avencs on cal anar en compte.

Passem pel costat d'uns quants badalls entre el cingle principal i panys de roca que se n'han separat. De fet, acabarem passant pel mig d'un (el pas de la Faixa Blanca) que no presenta cap dificultat per accedir-hi.

Arribem a un punt on un sender se'n va cap a mà esquerra i que es veu força més net que per on hem vingut fins ara. Si el que volem es anar carenejant per damunt la Mola Carrascosa, no l'agafarem i mirarem d'enfilar-nos a la Mola tot grimpant.

Nosaltres, tot i que no era la intenció inicial, hem seguit aquest sender més net. Segur que no és tan espectacular com anar per dalt, però el bosc per on passem és molt bonic i és com una mena de descans després del tram més brut que veníem fent.

El sender però va baixant i perdent desnivell, per això, quan arribem per sota el coll que separa la Mola Carrascosa i el Tossal del Montclí, ens decidim a enfilar-nos-hi, ja que les corbes de nivell que veiem al mapa no indiquen que hi hagi cap cinglera que ho impedeixi. I efectivament, l'única dificultat és el propi desnivell de pujada que fem de cop i el terreny pedregós, per la resta es pot fer la mar de bé.

Arribem al coll i ens enfilem en direcció al Tossal del Montclí. Arribem a l'escletxa que hi dona accés, però no hi pugem perquè fa molt de vent i decidim variar l'itinerari (una altra vegada).

Gràcies a un track dels que portem descarregats veiem que es pot baixar per la tartera de la banda sud i enllaçar amb un sender, que al seu torn enllaça amb el GR 171 entre Paüls i Alfara.

Així, doncs, baixem per la tartera, intuïm el senderó i al cap de poc ja el trobem una mica més trepitjat i amb alguna fita. Efectivament acabem enllaçant amb un altre sender, aquest molt més fressat, que seguirem cap a l'esquerra. Si l'haguéssim seguit cap a la dreta, hauríem fet cap al barranc del Llop i al sender per on hem pujat a l'inici.

Així, doncs, anem cap a l'esquerra i continuem baixant lleugerament. Ara sí, acabem desembocant al sender marcat com a GR, molt a prop de les runes del Mas de Marí, i el seguim cap a la dreta per anar fins a Alfara de Carles. No l'abandonem fins que entrem al poble passant entremig d'unes granges.

Aquí deixo el track gravat pel Toni Azón https://www.wikiloc.com/hiking-trails/alfara-de-carles-coll-dalfara-l-espina-mola-carrascosa-montcli-tarteres-alfara-31751573

Gúbies de la Vall Figuera

Des del Toscar (Alfara de Carles)

11,6 km, 645 m desnivell

Deixem el cotxe a la zona d'aparcament del Toscar i ens dirigim cap a l'ermita de Santa Magdalena i els Xorros, unes fonts que sempre ragen.

Pal indicador: seguim les marques del GR 171 en direcció al coll de la Vall Figuera (a 2,3 km). El sender és dels antics i va guanyant alçada sense parar tot fent revolts, sota l'ombra de pins roigs, alzines i alguna blada. Encara es conserven bé alguns trams empedrats.

Mirador natural a mà esquerra, amb una roca en què hi ha una marca de GR. Val la pena aturar-s'hi per contemplar el paisatge.

Cruïlla amb pal indicador: seguim cap al coll de la Vall Figuera.

Arribem al coll de la Vall Figuera, on un indicador ens informa que estem a 855 m d'alçada. Així, doncs, ja hem fet gairebé 400 m de desnivell.

Comencem a davallar, pel mateix tipus de sender. Quan tornem a entrar al bosc, una fita i una pintada desgastada a l'esquerra ens indiquen el caminet per arribar als bassis de la Solana o Negrotler. És un lloc agradable i arrecerat.

Recuperem el sender principal, encara marcat com a GR. Pràcticament no puja ni baixa i ens permet observar les magnífiques parets de les muntanyes que encaixonen la Vall Figuera.

Travessem el torrent de la Vall Figuera, normalment sec. El camí de la dreta ens portaria als bassis de la Vall Figuera i, si volguéssim, al refugi de Caro per la pista cimentada.

Continuem seguint les marques de GR. Comencem a baixar una mica. En una bifurcació molt evident i marcada amb una fita, el GR s'enfila cap a la dreta. És aquí on l'abandonem i agafem el sender de l'esquerra, igualment ample.

No abandonarem aquest sender ben definit fins molt enllà, quan arribem a la cruïlla amb els sender del Caragol. Per tant, no haurem de fer cas de les possibles bifurcacions que anem trobant.  El sender ens portarà fins a al bonic Racó del Salt del Ximenot i, de tant en tant, ens oferirà vistes impressionants de la Vall Figuera.

Cruïlla amb el sender del Caragol. Hi ha una piqueta metàl·lica de la UEC. Seguim en direcció cap a les Gúbies, és a dir, cap a l'esquerra. El sender comença suau però s'acaba convertint en un pas per una canal: és el Baixador de les Gúbies. Aquesta canal és molt dreta i cal anar en compte; els boixos són un bon suport.

Final de la canal. El sender gira cap a l'esquerra i surt a la llera del barranc. Som al Pla dels Llarers (amb restes d'antigues carboneres), on hi ha una piqueta metàl·lica de la UEC.

Ens dirigim cap a les Gúbies, barranc amunt. Quan les hàgim visitat, tornarem fins aquest punt.

Per arribar a les Gúbies caldrà anar superant el caos de rocs gegantins que hi ha al mig del barranc. Unes pintades de color vermell i verd fosforescent ens ajudaran a trobar els millors passos. Cal certa agilitat i que tot plegat no estigui humit.

Finalment arribem a l'entrada de les Gúbies, una gorja càrstica de parets impressionants. Ens hi podrem endinsar fins que trobem un toll i una corda. Més enllà ja no es pot caminar.

Després de gaudir del lloc, tornem enrere fins al Pla dels Llarers. Ara continuarem torrent avall. Una sèrie de fites i alguna pintada verda fosforescent ens tornaran a orientar per superar el caos de blocs i els esglaons que va fent el llit del barranc.

Precisament en un d'aquests salts infranquejables, comença un sender que, de manera ràpida i sobtada, s'allunya del llit del barranc per la seva esquerra.

Bifurcació: si agaféssim el trencall de la dreta, tornaríem al llit del torrent i continuaríem avall per la Vall Cervera i fins a la Peixera de la Flor. Nosaltres ens mantenim en el sender de l'esquerra, que continua planer.

Passem vora les runes colgades de vegetació del Mas de l'Atans i, sense deixar el sender principal, tendim cap a l'esquerra.

Passem vora el mas del Patut, també en runes. El sender ens porta al Pla dels Castellassos, terrenys nets de vegetació però sense cultivar.

Aquí cal anar en compte ja que hi ha cruïlla de senders. Davant nostre, a l'altra banda de la Vall de la Conca, ja es tornen a veure les Rases del Maraco i a sota la mateixa vall. Hem de seguir el sender amb tendència cap a l'esquerra (oest), hi ha alguna fita.

Passem per davant d'un bassi (font d'Aiguades) i més endavant per la font del Rouret. Quan ja som a menys d'un quilòmetre dels Xorros, veurem un parell de pals indicadors. El sender desemboca en una camí de terra entre xaletets.

Arribem als Xorros i anem fins on tenim el cotxe.